Bocairent

L’avantatge d’estar una setmana a un mateix hotel, es que et permet fer excursions a llocs propers poc coneguts i sense el neguit de l’equipatge. Un exemple, Bocairent, amb pluja i boira densa, no podíem veure on estaven “Les Covetes dels Moros”. Son just davant excavades a la muntanya, però el temps impedia fer una visita que segur que ens haguessis agradat, tornarem ara ja tenim la mel als llavis.

Seguim a Ontinyent, on visitem el Palau de la Vila (l’Ajuntament). A la tercera planta tenen la sala de plens, moderna.

20161129_124956En la segona esta el museu del Textil Valenciá, amb uns talers molt antics.

Al primer pis trobem el museu dels Gegants i Cabets (els nostres capgrossos).

I en el subterrani el Criptopórtico. Neologisme que significa: porticó enterrat que actua de contrafort de les edificacions superiors a base de voltes de canó i gran arc de mig punt de maó i maçoneria, bona visita.

A l’endemà, Olleria, convent dels caputxins, l’església estava oberta. Per visitar-lo tenies que trucar a la porteria. Ràpidament va baixar a obrir un caputxí molt trempat, vestit de paisà per mostrar-nos el petit claustre  i el museu del vidre. Ens va sorprendrà una part d’ordinadors antics, capdavanters al seu moment i molts objectes curiosos de vidre. Tot ho feien de vidre, tenien la matèria prima (la muntanya es de sorra de sílice que en fondres es converteix en vidre). La ma d’obra era barata, tenien matèria prima, resultat exit del vidre, ara es al reves.

El caputxí ens explicava els objectes que ens cridaven l’atenció. Va comenta el nom de la vila d’ Olleria:  fèien olles,…. Olleria. Tot acabant em crida l’atenció un olla exprés molt gran, tenien que donar menjar als monges i als pobres.

20161130_115833

Seguim, canviem de sala, pintures. Fermes, però no van agradar  a l’Església. Van tindre mes sort a Itàlia.

Avui a la comunitat resten pocs caputxins, les vocacions son tardanes i van a estudiar per formar-se a Madrid, quan acaben per jubilar-los. El pis de dalt l’han fet hostatgeria.

Al jardí hi ha un arbre de 500 anys, amb mes historia que no soc pas capaç d’explicar. La plujà ens va sorprendre i vam acabar la visita.

Les vacances s’acaben i a Blanes ja han posat el Belen. Aquest any amb temàtica del tren i l’estació.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la preparació de les festes de Nadal.

Desig que vegis Valencia en una altre perspectiva, i si t’agrada diguem-ho.

 

 

Anuncis

Barcelona -Gandia

Barcelona te llocs molt tradicionals,com “Les Rambles” on trobes “La Boqueria”,una mica mes avall el “Liceu” on no tot el mon ha estat perquè l’opera es un art poc popular, però espectacular. Fa uns quants anys es va cremar, es va reconstruir guanyant espais com els 800 mts .quadrats del subterrani.  Han tret profit del espai convertint-lo en un lloc molt original un espectacle d’imaginació. Pots gaudir de la vermuteria.

20161121_205241De la opera “Samfaina”, una tast de tapes amb maridatge de vins  dissenyat pels germans Roca  promocionant els nostres productes ¡el  país!. Després pots continuar, opcional, a la taula del crupier “Diva” de tapes amb vins adients.

Anteriorment   preparàvem un viatge  turístic amb (Imserso),  majoristes “Mundo Senior”, després de l’experiència del balneari  tocava provar Mundo Senior: una setmana a Gandia, en el Hotel Gandia Palace.

Arribat el dia, sortim direcció “Hotel Gandia Palace”, desprès de fer l’entrada vam pujar a la habitació, amplia i confortable, amb terrassa. Baixem a dinar, es buffet, amb molt bon assortiment.

A la tarda  la benvinguda amb el programa de excursions. Ens decidim per la visita a Gandia. I anem a fer un volta pel Passeig Marítim, estem prop del mar, però pensem: de dia es millor.

20161125_115010

Visitem el Grau (port) on esta l’església de Sant Nicolas, modernista i inspirada en la de Pont de Suert. Vam tarda 9 anys en la seva construcció s’acabo en 1962. Sorprèn  el seu estil, val la pena de visitar. Al front la llotja que obre per la tarda.

Gandia ciutat te 80.000 habitants, al estiu poden ser 200.000. Vam estar pel casc antic, carrer Major ple de botigues. Amb una església, la guia explica l’anècdota de “la delica” i ens va dir: que el Palau Ducal, no ens deixaria indiferents i tenia tota la raó. Continuem la visita al Museu del Ninot (falles), la guia ens vam explicar tota la feina que porta els vestits de les falleres i fallers. El fer els ninots, llibre, musica tot un any de treball, per 4 dies que dura la festa.

A l’endemà anem a dos llocs de infoturis. depèn de qui esta ho explica de una manera mes atractiva o passen de tu. Per la tarda i com disposem de cotxe preparem les excursions per anar al nostre aire, com hem fet sempre.

Visitem Cullera, sempre pesàvem per la platja, quant  tenen un Castell, per protegir-se dels atacs del pirates (Barba Roja) i altres atacs, les guerres. Pujant en un mini telefèrics  el visitem i escoltem la seva historia a traves de segles, Al baixa la capella gòtica. Les vistes  son espectaculars. Un punt estratègic per la defensa de la vila.

A la tarda Oliva, amb els seus carrers empinats i retorçats i el seu casc antic. El temps no acompanya:  sempre amb  pluja i baixant les temperatures. Ve l’hivern.

Cada dia una visita, així de dura es la vida del turista. Alcoi, trobem tancat  el museu de “La Festa”(morros i cristians). Veient els edificis noucentistes i visitem el “Circulo Industrial”, te uns salons i un pati impressionat,  amb el passadís amb el sostre de vidriera. Sortim ens cridar l’atenció les acciones i obligacions amb els cupons de papers, cosa que ara ja no es fa, i es donar idea de la burgesia de principis de segle XX. Es la Ruta del  modernismo.

Et deixo amb el meu somriure per la setmana, i compartint alguns punts d’interès per les teves visites i poder  millorar  experiències.

 

 

 

 

 

 

 

 

Liérganes

El canvi, ja no sona el despertador, ja no tens els companys, comences a buscar una nova vida, i surt el blog, per pagar la Sra. de la neteja (això no canvia, tot s’embruta).

Tens la targeta T4 per utilitzar el transport a millor preu.

Ara els nou pensionistes,  vam amb mòbil, utilitzant Facebook,  això me va permetre conèixer els Balnearis “Relais Termal”. Em va cridar l’atenció el de  Pontevedra, en contactar-hi, me van contestar, oferint-me Lierganes, passant a concretar les dates. Es van encarregar d’omplir la sol·licitud de l’Imserso. I per fi la carta d’aprovació.

Vam sortir el dimecres a la tarda i vam dormir a Monzón. Al matin seguim ruta i dinem en el restaurant “Callejon de Belchite” d’Ayerbe. Mengem a gust i ben atesos, continuem a Noian tenim sort, i nos donen una habitació adaptada (el meu company se havia fet un tall i anava coix).

Divendres sortim direcció “El Gran Hotel Balneari a Lierganes” per arribar-hi a  dinar. Desprès de donar unes voltes, ens vam saltar la sortida 8 de l’autovia,  pugem a la habitació a deixar las maletes  ¡a dinar que hi ha gana!.

Jo volia veure el Balneari i anar a la piscina, mes tot esta organitzat. Al mati teníem visitar  al metge, molt agradable (coneixia Blanes).  Ens vam prescriure el mateix tractament i a las mateixes hores,  comencem el tractament en uns minuts. El temps de posar-nos el vestit de bany i el barnús, per fi la piscina del rei .

A  las 12:15 gym i a la 01:30  dinar. A la tarda donem una volta per Liérganes i trobem l’Ecomuseo  Fluviarium, un bon encert….  Entrem a veure els animals i la reprodució de l’ambient de la zona. Les llúdrigues menjaven en aquell moment.

Els matins ben ocupats, a la tarda fem una passejada a la Creu de Rubalcaba. La creu esta a la cantonada i sota seu l’escut nobiliari (no s’ha restaurat des de 1712, son anys).

20161101_171329 Allí passava el Camí Real i era una demostració del patrimoni, costum molt arrelada a Cantabrià. Veiem el balco triangular únic a Cantabrià i l’escut nobiliari gran sobre la porta, dividit en 5,  els 5 cognoms. El primer te dos nens al costat, creuen que son els fills,  el gran estan canviats per dos lleons, ¿perquè?.

Al costat l’església de la Verge Blanca que la va finançar la família Rubalcaba amb la condició que estes prop del riu (per no tindre que anar a Liérganes tres Kms lluny).

Vam passar pel pont roma mes petit, el gran esta a Liérganes  amb la llegenda “de l’home peix”.¿incògnita que obre per quant vagis.

El diumenge, després del tractament, vam anar al mercadillo de productes típics i vam veure la tenda dels “Quesucos”, on un altre dia ens van portar a una degustació.

El temps va canviar, la tardor i les pluges ens van acompanyar la resta de dies.

Per la tarda vaig participar en un taller de l’horòscop Celta (dels primers pobladors peninsulars).

També una altra tarda vam pintar Mandalas.

Cinema; “El viatja de Carol” rodada alli mateix (Liernages).

Un company amb la seva guitarra ens va sorprendrà gratament amb cançons de la nostra joventut.

El divendres: ¡a menjar xocolata amb xurros!, com es costum al poble.

20161104_183818

A la nit un tenor ens va fer un recital.

Resum:   ens tenien ben ocupats.

Cal dir que teníem escacs per fer les nostres partides, com a casa.

Jo vaig aprofitar per gaudir d’una hidratació per la pell, si ara soc mes presumida. Mes  tot s’acaba, fins quan podem tornar-hi.

Com el temps no acompanyava, vam  dinar pel camí fins arribar a Osca a dormir. L’endemà visitem la Catedral i comentem com canvia tot (ara bon tros del centre es pels vianants).

Vam dinar a Fraga amb família, i aprofitem per baixar l’oli de collita de la família..

I com sempre et deixo amb el meu somriure per la setmana

 

 

 

 

 

 

 

Cala Sant Francesc

Bé,  anem a la Ciutat Esportiva de Blanes, on fem el programa “Jo em cuido”. Ara se acaba el curs  i continuarem a la platja. Per celebrar-lo !esmorzar de forquilla¡ a  Cala Bona, nom popular a Blanes de la Cala Sant Francesc.

IMG-20160620-WA0001

A Cala Bona es celebra “ L’aplec de l’Amor” on  abans  les noies podien conèixer als nois de diferents classes socials,  es per la nit i tothom porta el sopar ara també.

Ja veus pel mati sport,i a la nit aplec, i també  Cantada de Havaneres de quant el homes  van fer les Americas.

Un dia fantàstic, bona companyia i primer bany, la cala es meravellosa i l’aigua transparent un chic freda, mes es el primer dia d’estiu.

Pujant vam parar a l’ermita de Sant Francesc, ja t’he comentat  L’Esperanza i Sant Joan  ¿si ets caminant? pots fer aquesta ruta son 7 ermites i mereixen la pena.

La nit màgica la vam celebrar en el Sicra’s.13432416_890900944366656_300774078748417413_n

Ja no poden fer fogueres a la platja, com quant era petita mes els petards no van faltar per tot el Passeig de S’Abanell fins la matinada i la musica fins les 8.

Ahir  vaig anar al Paratge del Vilar.  Es un lloc per jugar,  fer paelles i carn a la brasa, on si troba el Santuari del Vilar molt venerat pels blanencs, en una cambra els vots i “El rem de 34 pams” (Llibre de Joaquin Ruyra).

Es un dels llocs afectat per la construcció de l’autopista volem arribar còmodament i anem destruïen  paisatges molt bonics

Sortim en autocar de la plaça Catalunya (Blanes) a la nit per escoltar el primer concert que es far amb ganes de recuperar una tradició perduda. Ho organitza la Obreria del Vilar per benefici del Santuari. Mentres esperava que comences la audició un pa amb tomàquet cava i pernil venia molt de gust. El Quintet es va lluí en l’Alba a la trompeta jove vinculada a Blanes i em projecció Europea  vaig  gaudir, mes tot s’acaba i !apa! al autocar, (casi es deixem 5 persones).

20160625_210428

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana

 

Blanes Desconegut

Bon dia, no et puc explicar massa cosa  de “Blanes 12” perquè començava la gastronomia a la nit, i sortim poc a sopar. El shopingnith  desprès de 44 anys al comerç i tindre amigues treballant, estic en contra.

Aquest mes es fan les IX Jornades Gastronòmiques del Suquet de Peix de Sa Palomera de Blanes. Participant 21 restaurants de la vila, dels que us recomanaré tres:  Sicra`s, La Balma i El Ventall.

Jo pel menú i preu vaig escollir Sicra’s, realment molt encertat:

Carpaccio de gambes de Blanes amb vinagreta de festucs

Vieira amb cava Mont-ferrant gelificat i pernil

Croqueta de botifarra negra amb melmelada de ceba

Caneló de rostit amb beixamel trufada

I com no un  suquet de peix de rap i rom (turbot amb el argot blanenc) exquisit.

 

20160612_135728

De postres vaig escollir Flam de carajillo

Cafè inclosos. Tot per xupar-se els dits.

Canviant de tema, aquest mes la trobada dels caminats la vaig organitzar jo a Blanes.

Van pogué venir amb cotxe, doncs la vaga de rodalies de Renfe (Barcelona) ho va complicar una mica.

Els vaig sorprendre amb unes roses per esmorzar a la terrassa gaudint de la vista de la caminada fins el Port que nos esperava.

IMG-20160617-WA0002

Comencem a caminar i els porto a veure el Club de Vela,

que junt amb el Port es obra nova de fa 3 anys. Tornem els porto per la casa de Saladrigas (americans), Ermita de la Esperanza  on el Maig  vam gaudir dels  concerts, aquest  any celebraven el  XXV cicle.

Seguim  a la plaça Espanya club de jubitates i vestits de Paper. I lis faig entra gana parlant del calamars del Terrasans. Els mostro el rellotget de Lluna i la font Gòtica

i ¡apa tots al Terransans! (cafe típic de Blanes) a fer el seu bateig, perquè…. si no vas al Terrasans no has estat a Blanes.  Estem en el passeig de Dintre on hi ha el mercat de les pageses. Mercat amb data de caducitat per la falta de gens jove que volguí continuar.

Tornem al lloc de partida  per pujar als cotxes i anar a dinar al Freu. El dinar va agradar molt.

IMG-20160617-WA0003

I per finalitzar tornem a casa i en la terrassa ens cruspin el pastis que ha fet i portat un dels companys, junt amb fruita de Fraga.

A mi nomes em  resta deixar-te el meu somriure per la setmana i recordar-te la Festa Gran de Blanes Santa Anna pel juliol.

 

Banyoles – Palamos

Barcelona surtin de  direcció Club Nàutic de Banyoles, aprofiten l’autovia de Girona, un tram de 10km. Que enllaça en la circumval·lació de Girona tram gratuït d’autopista .

Com t’imagines es la caminada mensual. Aquesta amb mes companys, era planera pel llac de Banyoles, donar la volta 7KM.

El punt de trobada molt adient, Club Nàutic de Banyoles, l’esmorzar difícil, cap facilitat  (junta taules, érem 13), lenta en  servir i cobren de mes, i diu: que no hem pagat tots. Ens cobrava la taula del costat. Si hi vas repassa el tiquet, no tinguis ¡sorpresa! com jo.

La caminada era agradable,  fàcil i el grup s’allargava, l’espera per reagrupar-nos en el Mirador ¡Fantàstic!.

Acabada la volta a tot el llac, tornem a estar   al punt de partida on  estàn els cotxes, per anar al restaurant a Palol de Revartit .Aquest , Can Mia,  masia  i  veïnat, te aviram  propi,  que desprès  et serviran a taula (si no ets vegetaria). Esta molt be, el pica-pica esplèndid, el plats molt complets, fins i tot te preparaven carmanyola.

Com sempre vam decidir una data per l’excursió del proper mes. Aquest cop l’organitzo jo, com te imagines a Blanes.

Uns companys  van marxar aviat, el nets son lo primer.

La resta es va esplaiar amb la  tertúlia. Jo els esperava afora. El  lloc s’ho mereix.

Hi això que te veuré amb Palamós? deixa que t’expliqui: la  resposta  es  l’Espai Peix.

Aquell  dijous  començava el  cicle de “MOSTRA DE CUINES DEL MON”, dura tres setmanes (sols els dijous) es gratis, has de trucar per reservar lloc.

Quan acabi el cicle os faré un post,  ara de moment nomes  puc dir dels països que tracta: Filipines, Togo, Perú.

“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola” Josep Pla

La cuina es una manera de viatjar pel país i coneixia les seves costums, d’això va aquest blog.

Bé nomes em restar desitjar-te que t’ agradi,  un  somriure per la setmana  millora el dia a dia.

 

 

 

 

 

 

Cadaquèst – Lloret -Blanes

Bon dia, amb les activitats que faig casi no queda temps, per fer escapades. El Dijous va ser diferent, vaig anar a Cadaquès es senzillament encisador, ho demostren  les fotos,  jo el confonia amb un  altre  indret,¿no se perquè?, el cas es que no havia estat.

Això si havia dormit en un catamarà en la baia, una cap de setmana buscant les balenes, si per la Costa Brava Nord passen, camí a la Toscana (Itàlia), curiós perquè he viatjar molt llum per veure-les,  les tenia en la meva terra, ¡ ignorància del mig ambient!.

En Cadaquès esta la Casa del Dalí, es molt turístic,  per dinar bé, el restaurant “Es Baluard”, arròs de cabra de mar,(una mica car) i els restaurants assequibles  ¡ uuuf turistada!.

Bé, no vaig pensa gaire.

Perquè justament son “Les XVI Jornades Del Arròs a Lloret”, on vam gaudir de un menú en el , restaurant “La Barca d’Or”-Rigat Park Hotel amb unes entrants boníssim i complert,

un arròs de llamàntol que no tenia malbaratament i el preu, per  ser les jornades molt mes assequible.

20160508_151957Caminant pel passeig de mar, volia anar al petit aqüeducte,   en trobar una pedra semblat o fem escala, com no se donar-me impuls,  ala¡ cop a les cames,  la sang ja saps que es molt escandalosa.

20160505_165815

Per aquest motiu avanço el post ¿si ho vols aprofitar? “Les Jornades del Arròs” son fins el 30 de Maig a Lloret. Si passes per Blanes  el divendres al diumenge fan la “VI Birrasana” bona cervesa, musica i alguna demostració gastronòmica. Ja t’explicaré.

Bé, desijto aportar-te idees pel  cap de setmana i maig. Sempre amb un somriure, i gaudint de la primavera

 

 

Viatjar al Bruc

Ens vam trobar a las 8.15 a Rocafort cantonada Avda. Mistral  per anar al Bruc i fer la caminada cap Refugi de Vicenç Barber.

Com es normal no era una caminada pel meu company, no tenia les condicions  adients.

Van falta molts companys a pesar que estava programada amb  1 mes d’antelació, però ja sabem  que a la nostre edat  tenim mes cites amb els metges,  que no pas romàntiques o amb el companys.

Per fi, sortim amb dos cotxes cap el Bruc. Per mi, era La Panadella, un tros abans d’arribar a Fraga, amb la Lambreta i el meu pare,…. quins records, però aquesta vegada era diferent els anys han passat, i ara anàvem  a   les faldilles de Montserrat.

Esmorzen  al forn Alemay, i l’organitzador comparteix  les indicacions  per fer  la caminada  al refugi de Vicenç  Barber el nostre cim,   ens  deixa, no es trobava be.

El camí era bo,  amb pujada. L’indret  incomparable, les vistes abastaven l’horitzó….,   i xino  xano, arribem a la pujada real, uns ens quedem, jo continuo fins que canvia el terra, i es fa pedregós…., i soc  conscient que els pals de caminant “professional”  no hem respondran,  i els aviso: hem quedo a esperar-vos.  Continuen cap el cim. Quan baixin  ens retrobarem.

Quan  van arribar al cim,  una  representam femenina  ¡4 ho han aconseguit! ¡ Bravo!. Son els millors, envien el WhatsApp  de verificació, ja baixen per recollir-me, quan me troben, una  companya, enrederida   arriba al lloc, baixem i trobem al  company   que se havia quedat, ja eren tots, estem cansats, i un company se avançar  pel cotxe i torna, per recollí  als  que no podíem,  fem de escombra. La excursió bonica, un chic difícil, no oblidis que estem a Montserrat.

Ja anem a dinar, amb els cotxes, ens despistem, però arribem be al restaurant “La Vinya Nova”.

20160412_164450

El plat mes original “Ous remenats” perquè això ho feia el comensal.

Fem la tertúlia, i cava dels cumples, parlem de la pròxima sortida mes planera, mes ja explicaré quan arribi el moment. Descansats tornem  a Barcelona.

I a mi nomes me queda que dir-te fins el proper article, no oblidis  somriure tota la setmana veuràs les coses millor. A si t’agrada fes-lo viral

 

 

Viatjar al Parc d’Agulla

Un bon mati, quant et donen mostachons pastes típiques de Fraga, sortim cap el punt de trobada.

Arribem al Parc de l’Agulla, allí  trobem la resta del grup, esmorzem, i veig la muntanyà de Montserrat pel darrera, un enfoc diferent a l’ habitual, com sempre les coses s’han de veure per tots els costats, per tindre una visió complerta.

20160308_105405

Comencem a caminar, per La Sèquia, es la ruta que abasteix d’aigua Manresa des del segle XIV.

Es un itinerari que fa poc en van parlar en el programa “Divendres” de TV3.  Es molt plana i bonica, el silenci em transporta a Manresa, lloc on vaig anar a treballar quant promocionava uns mantells de paper, desprès d’haver deixat Jorba Preciados de Barcelona, convertida en “Galerias Preciados”, però conservant l’ensenya “Jorba” per neguit del seu president, Pepin, en gaudir-ne  la popularitat dels magatzems Jorba. Una gran marca.  Però de això ja fa molt de temps…….

A la meitat del nostre recorregut, uns prenen un camí mes curt, nosaltres seguim fins la font, mes un company, te que torna a buscar-los perquè es van perdre.

Gracies dels pals que estrenava, per baixar a la font, perquè el camí que feia escala estava ple de fulles.  Em  van donar seguritat i no vaig necessitar ajuda  dels companys. Semblava la tardor, clar que aquest hivern ha sigut molt càlid.

Nosaltres van fer un quart de la ruta, 25Km, es una bona caminada però els mes agosarats podeu continuar.

Ens vam trobar amb resta, i vam  pujar als cotxes, per anar a Manresa.

Ja en el casc antic de Manresa, comparteixo els meus records amb els companys, recordem que allí hi havia un Jorba, clar que això es normal, perquè el grup ja te un bon bagatge de la vida laboral.

Anem a dinar a un Bar de copes, regentat per una neboda d’un del  grup, que nos va fer un  vermut, i una bona paella, amb un vi blanc molt fresc que entrava molt bé, pues tenien set perquè el temps era esplèndid, la fem petar i organitzem noves sortides que ja comentaré.

20160308_145042

I ara ja nomes em resta  esperar els vostres comentaris, animar-vos perquè  feu la ruta, ja que es fàcil, i assequible per nens.

Com  sempre un somriure per la setmana.

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑