Lloret de Mar

Lloret de Mar pertany a la comarca de la Selva junt en Amer, Arbúcies, Blanes, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, La Cellera del Ter, Fogàs de Tordera, Hostalric, Massanes, Maçanet de la Selva, Osor, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu,  Sant Hilari de Sacalm, Sant Julia de Llor i Bonmatí, Santa Coloma de Farnés, Sils, Susqueda, Tossa de Mar, Vidreres, Vilobí d’Onyar.

Si vols pots fer la ruta de les platges: Comença a Santa Cristina, tens que puja fins la ermita del mateix nom(estil neoclàssic 1376) gaudires dels bosques de pi blanc Fins a cala Boadella, platja Fenals,  segueixes les escales per puja al Castell de Sant Joan (sigla XI), Cala Banys pel camí de ronda sortiràs a Lloret de Mar on veuràs el castell de la platja, es de un particular (comencen a construir-lo en 1935  i el acaben 1940 pel arquitecte Isidor Bosch) passant per la Dona Marinera,arribares a Sa Caleta,caleta de pescadors,

aquí a cinc minuts tens el poblat Ibèric del Turo, segueix pel camí de ronda fins la cala des Frares, La caleta del Safareig d’en Sitre, caleta de Trons, la cala Tortuga i Sa cala Gran per últim, pots torna el vaixell.

El cementiri pertany a la ruta de cementeris de Europa. En 1891 es va decidir el nou emplaçament del cementiri. En el 1892 se li encarrega al arquitecte Joaquin Artau i Fàbregas, també participa Puig i Cadafalch. L’iniciativa es dels Americans( les que van emigra a Amèrica i van fe fortuna) no esta m assa ben conservat, mes molt agradable de visita.

bty
bty

L’església de Sant Roma es un  edifici molt representatiu de la vila, de estil gòtic català, construït al 1509 i 1522 esta fortificada (porta, llevadissa) tenia una sol nau. Les dues capelles laterals la del Baptisteri i la del Santíssim Sagrament de estil modernista en 1916.20180113_112026

En la seu de la Confraria dels pescadors esta Es Tint, abans cada vila pescadora tenia un  tenyidor per les xarxes dels pescadors. Actualment en la Costa Brava nomes queden dos Sa Perola a Calella de Palafrugell i Es tint a Lloret de Mar. Mes informació a https://blandamaraviajes.cat/?s=lloret

Al estiu fan rutes per veure les cases del Americans.

També pots passejar pels Jardins de Santa Clotilde.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

 

 

 

Anuncis

LLeida

Quant vaig preparar el viatge a Isla Canela, no sabia que me canviarien la destinació a Punta Umbria.

Si les destinacions en el Imserso, les poden canviar, sort que no havia llogat cotxe.

Surto  direcció Lleida, havia vist en una revista, un nou restaurant al costat de La Seu. Tot un encert.

L’Espurna, te un  menú degustació, un par compartir, i el del executiu.

Una sopa de crema de boletus, molt ben presentada i millor sabor, tot el menú esta excel·lent, i el ambient informal, els cambres atents i rapits una bona sortida de Barcelona.

Segueixo per fer nit en una casa rural en Alhama de Aragon.

Casa Blanca acollidora i regentada per un mestre Masó, va se genial. L’espai acollidor el mestre ens va convidar a uns vins amb tapa i una conversa genial. Havia sentit parla de la maçoneria, i en Salamanca vaig veure una exposició, però mai havia parlat en ningú, una bona experiència, mes ara, on sempre estem connectats s’agraeix el caliu humà.

Passejo i veig els balnearis de Relais Termal, de la mateixa cadena de Lierganes, que aquesta temporada no he pogut gaudir per metges, mes  tot millora.

Segueixo  ruta i tinc que parar per la pluja intensa i falta de visibilitat a  Almendralejo.

El hotel Vetonia, al costat de la carretera, amb esplèndida habitació amb dutxa hidromassatge i piscina climatitzada fan que aquest dia acabi bé.

Per fi, arribo a Punta Umbria, el hotel Ressort, molt bé, fa pensar que el canvi ha sigut positiu. Es menja bé, i ha ambient de tasques.

Provo la gamba blanca de Huelva i el vi del condado excel·lent20171106_185724

Camina per la platja es una gozada.

Punta Umbria  amb els seus bars decorats com la Alhambra o un que el seus reservat es la cuina.

La verge de la Cinta la seva patrona en un monestir sobri la capella molt rica.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si tens vacances apropat.

 

 

 

 

Bocairent

L’avantatge d’estar una setmana a un mateix hotel, es que et permet fer excursions a llocs propers poc coneguts i sense el neguit de l’equipatge. Un exemple, Bocairent, amb pluja i boira densa, no podíem veure on estaven “Les Covetes dels Moros”. Son just davant excavades a la muntanya, però el temps impedia fer una visita que segur que ens haguessis agradat, tornarem ara ja tenim la mel als llavis.

Seguim a Ontinyent, on visitem el Palau de la Vila (l’Ajuntament). A la tercera planta tenen la sala de plens, moderna.

20161129_124956En la segona esta el museu del Textil Valenciá, amb uns talers molt antics.

Al primer pis trobem el museu dels Gegants i Cabets (els nostres capgrossos).

I en el subterrani el Criptopórtico. Neologisme que significa: porticó enterrat que actua de contrafort de les edificacions superiors a base de voltes de canó i gran arc de mig punt de maó i maçoneria, bona visita.

A l’endemà, Olleria, convent dels caputxins, l’església estava oberta. Per visitar-lo tenies que trucar a la porteria. Ràpidament va baixar a obrir un caputxí molt trempat, vestit de paisà per mostrar-nos el petit claustre  i el museu del vidre. Ens va sorprendrà una part d’ordinadors antics, capdavanters al seu moment i molts objectes curiosos de vidre. Tot ho feien de vidre, tenien la matèria prima (la muntanya es de sorra de sílice que en fondres es converteix en vidre). La ma d’obra era barata, tenien matèria prima, resultat exit del vidre, ara es al reves.

El caputxí ens explicava els objectes que ens cridaven l’atenció. Va comenta el nom de la vila d’ Olleria:  fèien olles,…. Olleria. Tot acabant em crida l’atenció un olla exprés molt gran, tenien que donar menjar als monges i als pobres.

20161130_115833

Seguim, canviem de sala, pintures. Fermes, però no van agradar  a l’Església. Van tindre mes sort a Itàlia.

Avui a la comunitat resten pocs caputxins, les vocacions son tardanes i van a estudiar per formar-se a Madrid, quan acaben per jubilar-los. El pis de dalt l’han fet hostatgeria.

Al jardí hi ha un arbre de 500 anys, amb mes historia que no soc pas capaç d’explicar. La plujà ens va sorprendre i vam acabar la visita.

Les vacances s’acaben i a Blanes ja han posat el Belen. Aquest any amb temàtica del tren i l’estació.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la preparació de les festes de Nadal.

Desig que vegis Valencia en una altre perspectiva, i si t’agrada diguem-ho.

 

 

Bloc a WordPress.com.

Up ↑