Castell de Santa Florentina

Hola una altra vegada aquí, per comentar-te una nova sortida a Canet de Mar.

Fa anys i panys que vaig gaudir de un concert en aquest Castell, que es troba en Canet de Mar.

Vaig veure en Facebook, que es podia visitar, i no ho vaig pensar hi vaig comprar les entrades.

Primera sorpresa, el programa falla, i no tinc opció d’imprimir les entrades, truco i  molt amablement  solvaten el problema.

Segona incidència, la visitar coincideix en la vaga general (per la sentencia del procés)i torno a trucar i tot es soluciona.

Intento fer la reserva al restaurant “Sis Q”, però res de vacances desitjo que quant vagis, puguis gaudir-ho perque es menjar molt be.

Per fi arribar el dia, el camí esta una mica malmès, per les pluges d’aquests dies.

Sobta trobar un Castell, fora del cim de la muntanya, però es que era residencia d‘estiu.

Ens donan les auto guies, mes tota la visita anirem acompanyades  per personal de la casa, es privat de la família Muntaner.

El castell esta datat en el segle XIV, mes en el 1900 es va fer una ampliació que es la part que es visita.

L’ampliació esta feta per Lluis Domènech i Montaner, com el Palau de la Musica de Barcelona, d’estil modernista catala.

Comencem pel pati d’armes, l’entrada amb un  arc molt mes antic, com la porta, trets d’altres edificis.

Seguim pel menjador, saló, l’habitació, que va dormir el rei Alfonso XIII,

sala de fumadors en una cúpula de vitrall per donar mes llum, el despatx amb el sostre rodo pla,  espectacular.

Te capella consagrada, a Santa Florentina per que tenia fa molts anys una relíquia ara esta en la part antiga que no es pot visitar. El quarto de bany dona idea del poder econòmic de l’època. La bodega i mil detalls mes.

A se m’oblidava aquí se rodo la pel·lícula Joc de trons.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Camprodom

Començar el cap de setmana amb un error, que va impedir gaudir de la coral Vesna composat per 56 nenes i 4 nens russos que en breu actuaran al Palau de la Musica de Barcelona.

Arribem a Camprodon i ens dirigim a la oficina de turisme, per orientar la nostre visita, i conèixer millor aquesta vila.

Hem començat per una visita guiada. Començant en la plaça del Carmen,explicant la posició estratègia de Camprodon d’entrada i sortida de fronteres i pels rius Ter i Ritort.

Comencen en una mica de historia rapida al segle O quant se feia una església, el espai del costat es considerava segur. Saltem al segle X,quant el rei volia el poder (Jaume I) i l’església també, el rei si instal•lar en un poble del costat Ral, i l’església cedeix, per que Camprodon perdria privilegis.

Segle XI, li concedeixen el dret de fer mercat, cosa que fa tots els pobles pròxims vagin a vendre allí. Com el prat era rodó d’això creuen que li be el nom. El seu escut composant per una senyera, la corona de real i un punt verd, del prat.

Segle XIX, la gent adinerada de Barcelona, encapçalada pel  Doctor Robert (metge que recomanava el aire pur de les muntanyes, estaven en la època industrial), i alcalde de Barcelona vam construït unes cases nobles, portant la llum i molts avanços para Camprodon.

Les cases emplaçades en el passeig de la font Nova i el carrer Freixenet, desprès aquesta gent se va desplaçar a l’Avinguda Maristany. Aquesta avinguda es tan gran com la del passeig de Gracia de Barcelona.

També en el any 1939, va se el pas de molts republicans a França, buscant una carretera inexistent.

Seguim en la plaça de la Vila, amb l’ajuntament, un edifici que havia set un hotel, ara apartaments, i com curiositat una casa al mig de la plaça per un lític veïnal on va dicta sentencia el jutge de pau. També en aquesta plaça va néixer Isaac Albéniz.

Seguim pel pont Nou, i mes anècdotes: dos cotxes se han quedat encaixat, seguin el google. I la resta del call jueu.

Seguim pel carrer Valencia que abans volia dir corredor del castell i ara es el carrer comercial.

Acaben la visita en la plaça de l’església de Sta. Maria.

Al mati ens llevem d’hora per anar a Molló per agafar el bus gratuït Teisa per anar a Espinavell, per veure baixar els poltres, molta gent, molt ambient i et recomano venir el pròxim 13 de octubre.

Tota una experiència, també recomano reservar restaurants es difícil dinar per la gran quantitat de gent.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

Montsonis

Montsonis es tant petit que no surt en alguns mapes, per sort al GPS si. Arribant a la destinació li vaig posar carrer Major 7 i res, ens vam dir, no serà difícil trobar-lo.

Arribant a l’església i el Castell a baix cosa que nos va sorprendre. Els castells normalment estan al cim.

Entrant pel carrer Major sorprenent-me el hotel on tenien l’allotjament, pràcticament Montsonís es un carrer.

Per la tarda vam visitar el castell com  et parlava en l’ anterior article en https://blandamaraviajes.cat/2019/09/02/la-brama-dels-cervols/.

Cal dir que el Castell esta a sobre de la ribera del Segre.

Hi ha dos restaurants. Vam dinar en la Botiga de Montsonis, del mateix hotel, era una fresquera com una cova han aprofitat les parets, es molt original.

En l’ hotel es van proporcionar les entrades per visitar el Castell, si tens el carnet de la biblioteca de Barcelona fan descompte. Al mati també ens van deixar les claus del Salgar i com arribar.

El Salgar esta a prop, es un convent i una església a la Verge del Carmen. El convent ha aprofitat tota la paret de roca per fer els pisos, l’església es rustica però maca de veure.

Allí, en la Ribera del Segre, vaig entendra les explicacions de la guia castell, els simbols, per que no sabien llegir: el castell amb la petxina i el xiprer estan en el camí de  Santiago, per això acollien als peregrins. Ribera del Segre.

Artesa del Segre vam dinar als Jorper’S, hi ha menú bon menjar.

Vam arribar a Camarasa i al pantà de Sant Lorenzo de Montgai, i vam recordar una altre sortida a l’hotel de Monestir de les Avellanes.

Sortide per veure els cervols i Lleida

Be tots els viatges s’acaben, desitjant fer mes.

Setembre ha començat i el temps ha canviat fent una mica de fresca al vespre, al menys descansem de la calor  intensa de l’estiu.

Ja estem preparant la Diada del 2019, per això a mi nomes me resta deixar-te en el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

La Brama dels Cervols

Portavem dies preparant aquest viatge, mes les coses de la natura son en unes dates determinades, i si tot va bé.

El Pantà de Mequinensa o Mar de Aragó, es gran, no estava massa ple, mes han fet un passeig fluvial molt maco. Allí van molts alemanys a pescar el silur (peix de tres a quatre metres i al voltant 200 kgs.). Ens feia il·lusió veuren un, però no va se el cas.

Ens llevem a les 4:30, sortint a les 5:15 per cerca els cérvols, anem cap a Peñalva, Candasnos i prop del pantà Miquenenza i termini de Fraga de uns 435 Kms quadrats (un termini dels mas grands d’Espanya) per un coto, pels camins, si, si tens que anar en algú que conegui la zona si no es molt fàcil perdre. No els sentiem,  la brama es el soroll que fa el cérvol mascle cridant a la femella, al mourem ens vam passa tres amb els ulls brillants, ja estaven contens, ¡el viatge a valgut la pena!, desprès van veure mes, un mascle madu, femelles i alguna cria.

Tants anys anant a Fraga i no sabia que tingues un  termini tan gran.

El fet de anar acompanyada de gent que coneix la zona, ens van porta a Cardiel un poble abandonat, ara han reconstruït l’església, allí celebren “la feria del Rocio” a les hores hi ha molta gent, ara nomes hi havien conills.

Seguin el nostre  viatge direcció Montsonís, on tenien dos nit de hotel rural (regal cumple).

A la tarda van visita el Castell, la guia es va explicar característiques dels escuts, com: quant la cara mirar endavant significa que es el propietari del castell de les terres i que pot fer justícia. Si mira a la dreta no pot fer justícia. Si mira a la esquera res (Fill bastard), també com menjaven, per que dormien asseguts tantes curiositats que em fan recomanar molt aquesta visita.

Jo seguiré viatge no sin deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteixis.

Buscant Restaurant

Buscant uns restaurants a Sant Julia de Ramis, que els vam trobar????, de aquella manera, al recinte de a la Fortalesa, sols s’accedeix amb reserva prèvia o axis nos lo va semblar.

En La Fortalesa hi ha dos restaurants L’Atempo, portat per Jordi Cruz. I el restaurant DOR, a part de un museu i fins i tot pots pernoctar en les seves habitacions exclusives, que tenen noms de pedres precioses.

No vaig gaudir  de l’experiència…. desitjo que aviat poguí fer-ho. Mes el viatge va ser molt profitós per conèixer: La Muntanya dels Metges, amb la seva Església, en ruïnes però molt ben documentada, en els panells informatius del recinte i les vistes meravelloses. També hi ha un poblat ibèric.

Aquesta part del Gironès no la coneixia, i val la pena, mes era hora de dinar i vam acabar al restaurant El Caliu, cuina casolana bona de veritat i be de preu.

Trobar restaurants bons i econòmics resulta mes difícil en el mes agost, per que tothom esta de vacances tret els turístics.

Estaven de cloenda de Les Festes dels Copatrons, quant van fer una Cantada de Havaneres, al Banc dels Musics de Blanes, volen recuperar les tradicions dels anys 1980 i 90 del segle passat.

 A càrrec del grup Cabotatge,(que els vam escoltar en el Mara de Deu del Vilar) i del grup Poble Sec del barri barceloní.

Aquesta cantada va acabar en un fabulós cremat, que se va fer amb paciència durant la cantada i va finalitzar en el just moment, ja en les gotets, els van repartit, formar-se la normal cua.

Els dies s’escurcen, mes les temperatures agradables son properes pels concerts l’aire lliure.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix

Descubrim Blanes

Descobrien Blanes

Per la tarda vaig fer una visitar a l’Església de Santa Maria del Mar a Blanes organitzada per l’oficina de turisme.

El guia va comença en una olivera de la plaça. Ens va mostrar l’escut de pedra dels vescomtes de Cabrera i Prades.

Entrem al Castell, contemplant la senyal del bombardejos dels francesos del 1694 on va caure el castell, i mai mes se tornaria alça, hi ha una pedra datada al 1710 que  ho confirma.

L’església si que se  amplia un terç agafen terreny al castell, vam entrar a veure una habitació que es conserva, ara es el presbiteri, les arcades son originals.

Ja en l’església ens va pregunta: de quin art es l’interior? La resposta del 1940, si si de l’església sols queda la façana com el castell.

En 1936 va patir un incendi, on es va perdrà moltes coses de valor, en 1939 començar la reconstrucció que duraria 10 anys.

Sortim pel costat contemplem les restes de la capella dels Dolors,on hi havia la cúpula.

Despres tambe visiten una habitacio sosterrada del castell, tenebrosa feta de canyes, com es contruia a l’epoca

Baixen per arribar al carrer Ample, on en la Casa Oms es fa una exposició de les discoteques de Blanes dels 60 i 70, a pesar de que no soc de la vila, la nostàlgia d’aquells temps va sortir. Nos hem fet grans.

Els concerts de Les nits del jardí Mar i Mutra ara son els divendres, amb moltes expectatives vaig assistir al de Maria del Mar Bonet.

Ja l’entrada era una mica sosprenent totes les entrades general hi havia unes altres???.

Comença amb retràs de 30 minuts, arriba i es senta sense saludar al públic, li molesta el focus que permetia veure-li el cap, es queixa del soroll del mar, del vent de que no es sentia, i el públic allí atapeït en les cadires sense dir res.

Maria del Mar Bonet te una experiència de 50 anys cantant no m’ho explico.¿¿¿ Es trobava malament?

Se va anar de la mateixa forma que va vindre, una nit que prometia es va quedar-se en res.

A mi nomes me resta desitjar-te que gaudeixis de les festes dels Copatrons (festa petita). I com no el meu somriure per la setmana. Si ho trobes interessant comparteix.

Carretera N-II

Sortim direcció Girona, per la carretera N-2 es plena de semàfors i rotondes, o sigui en  mes de carretera podríem dir: ruta turística del Maresme a la Selva.

Arribem a Canet de Mar on us parlava del restaurant 6Q, en mig de la riera, o en el centre del poble, totes dues coses, tenem aparcament es d’agrair per la zona que es trobar.

Tenen menú diari, amb algun extra i el menú del paella, Genial! Recomano NO esmorzar fort, els entrants son molt complerts, amanida de formatge de cabra, musclos amb salsa i carpació de vedella amb foie. La cassola de arròs i els postres.

Seguin ruta cap a Blanes al Santuari de Nostre Sra. del Vilar, has de girar en la rotonda de la autopista a Lloret i a ma dreta on hi ha els restaurants, continuar fins el Vilar. Visita una vila no es conèixer els indrets que la fan estima pels seus habitants.

Si els blanencs, tenen volta devoció al Vilar ara amenaçat per la C-32 autopista que vol arribar a Lloret de Mar.

Feien un concert de havaneres ja diràs, en un espai del cubert d’entrada al interior, de la ermita esta plena de exvots de vaixells, hi ha la replica del “Rem de 34 pams” de Joaquim Ruyra.

El grup Cabotatge ens va porta pel Cantàbric, allí també feien les Ameriques. Les havaneres son cançons de taberna, també alguna amb ritme pasodoble i d’Andalusia; i la traca, amb una sardana, la havanera ” El meu Avi”, ” Lola” i el Canyó de Palamós que es un himne a la pau, que se esta ensenyant als nens.

Tot això per recapta fons pel Vilar que data del segle XVII.

Jo sempre havia escoltat les havaneres prop del mar, com es el cas de la fes del Port de Blanes, aquestes a cárrec del grup la Barca de Premia, aquests van sortejar un creuer des de el Port fins a la Palomera, amb camarot exterior, la Zodiac nomes disposa de aquesta classe, i per menjar entrepà d’anxoves de L’Escala a la millor parella de ball.(una broma del grup)

Tota festa d’havaneres acaba amb un boon cremat.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I Si t’agrada comparteix.

Festes de Santa Anna 2019

Aquest any hem tingut un  pregoner excepcional, Salvador Macip blanenc que el va fer molt emotiu.

El dimarts va se la pirotècnica del Germans Ferrández SL de Murcia espectaculars agafen part de la mar.

El dimecres Pirotècnica Poleggi Canapina (Italia).

El dijous la Pirotècnica Valenciana es va superar i aquest diumenge s’ha ejecta en el primer premi.

El divendres el dia de Santa Anna, missa solemne en la Parròquia de Santa Maria que celebrar els 700 anys i el correfocs aquest any s’ha lluït.

Aquest any ha vingut el President de la Generalitat de Catalunya el Sr. Torra per tira cinc salves, cada una signifiquen 10 anys i aixis donat per inaugurar els 50 anys de Focs de la Costa Brava que serà dintre de un any.

També va aprofitar la seva visitar per felicitar al Sr. Falet que feia 110 anys o sigui es el veí mes gran de Blanes.

Allí vam pati  molt per la pluja, si va començar a Barcelona, i els nostres amics quant van arribar, alè la pluja…. en tot el humor a caminar fins e restaurant, el parking es molt complicat en aquestes dates. Sort que quant vam acabar de dinar la turmentà havia parar i vam anar a veure les atraccions tancades per la hora i pel temps.

No me puc imaginar expliquen com se jugar als escats als nens, però per sorpresa per mi, ho feia i me entenien una experiència molt agradable.

La tarda va sortir el sol i van pogué gaudir de la piscina.

Vam torna a las atraccions, mes la pluja també i la feina va ser tornar a casa.

Sopem en el neguit de si suspendrien el focs, fins la 11 no van començar pero van esta a la alçada.

Com veus viure els focs porta moltes aventures, però avui aniran al Aplec del Amor a cala Bona.

I a mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Stop C-32

Si fa anys que lluitem per aturat aquesta autopista Lloret – Blanes.

Ahir ens van trobat en el restaurant Senglar un grup per conèixer el territori afectat.

Van agafar el cotxes per carreteres sense asfalta per veure la tallar d’arbres. Curiós en aquest temps i la calor que fa, el perill d’incendis que això pot provocar, també per que les moto-serres van amb gasoil portat en plàstic de aigua i fumant al costat, per temptant la sort, això ho ha confirmat un bomber que entén mes del tema. També ara es el temps que els ocells facin els seus nius. Mes la gent va fer emboscades i van aturar el desastre.

Vam parat a un Creu del camí, del estil noucentista, i continuem capa baix per veure la riera i un pont, nosaltres van tornar erròniament per que nomes van tindre que desfer el camí els conductors dels vehicles.

També van anar al cementeri dels arbres on pensen fer un escalectric carregant-se tots els arbres, i un parc temàtic legolandia.

Tot això per guanya 6 minuts, tindre un peatge mes, el pago del la autopista acaba en el 2021 i la allargarien 40 anys mes, sense comentaris.

Ara esta parat per que l’informe de mig ambient vulnera la llei.

Continuen, pel contat del Jarubo propietat de un  india sense descendència i ara del nebots, i havien dos cases una dels masovers del 1924 i la altre que era per descansar abans aquets camis es feien en carretes molts incomodes, per la forja, i la ceràmica podrien se de algun mestre de obres en renom. El seu estat es lamentable.

Continuen a la figura de L’Angel molt maca i ara esta patit vandalisme, la veritat que no cuiden massa el patrimoni.

Van passa molta calor mes val la pena conèixer els desastres que fan  per que la pela es la pela. Mes que mai et demanaria que si t’agrada comparteix, crec que es una bona causa.

I per mi res mes, si el meu somriure per la setmana, i desitjar-te que els focs t’agradin molt.

Si fa anys que lluitem per aturat aquesta autopista Lloret – Blanes.

Ahir ens van trobat en el restaurant Senglar un grup per conèixer el territori afectat.

Van agafar el cotxes per carreteres sense asfalta per veure la tallar d’arbres. Curiós en aquest temps i la calor que fa, el perill d’incendis que això pot provocar, també per que les moto-serres van amb gasoil portat en plàstic de aigua i fumant al costat, per temptant la sort, això ho ha confirmat un bomber que entén mes del tema. També ara es el temps que els ocells facin els seus nius. Mes la gent va fer emboscades i van aturar el desastre.

Vam parat a un Creu del camí, del estil noucentista, i continuem capa baix per veure la riera i un pont, nosaltres van tornar erròniament per que nomes van tindre que desfer el camí els conductors dels vehicles.

També van anar al cementeri dels arbres on pensen fer un escalectric carregant-se tots els arbres, i un parc temàtic legolandia.

Tot això per guanya 6 minuts, tindre un peatge mes, el pago del la autopista acaba en el 2021 i la allargarien 40 anys mes, sense comentaris.

Ara esta parat per que l’informe de mig ambient vulnera la llei.

Continuen, pel contat del Jarubo propietat de un  india sense descendència i ara del nebots, i havien dos cases una dels masovers del 1924 i la altre que era per descansar abans aquets camis es feien en carretes molts incomodes, per la forja, i la ceràmica podrien se de algun mestre de obres en renom. El seu estat es lamentable.

Continuen a la figura de L’Angel molt maca i ara esta patit vandalisme, la veritat que no cuiden massa el patrimoni.

Van passa molta calor mes val la pena conèixer els desastres que fan  per que la pela es la pela. Mes que mai et demanaria que si t’agrada comparteix, crec que es una bona causa.

I per mi res mes, si el meu somriure per la setmana, i desitjar-te que els focs t’agradin molt.

I per mi res mes, si el meu somriure per la setmana, i desitjar-te que els focs t’agradin molt.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑