Anem a L’Emporda

Sortim de la Selva i en anem L’Empordà. Es una comarca molt extensa i en el 1936 es divideix en dos L’Alt Empordà capital Figueres i el Baix Empordà o mes conegut pel Empordanet, capital La Bisbal. La divisió es va fer en criteris econòmics , que no pas Històrics.

Vaig esta en una casa rural a La Garriguella, com sempre tot canviat, sembla que res no es mou,  mes quan tornes, ho veus. Això si, resta el centre de recuperació de les tortugues de L’Albera.

L’Església de Parroquial de Santa Eulalia de Noves segle XVII aXIX, conserva restos del preromànic del segle XI i pertanyia al monestir de Sant Pere de Roda.

20180620_183301

Segueixo a Castelló d’Empúries per anar al restaurant  Emporium.

Dono una volta, per l’Església, de dimensions considerables, no obliden que per demostra el poder, feien molts grans els edificis, també estava aquesta esglesia estava sota les ordres de Monestir  de Sant Pere de Rodes.

 

 

El restaurant Emporium,si la revista cuina el tenia com oferta, (dos por un) bon menjar la cuina del Empordà, actualitzada, de proximitat, i Km. 0.  Gaudeix de una estrella Michelin mes els cambrers i cap de sala no estaven per la feina,   malgrat això t’ho recomano.

 

 

 

Tornen a Barcelona, per l’altra oferta, Nectari, també en una estrella aquí si que els cambres i cap de sala estan per tu. Els plats molt acurats i en l’ amanida lo que crida l’atenció es un fals tomàquet. El xef Jordi Esteve, també va vindre.

 

 

 

A mi nomes em resta esperar a que comparteix experiències i intercanvis opinions. Diferencies notables en els dos restaurants sent de la mateixa categoria.

 

I ara com sempre el meu somriure per la setmana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Malgrat de Mar

Entre nosaltres, Malgrat ha canviat molt, de quant era petita i passava els estius. Vaig torna a Malgrat per les puntes de coixí, mes aquesta setmana era par preparar  a la sortida de la penya.

Vaig anar a la oficina de turisme al costat del ajuntament.

Hi havien tres rutes “Les mines” que es la mes llarga i muntanyosa, per lo que vaig descarta, recorden que la Pilona, era on descarregaven els materials als vaixells directament, també tenien notari cosa important.

La segona era pel casc antic recorrent els edificis emblemàtics de la burgesia ja que hi havia fabriques tèxtils.

La tercera, era planera “El pla de Grau i La Tordera” el pla es la zona agrícola amb la botiga agroalimentària, i la desembocadura del Tordera(aquest any porta aigua) separació natural de Blanes, o millor dit de la comarca del Maresme i La Selva.

També me vaig assabentar de dos restaurants que freqüenten els malgratencs, “Ca la Cèlia (amb menú i peix fres) i Sis Bis per que esta en el numero 6 bis, també amb menú i a les nits musica. No fia falta per que el recta era anar a “La Torreta”.

20180613_150749

La primera dificultat que vaig trobar-me era per esmorzar,  els dilluns tots els bars del costat de rodalies tancats . Vaig trobar “el Blanc i Negra” davant del funicular que puja a la Torre que defensava  Palafolls.

Arriba el dia, i sort, que havien quedat aviat per que Rodalia portava retràs i van arribar morts de gana. Van pujar pel carrer de les Escoles. L’edifici de les escoles fa 90 anys.

Comencem la caminada de 11 Km amb un sol molt maco, sort del aire. Passem per l’església que per les seves dimensions es coneguda per “La Catedral del Maresme” baixen fins la platja, per endinsar-nos en els camps de cultiu, el company Magi,ens anava expliquen, per que la majoria som urbanistes.

Els mes atrevits ven arribar a la Tordera m’entres uns quants preníem una cervesa en el bar del càmping. Ens agrupen i fem el últim tram fins el restaurant “ La Torreta”. La fem peta en el canvi de govern espanyol ara encapçalat pel socialista  Pedro Sánchez, mes la situació catalana no millora.

A la tornada els vam porta pel parc Francès Macià abans camps de cultiu, anant a prendre els ascensors pel Parc de la Torre, on tenien unes vistes fantàstiques i baixen pel funicular;  dirigint les nostres passes a la estació de Rodalies vam passa per la casa del notari, avui biblioteca i el carrer del Mar principal centre comercial.

20180612_155927

A mi nomes amb resta deixar-te, el meu somriure perla setmana desitjar-te que t’animes a fer-la. Si t’agrada comparteix.

Blanes Gastrononic

Bona tarda, en Blanes també celebren Corpus fen catifes de flor.

El passeig de Dintre acull cada dia a les pageses, que porten a vendre les seves verdures.

Aquest dissabte a la tarda van fer, una Tast Gastronòmic, promocionat pel Ajuntament. Els restauradors que participaven van fer petites tapetes que podies acompanyar amb les cerveses artesanes de Blanes “la Marina i la Popaire” o bé amb els caves blanencs, tenim de tot i la temperatura bona, van gaudir de la tarda, coneixen mes la nostre vila.

Melangies a tancat, per obrir en un altre lloc, i nom “El taranna”.

 

El lloc el vaig conèixer quant era Damajuana que feien pasta fresca l’ italiana. Desprès va canviar de mans i ara l’equip de Melangies.

El restaurant Taranna ofereix, un aperitiu amb vermut “Laviret” un menú variat, i gustos pel xef Manel, i la cap de sala Elisabet.

El lloc es acollidor i esta prop de l’escultura de la Puntaire.

Ara nomes falta que te atreveixes a venir.

Per la revella de Sant Joan arribarà la flama de Canigó.

A mi nomes me resta que deixar-te el meu somriure per començar l’estiu. Si les meves experiències et serveixen per les teves sortides comparteix o deixar un m’agradar.

 

Festes a Blanes

Bé, ja te he mencionat que aquí tots se mouen pels barris. La Plantera i els Pins s’han unit per celebrar la Primavera. Vam fer una Tirada a l’Art, desprès una sardinada per esmorzar. En una gran carpa van cuinar una paella per mes de cent persones, que van menjar amb germanor, per que quant coneixes a les persones te les estimes mes. Els Castellers . Una “ Cantada d’ Havaneres” amb els seu cremat tradicional i com no podia ser xocolatada pels mes petits i els mes grans.

20180526_141004

El dissabte a la Ciutat Esportiva de Blanes van celebrar “La nit del Esport” donavan una estatueta a tots els grup que fem activitats durant el curs. Al nostre curs vam premia a l’ Octulia per ser la mes gran 89 anys per les dones i al Manel pels homes. Que guapos es vam posar, semblaven dos nuvis. Desprès de les fotografies de rigor, un bon pica-pica i un pastis molt gran,(massini molt difícil de agafar en el tovalló) que me va fer recordar els anys que treballava a Sears (quant celebraven el aniversari de l’ inauguració de Sears- Meridiana ens invitaven a pastis, i clar era molt gran per tots els treballadors).

La Betlem del restaurant El Sorall, (on se menjar molt bé) ens va di que feien un concert en l’església, uns anglesos, (Concert Universitat de Portsmouh) gratis que ens podien agradar molt, com hem coincidit  en els concerts de l’ermita de l’Esperanza. I si ens vam agradar molt, el cor era impressionant, tocàvem de meravella i el director, no tinc paraules.

Com veus sempre hi ha activitats, mes la gran festa de Blanes es per Santa Ana amb els Focs Artificials però d’això ja ten parlaré mes endavant.

A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure i que vinguis a gaudir de Blanes. Si t’agradar comparteix.

Caminant pel Maresme

Ens troben a Calella, en la estació de rodalies per fer la caminada de cada mes, (organitzada per nosaltres de rebot). Tal qual arribem-ne el tren anaven surtin anècdotes del viatja, un tren se havia espatllat i el altra anava ple de jovent “edl futur de Catalunya, mes cridaven molt).  Primer anem a un chiringuito “El Paso” molt proper a la estació. Fem uns entrepans i encadenen la caminada pel passeig de la platja.

El camí es pla i agradable, molt a prop de las estaciones de rodalies, fet que si estàs cansat  permet agafar el tren fins la destinació.

Aquesta opció va se la meva i la de un company, a Pineda al tren fins Malgrat. El grup va fer Santa Susanna, Malgrat.

20180515_130858

Els 10 resten vam arribar a Malgrat, puguen fer unes fotos meravelloses, cosa que jo no podré mostrar, mes això podria ser aquest motiu per  que la fagis.

En la plaça de l’estació vam començar a rebre whatsapps, de un company que havia arribat al restaurant La Torreta, lloc que teníem reservat.

Quant va arribar el gruix de caminats, els mes cansats ens vam porta amb el cotxe.

Deixant conèixer una mica Malgrat, pujada amb ascensor,  carrers típics, i el par de Francès Macià.

En el restaurant, com sempre la van fe peta, amb el moment polític actual tenim nou President, Quin Torra, mes ¿trauran el 155?, no hi ha havia acord, com sols passar amb aquest tema, mes un  gir inesperat en la conversa, va sortir el tema sexual, per internet, es va fer riure com mai.

També una equivocació en la beguda, va provoca una tensió inesperada, mes tot es va resoldré amb uns chupitos, i el compromís de torna el mes be.

Per la propera la Selva, Tordera, Malgrat.

Ami nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana.

 

 

Música des de la Selva al Barcelonès

El mes de maig, els divendres, en l’Esperanza de Blanes fen concerts, El primer va estar  protagonitzat per MARRION HARPER TRIO. Tot era en angles i els seus companys en la tecnologia. Va tindre molt de èxit la gent s’aixecava, el pop electrònic suau agrada. Jo soc d’una altra fornada.

La segona trobada ha sigut con el grup “ Benguele” composat per Nèstor Lópex al saxo, Marcel Vallés a la guitarra, Rocco Papia a la guitarra de 7 cordes i Jonas Santana, al panderio.

20180511_232536

El “choro” es un genero musical que neix a l’últim quart del segle XIX a Rio de Janeiro, fusionant les danses europees amb ritmes afro-brasilers i es precursor de la “samba carioca”, com te pots imaginar molt de ritme.

Queden dos concerts “Gatticattivi” i el Quartet de Gloria per si t’animes.

El dissabte vam anar a Lloret teatre al “Concert  de Vigília” protagonitzat per la Cobla de Llobregat. Les sardanes escoltades en un recinte no per ballar-les, també es gaudeixen. Es diu de vigília perquè a l’en dema se celebra un aplec al paratge de Santa Cristina on també vam les puntaires i se dinar en germanor. Els bisos vam toca la fibra dels espectadors, que posat dempeus i  amb respecta vam escoltar del nostre himne.

20180505_211316

Com, també l’Auditori de Barcelona, que a dintre acull l’escola de musica (Esmuc). La filla d’ una amiga, Barbara Vidal (soprano) presentava el seu final de màster. El estil barroc d’Itàlia, la música no esta únicament al servei de la paraula sinó que hi ha exteriorització dels sentiments. La tragèdia grega que el barrocs admiren, i de la qual trauran els principis de l’opera. Ella va interpreta el barroc primitiu(1560-1630), el barroc ple (1630-1680),i el barroc tarda(1680-1750).

 

Gracies a tots per ensenyar-me a conèixer i aprecia els diversos estil de música. A mi nomes  em resta que suggerir-te els concerts, per estima la música, i deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

 

Montjuïc-Barcelona

Passejant per la teva ciutat a vegades descobreixes unes histories molt interessant.

En el 1888 es va fer una exposició universal, com va anar bé, es pensa en fer una per commemorar el invent de la llum, mes la primera Guerra Mundial, canvis de regim polític Jose Antonio Primo de Rivera, Alfonso XIII van fer enrederir-la fins 1929.

El motiu havia canviat i es va dedica mes a l’ industria catalana, col·laboren altres països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Romania, França, Hongria, Itàlia, Noruega o Suïssa. També vam participar privats com japonesos i nord-americans.

Els edificis eren grans com la plaça Espanya,(34.000 m. quadrats) la segona d’ Espanya desprès de Madrid. Representen  els rius que desemboquen en els tres mars que banyen Espanya.

Es una importen cruïlla de carres Font Coberta, Tarragona, Paral·lel,  Gran via de les Corts Catalanes i Avinguda Mª Cristina en fos grans torres.

Es van fer 4 hotels per acollir els visitants, nomes queda un edificis de aquella època l’ institut de educació i  el reformat hotel Plaça fets pel arquitecte Ramon Raventós, que també intervindria en el Poble Espanyol i el teatre Grec.

Les  Torres Venecianes que donen entrada a Montjuic, estan acabades en  unes columnes i un mirador. Son visitables dos dies al any.

En aquest recinte també es fa la Fira de Mostres, la avinguda Mª Cristina te la perspectiva de la Font Màgica i el Palau de Montjuic avui museu de Les Arts Contemporànies.

També pujants podem veure Casa Ramona, una fabrica de teixits (avui fundació de la Caixa). Construïda per Josep Puig i Cadafalch pensada per evita els incendis, freqüents en aquestes fabriques.

IMG_20180425_104054També es va fer el telefèric per aproximar la muntanya al mar  a pesar que se va inaugurar mes tard, i un funicular.

Com veus van se unes obres molt importants que vam porta molta immigració (30000 persones) formant les barraques, en carrers i places, quant plovia era un fangat, mes hi tenien que anar a treballar.

La exposició va tindre un èxit relatiu perquè va coincidí en el crack de la borsa de New York.

Les remodelacions continuen en 1992 amb motiu de les Olimpíades,  formen l’anella olímpica. Reformen el estadi olímpic, deixem nomes la façana, i donen el nom de ” Lluis Companys”, les piscines Picornell i el Palau Sant Jordi.

Com veus aquesta zona te molta historia i be s’hi val una bona passejada. A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana i anar de concerts, Si t’agrada comparteix.

 

 

 

Balneari Pallares

Be, els beneficis del aigua se coneixen des de fa 2000 anys. Els romans les utilizaven, desprès els musulmans.

Fermina Padilla, abans del 1800 saben els beneficis del aigua sense cloro vam fer un hotel, era econòmic perquè els hostes es tenien que cuinar ells mateixos. Avui queden les restes de la cuina.

Un empresari català  Manuel Mateu les volia comprar, li agradaven per les seves articulacions. Li va costa una mica mes amb estratègia ho va aconseguir. En primer lloc va fer que el tren que va de Madrid a Zaragoza pares allí mateix. Desprès els jardins i el llac . En el 1862 va fer casa de la reina Isabel II, va anat el seu marit  Francès (ella mai va anar).

Manuel Mateu, era Massó, els seus fills 3 vam morir d’infants, dos als 25 anys per això hi ha un  panteó amb la seva característiques. El llac vam fer un a illa per passeja, també hi havia una barca, ja saps que amb aquells temps no anàvem amb vestit de bany.

20180321_182713

Per això passa a els Pallares, en el testament Ja va deixar el seu la seva voluntat que fos de prestigi, casino amb teatre a dins, ara el reconstrucció. L`hotel Cascada perquè te una cascada a dintre, com veus es un complexa gran.

Vam tanca en 1911, ara ho explotar Relais termal balnearis.

Les cases important de Alhama d’Aragó son dels propietaris del balneari.

En una passava els estius el economista i escriptor SantPedro. Ara es el casal dels avis i la exposició de aquest escriptor.

Bé, en cada balneari hi ha diferents sales en una banyera individual, després et tiren   un raig d’aigua. En una piscina fas gimnàstica, un  spa i contrastos d’aigües freda. També en la Cascada, prenent el vapor  fas gimnàstica per neteja els pulmons. En la font veus aigua perquè es depurativa i diürètica. La veritat que es divertit passa pels hotels amb barnús.

Bé a m i nomes me resta que deixar-te el meu somriure per la setmana.

 

Alhama d’Aragó

Bon  dia, bé amb la presentació de les activitats del balneari, hem va crida l’atenció l’excursió al castell del Papa Luna con recordaràs en el post de Peníscola, https://blandamaraviajes.cat/2018/02/19/peniscola-i-voltants/ també parlava del castell del Papa Luna lloc on va mori.

Benet XIII el antipapa va nàixer en Illuesca en el palau  dels Luna, es el únic  Papa aragonès.

Vaig anat a Illuesca, on hem van informar (oficina d’informació i turisme)  de la comarca d’Aranda la primera comarca de Aragó, vaig canvia els plans per horaris i vaig compra el bo turístic, ja que a la primavera nomes obren els llocs per visita els caps de setmana.

 

Vaig anar a Aranda, per veure el museu del celtibers, els guies tu fan viure molt, vaig tornar a Ulluesca per visitar alguns magatzems de venta de sabates aprofiten que era dissabte.

Torno a Illuesca capital de la comarca d’Aranda, per visitar el castell palau d’els Lluna, del segle XIV, amb aires mudèjars. L’ explicacions de la frase” con sus trece” ve del Papa Lluna que no va canvia de opinió. El cisma d’orient amb ajuda de la guia i uns àudio panells  ho fa molt entenedora.

Brea, te el museu del calçat es molt interessant. El guia ho fa viure.

Alhama d’Aragó es un poble molt marcat del Balneari de les Termes Pallares, per el llac  únic en Europa, la seva font del xorito i l’estació de tren. Els seves dreçeres.

Vaig gaudir de una degustació dels productes de Aragó tot estava molt bo, que si formatges, embotis, xocolates amb ametlla marcona,  els vins, cava aragonès i els seus olis. Tot ho trobaràs a la tenda del Bacus on podràs provar amb mes presició.

20180320_181732

Passejant en  l’animadora del hotel nos va porta al únic forn de llenya on també van degustar els seus mantecados. Les cases estan pintades de blau per espantar els mosquits. També en el bar Karlos podràs fer una cervesa amb tapes molt bones.

Be a mi nomes me resta deixatar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

 

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑