Club de vela

Per celebrar el  75 aniversari  del Club de Vela de Blanes, vam fer una conferencia o ponència a càrrec de Rosa Almuzara historiadora, ( treballava l’arxiu de Blanes entre altres treballs).

Es molt curiosa l’historia dels Vescomtes, cinc segles de historia son molt complexes hi ho pot trobar en la vilipendia, ja t’asseguro que t’agradarà, jo fai un salt. Alfons V d’Aragó va governar molt jove hi malgrat tot va ser molt prudent, vam sortir diferencies en les Corts Catalanes 1419, per que hi havia molts nobles castellans pels càrrecs, els va reduir i se va anar a Nàpols, on se expandia Catalunya….Jaume I

Mes hi ha dates de que l’any 1362 Blanes ja tenia notaria,(Mirallet) això es molt important  per que se movien moltes transaccions financeres. També Jaume Ferrer de Blanes que va fer una bons mapes dels oceans. El mestre d’aixa Cortils i Vieta.

També es va fer un vaixell a vapor al any 1845,cosa que sorprèn per que sempre s’ha dit que va ser el tren de Mataró (1848).

Com veus, Blanes ha tingut molts moments històrics que li donen molta importància.

A mi nomes em restar deixar-te el meu somriure per la setmana, i animar-te a investigà l’historia. Si t’agrada comparteix.

 

 

Això va marca molt Blanes, donant-li molta importància, desprès els seus draçanes con els mestres d’aixa, fem que Blanes fos una marca, fins que va arribar els vaixells de vapor

 

 

Anuncis

Música des de la Selva al Barcelonès

El mes de maig, els divendres, en l’Esperanza de Blanes fen concerts, El primer va estar  protagonitzat per MARRION HARPER TRIO. Tot era en angles i els seus companys en la tecnologia. Va tindre molt de èxit la gent s’aixecava, el pop electrònic suau agrada. Jo soc d’una altra fornada.

La segona trobada ha sigut con el grup “ Benguele” composat per Nèstor Lópex al saxo, Marcel Vallés a la guitarra, Rocco Papia a la guitarra de 7 cordes i Jonas Santana, al panderio.

20180511_232536

El “choro” es un genero musical que neix a l’últim quart del segle XIX a Rio de Janeiro, fusionant les danses europees amb ritmes afro-brasilers i es precursor de la “samba carioca”, com te pots imaginar molt de ritme.

Queden dos concerts “Gatticattivi” i el Quartet de Gloria per si t’animes.

El dissabte vam anar a Lloret teatre al “Concert  de Vigília” protagonitzat per la Cobla de Llobregat. Les sardanes escoltades en un recinte no per ballar-les, també es gaudeixen. Es diu de vigília perquè a l’en dema se celebra un aplec al paratge de Santa Cristina on també vam les puntaires i se dinar en germanor. Els bisos vam toca la fibra dels espectadors, que posat dempeus i  amb respecta vam escoltar del nostre himne.

20180505_211316

Com, també l’Auditori de Barcelona, que a dintre acull l’escola de musica (Esmuc). La filla d’ una amiga, Barbara Vidal (soprano) presentava el seu final de màster. El estil barroc d’Itàlia, la música no esta únicament al servei de la paraula sinó que hi ha exteriorització dels sentiments. La tragèdia grega que el barrocs admiren, i de la qual trauran els principis de l’opera. Ella va interpreta el barroc primitiu(1560-1630), el barroc ple (1630-1680),i el barroc tarda(1680-1750).

 

Gracies a tots per ensenyar-me a conèixer i aprecia els diversos estil de música. A mi nomes  em resta que suggerir-te els concerts, per estima la música, i deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

 

Lloret de Mar

Lloret de Mar pertany a la comarca de la Selva junt en Amer, Arbúcies, Blanes, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, La Cellera del Ter, Fogàs de Tordera, Hostalric, Massanes, Maçanet de la Selva, Osor, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu,  Sant Hilari de Sacalm, Sant Julia de Llor i Bonmatí, Santa Coloma de Farnés, Sils, Susqueda, Tossa de Mar, Vidreres, Vilobí d’Onyar.

Si vols pots fer la ruta de les platges: Comença a Santa Cristina, tens que puja fins la ermita del mateix nom(estil neoclàssic 1376) gaudires dels bosques de pi blanc Fins a cala Boadella, platja Fenals,  segueixes les escales per puja al Castell de Sant Joan (sigla XI), Cala Banys pel camí de ronda sortiràs a Lloret de Mar on veuràs el castell de la platja, es de un particular (comencen a construir-lo en 1935  i el acaben 1940 pel arquitecte Isidor Bosch) passant per la Dona Marinera,arribares a Sa Caleta,caleta de pescadors,

aquí a cinc minuts tens el poblat Ibèric del Turo, segueix pel camí de ronda fins la cala des Frares, La caleta del Safareig d’en Sitre, caleta de Trons, la cala Tortuga i Sa cala Gran per últim, pots torna el vaixell.

El cementiri pertany a la ruta de cementeris de Europa. En 1891 es va decidir el nou emplaçament del cementiri. En el 1892 se li encarrega al arquitecte Joaquin Artau i Fàbregas, també participa Puig i Cadafalch. L’iniciativa es dels Americans( les que van emigra a Amèrica i van fe fortuna) no esta m assa ben conservat, mes molt agradable de visita.

bty
bty

L’església de Sant Roma es un  edifici molt representatiu de la vila, de estil gòtic català, construït al 1509 i 1522 esta fortificada (porta, llevadissa) tenia una sol nau. Les dues capelles laterals la del Baptisteri i la del Santíssim Sagrament de estil modernista en 1916.20180113_112026

En la seu de la Confraria dels pescadors esta Es Tint, abans cada vila pescadora tenia un  tenyidor per les xarxes dels pescadors. Actualment en la Costa Brava nomes queden dos Sa Perola a Calella de Palafrugell i Es tint a Lloret de Mar. Mes informació a https://blandamaraviajes.cat/?s=lloret

Al estiu fan rutes per veure les cases del Americans.

També pots passejar pels Jardins de Santa Clotilde.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

 

 

 

Anècdotes

 

Bon dia i millor 2018, ara t’explico una anècdota del aeroport. Me vaig equivocar amb la hora de sortida, si no fos per la noia de Mundiplan hagués perdut el avio, ella va salar-me una cua de facturacio.

La tornada també va ser divertida, van cancel·la el vol, torna a busca la maleta, i que te recol.loquin en un altre vol,  Vueling s’ho va prendre en calma sort que la noia de Mundiplan en assabentar-se,  ens va passar a tot el grup i també proporciona  un val per menjar, això era a la una i el vol sortia a las 5, tota una odissea.

Donades les circumstancies, venia de gust celebrar-lo amb un àpat al Freu.

Bé el Freu, nomes fa menús de fi de setmana, i amb les festes res, van provar el Menú Llevantada genial, es com pon:

Arròs cruixent d’anxova

Croqueta de garoina i musclos

La versió de còctel de peix i marisc

Pedres  cruixents, brots, fonoll i pastanaga amanits amb emulsió de plàncton marí i cítrics

Un clàssic de la nostre carta “My wuay” de peix de roca

Xai amb fines herbes, remolatxa i iogurt

Tour dolç per la comarca de la Selva (la nostre ratafia i nous, etc)

 

Tot marinat en els blancs adequats. Tot un plaer pels sentis.

A  mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per l’any que comença 2018 desitjant que no hi hagin presos politics i es poguí forma govern, perquè hem tornat a guanya els independentistes i els països catalans, ja desperten. Si t’agrada comparteix.

 

 

 

 

Passejada literaria a Blanes

Es la darrera visitar que organitza l’oficina de turisme de Blanes.

Comencem com sempre davant de Sa Palomera, aquesta vegada parlem de les formes i de les paraules de Ferran Agulló del 1908 quant, batejarà aquest indret com l’inici de la Costa Brava, sincerament aquí es on  acabant les platges llargues per començar les cales. Aquesta frase molt polèmica, rivalitza amb San Feliu de Guíxols, que diuen lo mateix, que a Blanes.(la dona de Ferran era de Sant Feliu).

Seguint pel passeig hi troben, l’estàtua de Karl Faust, llegint. No era escrit opero va crea el Mar i Murtra jardí botànic de prestigi europeu.

20171007_182730

També comença a parlar de Joan Maragall, que passava els estius a Blanes que li servia d’inspiració per di allò: La sardana es la dansa mes bella……..

Contemplant el  monument de La Sardana i el Convent no hi havia ninguna dubte, que parlarien de Joaquin Ruyra.

Seguint, pel passeig arribem a  el monument de frare dels ocells, la guia ens llegeix, un tros “De les Coses Benignes” (on surt el frare). Del Rem dels 34 pams, que es trobar al Vilar, des de 1948, es un exvot, el primer es va perdre.

La guia introdueix a Roberto Bolaño, llegint alguna de les seves descripcions de les platges de Blanes.

En 1965 es crea els premis Recull una data important per les lletres catalanes.

Seguint per la ermita de l’Esperança, on parlem dels exvot de la gent de mar. També de l’estàtua del mestre d’aixa tot recordant la marca  Blanes fent vaixells.

En 1906 es crea El Centre Catòlic per la gent de be, el lliberals estaven al Casino, forma part de la tendència d’opinió de Blanes.

20171007_190426

Seguint pel carrer de l’Olla,  on hi havia l’impremta que Joaquin Ruyra firmava els seus llibres com el avi. També la casa de Roberto Bolaño, xilè enamorat de Blanes on va crear la seva família. Hi ha una ruta indicada amb cartell d’aquest escriptor mes llarga  fins l’estació de trens.

Acabem en el carrer Ample, on es troba la casa de Joaquin Ruyra. On m’assabento que el rellotge de lluna al van fer els frares del Convent.

20171007_191824

Com veus Blanes també acull personatges il·lustres de les lletres catalanes.

Et deixo amb el meu somriure per la setmana. Amb tanta passejada me venen ganes de gaudir de la Cuina del peix de l’art a Lloret de Mar, i la Fira del Bolet a Llagostera. I si t’agrada fes clic.

Ermites de Blanes

T’explico he anat a la tercera visitar  d’info-turisme “ Les Ermites de Blanes”.

Comencem davant de Sa Palomera on fa segles hi havia una Ermita,que una llevantada la destruís. I desprès un palomar que  es creu, li dona el nom.

Anem pel passeig fins la ermita de l’Esperanza, ja he parlat altres cops perquè fan concert. Mes ara, coneixeré unes anècdotes que vull compartir. Era mes petita i li vam fer un porxo. Va s’escola.

Pujant per la carreta per arribar a San Francès,  lloc a sobre de la platja de Cala Bona que també  he comentat i on es pescava tonyines amb almadrava.

Normalment esta tancada, mes la guia portava la clau, es recollidor, i el altar te unes rajoles fem el dibuix de l’almadrava

La caminada era pesada per la calor que feia, el grup començar a disgregar-se gent que s’ entorna, i la pujada no acaba aquí, camí de muntanya i a dalt cap a Santa Bàrbara.

La meva forma física començar a fer figa, però amb molt de esforç arribo a dalt, me sento a la porta, recupero forces, ¡llàstima no tenir aigua!. Si la fas la ruta algun cop, porta bambes, pals i aigua. Jo nomes portava bambes i ho vaig trobar a falta.

La guia ens va explica que la casa del ermita ara es pel jovent quant surten d’acampada. L’ermita es molt rustica nomes te una talla de fusta.

El grup torna a dividir-se uns continuant baixant i pujant a la muntanya per veure l’ermita de Sant Juan. Aquesta esta oberta tots el diumenges i te murals de la coneguda Pilarin.

Jo vaig cap la ermita de la Salut. Estava oberta. La senyora que se’ns encarrega  pertany a la associació de Els amics de les ermites. Ens explica una mica, tot esperant a la resta del grup, que anàvem en la guia.

20170924_121813

Aquí va se la primera font d’aigua,  el dia de celebrar el seu sant, donen unes paperines en anissos que la Senyora nos va dona a tots. Resem per tindre salut i ens acomiaden.

A mi nomes hem resta que deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada clic-ca

 

 

 

Caminada per Vidreres

Comencem esmorzant amb en la noticia del dia. Des de que ha començat la campanya pel referèndum del 1 octubre, tot son noticies, la Guardia Civil confiscant propaganda  electoral inclosa l’escombra, increciendo, impremtes i les paperetes per composar les taules electorals i pogué votar.  Detenen persones, registren pisos, les ordres judicials venen desprès, en fi un estat de setge encobert. La gent va sortir al carrer a manifestar-se, a la nit cassolada. Mes no hi ha una resposta política sinó mes amenaces.¿Això es democràcia?.

Amb aquests ànims vam començar la caminada de 9 Km. Feia calor mentre pujàvem al Castell de San Iscle.

 

 

Segon anàvem caminant darrera, quedava una vista del Montseny espectacular. Vam passa per uns correus que en temps de la República eren aeroport militar.

El castell de Sant Iscle en l’edat mitjana era la jurisdicció de Vidreres, casi en les mateixos límits actuals, formava part del vescomtat dels Cabrera.

Es construïes en el segle XII, el primer document es data en el 1.194, segon unes troballes s’edifica a sobre de l’església que li dona en nom.

Situat en un turó domina la plana de la Selva, tenia contacta visual amb Torcafelló(Maçanet), Argimon(Riudarenes), Hostalric o Montsoriu centre del vescomtat. També controlava la comunicació per la costa Llagostera, i la vall d’Aro, mitjançant de la torre de guaita de Puig Castellar.

El castell va pertànyer al vescomtat dels Cabrera fins el segle XIX, quant s’extingeix les senyories feudals.

En el segle XVI, 1310 Elionor esposa de Bernat de Cabrera residia al castell.

En el segle XVI el castell s’abandona i nomes funciona la capella fins el segle XIX.

Els vescomtes de Cabrera (marques d’Aitona des de 1574).

Desprès vam veure un  pantà de Llobe que servia aigua pels conreus. Vam acabar el circuit al Casino fem una cervesa, per calma la sed.

20170920_122101

El punt final dinar a Can Pou un dia molt complert.

A mi només amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i recordar-te que trobaràs mes  informació https://blandamaraviajes.cat/2017/08/19/els-vescomtes-cabrera-a-blanes/ a i si t’agrada digam’ho.

 

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑