Patrones

Bon dia, sempre havia celebrat Santa Llúcia, patrona de les modistilles, anant a la Catedral de Barcelona a la seva capella i donant en tret de sortida del Nadal.

Aquest any he celebrat Santa Úrsula patrona de les puntaires, com recordaràs vaig a la associació de Puntes de Coixí de Malgrat. Si, l’associació en convida a un dinar per 5 euros els acompanyes 25.

Vaig tindrà l’oportunitat de conèixer un nou restaurant “La Punta del Tordera” ens vam porta un pica-pica molt bo i abundant, pel segon ja no tenien gana, el postra, i el cafè en companyia de totes les puntaires de l’associació va se molt cordial, els homes que ens ajudant a fer evident el nostre treball, volien el relleu generacional, mes la joventut no esta per la feina.

El restaurant esta en el Tordera a la línea dels càmpings de Malgrat al altre costat els càmpings de Blanes. Te menú diari. I les vistes sobre les dunes i platja es molt relaxant.

Si les puntes de coixí es considerem filigranes, jo et parlaré de les filigranes de paper.

 

20181030_074305
Enter a caption

Si, a Blanes hi ha el Gremi del Paper, on te ensenyen a fer uns composicions en paper, es molt entretingut, es necessita molta paciència. Som quatre i cada una de un país diferent, la llengua en comú es el espanyol i el català. Com veus Internet ens apropa al mon sense fronteres, mes les manualitats també.

Aquí parlem de la jubilació per que al cotitzar en dos països diferents el tema es mes complicat. Com veus la jubilació no esta exempta de problemes ni de activitats.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana i que hagis passat bona castanyada. Si t’agrada comparteix.

 

Anuncis

Puntes de Coixí

Bon dia. Feia temps que no tocava l’assumpte, tant viatjar.

Fer un  treball de les puntes per un bolígraf, tu sola, esperes millors resultats. Començar, aprendre,  te aquestes coses, en fi, muntar- ho costa,  amb paciència ¡llest!

Les trobades de puntaires son moments permeten veure com evolucionen les  companyes. Hi ha treballats genials, es feina de “xinessos”. I  i ara començo –en fer-ho-  començo a valorar-ho, trobo les dificultats. Les coses les estimes quan les coneixes.

Aquest any la trobada general  va ser a Sant Cugat, (estant jo a Tenerife) i com pensava  anar, ja havia pagat els boixets de col·lecció.

20170608_175040

El nom de boixet ve de l’arbre Boix. Serveixen per posar el fil que treballarem.

Reincorporar-me amb les puntaire i encetar un nou punt de puntes de coixí es casi tornar a començar de zero.  Veure l  es companyes com avancen la tasca. Torna a la rutina m’agrada.

Vaig estar a la trobada de Pineda de Mar. Ens van obsequiar una caixeta amb fils (descobriré nous colors en els meus treballs). Així recordaré Pineda i el seu encant.

La darrera trobada a La Bisbal de l’Empordà.

Al costat de riu, ambient català, coble i sardanes, Sota els arbres podats les puntaires …    ¡quina calor!.

L’esmorzar bo, i de regal la típica ceràmica , prou coneguda i valorada per tots.

Inked20170613_105421_LI (2)

A mi m’estranya el poc reso que les trobades de puntaires tenen a les xarxes socials (tant de moda,). En canv a Espanya  dels “Encuentros de Bolilleras” se’n parlar molt (Yotube). Tot depèn de la zona:  se’n diu “encajeras” i  palilleras a Galicia.

Potser tindríem que donar mes valor a les nostres mestres artesanes.

En passar el temps valorem mes les trobades personals, tot el que uneix les persones, el fer pinya, participar d’un  grup, sense deixar de banda les noves tecnologies: facebook,  youtube, whatsapp, …

A mi sols em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada ja saps clic-car.

 

 

 

 

Cuina de L’Abadessa

Parlem de cuina, feia temps que no anava a un curs de cuina. Aquest cop hem inaugurat el “Nou Quinta Quarta”, si si l’Alessandro el meu profe, ha canviat de pis, nou espai culinari ben aprop de Santa Maria del Mar). Església amb prou historia i eix del llibre “La Catedral drel Mar”.

Per anar-hi, caminar pel casc antic i concretament pel carrer Argenteria tot ple de tendes de ultima generació. ¡Tot canvia!.

L’espai es molt funcional, i l’assumpte:  Cuina de L’Abadessa del 1600 al 1700.

Las espècies havien deixat de ser un signe de  posició social per passar a ser medicaments. Els tomaques no eren coneguts, les patates recent incorporades van ser menjades crues pel les classes benestants i van provocar moltes morts; en canvi la xocolata (cacau pur) entrava a forma part dels plats principals.

Faig referència al cacau perquè ara es novetat, mes com veus, bé d’antic.

Carpaccio di Baccaà alla Capuccina (Carpaccio de bacallà amb cacau)

Ingredients: bacallà, passes, nous, menta, cacau i anxoves.

Fregir el bacallà pel costat blanc i acabar per la pell, ell sol s’obrira en fulles, si si ja se  que diràs que el carpaccio es en cru mes aquest no.

Salsa benasco

Menta, oli, passes, filets de anxova i triturar.

Servir el bacallà amb la salsa per damunt i cacau ¡voala, fet!.

Calzoni di mele e prosciutto in salsa acida  (cresta de poma amb pernil dolç i salsa acida)

Ingredients: farina, llevat, poma, pernil dolç, farigola i iogurt.

 

Preparar la massa amb farina i llevat, quant hagi pujat fes boles i desprès e

els aixafes, afegeixes la poma i el pernil, tancar i fregeix.

Per la salsa: iogurt, gingebre i a la nevera.

IMG-20170313-WA0008

Realment fàcil, espectacular i exquisit i bona companyia.

Clar que, preparant un viatge pels camps de préssecs florits ¡una passada! i aixeques l’ànim per la primavera

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana.

Trobada de Puntaires

Bé, ja he fet la primera lliçó….. estic fent un punt de llibre.

 

IMG-20160605-WA0003

Jo vaig conèixer “Les Puntaires de Malgrat” per una tenda de Blanes. La professora informa de totes les trobades. T’has d’apuntar amb molt de temps, per l’autocar,  dinar….. (sortir  60 persones no es fàcil).

Per fi va arribar el dia desitjat. Ens trobem a Malgrat de Mar, a les 7.45 anem Arenys de Mar a recollir la resta del  grup per omplir l’autocar. Una volta perquè la Trobada es a Ripoll.

Arribem a les 10,  l’ autocar ens deixa lluny, ¡ apa a caminar amb el coixí!. Tot un carrer ple de puntaires, 1500, nosaltres a la taula vermella, la numero 10, a fer la plantada. Tenia gana i demes  necessitats,  esmorzem i anem ha veure el Monestir per fora  i l’ambient.

Retroben la plantada de les puntaires fent  anar els boixets. Com complement  i suport de La Trobada hi havia  parades que venien les eines, fils i patrons, tot el que necessita una puntaire pel seu treball.

 

Vaig fer punta, i em van ensenyar “El pessic”, punt que encara no em surt. Soc novell, sempre hi ha un  principi  i poc a poc faig camí.

Van  passar els gegants, Tot Ripoll era una festa, tot obert.

IMG-20160605-WA0002

La una del migdia va caure ràpidament hi ha recollir, per anar a buscar l’autocar per dinar. Una vegada al restaurant dinem es va trencant el gel i comencem a parla fem la peta, reien,  i  contrasten la diferencies de les viles, amb sana harmonia.

De record de la Trobada ens  van regalar un boixet per puntaire .Acte seguit enceten el camí de tornada cap a Malgrat.

Anem a buscar el cotxe i a Blanes, un dia molt complert.

 

 

 

 

Aquest dijous vaig anar a una conferencia del Casino: “Les Puntaires de Blanes”. Es un grup que fa unes puntes molt boniques, però tancat no ensenyen el seu art, lo que es un problema per les que mi perquè soc novell. També crec que els valors i el art se ha de transmetre per tindre continuïtat. Mes ara que ho recomanant el psicòlogues i ho incorporaran a les classes en els col.legits.

A  Can Borrell centre cívic de Blanes, entre altres activitats també ensenyen Puntes de Coixí.

Bè dir-te que avui començar “Blanes 12”, ja et faré 5centims…..

A mi sols em resta donar-te el meu somriure per la setmana

Innaguracío de Semprocar

Bé, fa anys que per tindre el carnet de conduir i passaport  tenies que fe el servei social,  quant de temps… fins arribar al 4 cotxe un Kia picanto.

Ens va costa la entrega. Hi havien canvis en la empresa. Fa uns dies vaig rebre una invitació per la inauguració.

Quina sorpresa, els canapès i la musica primer; una breu intervenció dels directius i continuem:  mengem fins que es fa fosc. Espectacular la presentació del cotxe Kia Sportage. En llum es veia el seu muntatge, canvi dels color de la gama, conducció i prestacions. Per finalitzar la rebosteria i una tassa amb bossa de record.

També aquest dimarts he acabat el curs de cuina “Arte nella Cucina Rinascimentale”.

Tenim que recordar que en aquesta època van arribar la patata, verdures, cacau. S’ havia descobert Amèrica. La cuina va evolucionar incorporant  nous productes mes fàcils  de digerir.

Aquesta vegada el professor de historia de cuina es va inspira en el quadre “Le pesca delle di Alessandro Allori”, fem: Conchiglia di zucchine e gamberi = Clova de puré de carabassó en gambes

 

20160531_183015

Cuinar  el plat es fàcil:

Tallem  el carabassó en rodelles de 3 mm., amb pell i tot, ho partim en 4 trossos i fregiríem amb nou moscada i sal, ho triturem amb  pa rallat (suc gambes).

Avanç  hem macerat les gambes pelades, amb  ½ copeta de grapa o orujo, ½ culleradeta de curry i les fregím una mica.

Posem en la clova una cullera de puré, les gambes a sobre i al forn preescalfat a 170º a baix de tot 5 minuts, desprès a dalt sense moure la safata.

El segon  quadre  esta en el Louvre (Paris) “Le nozze di Cana-particolare di Paolo Veronese” va inspirar:Spiedino di polipo con cacao = Pop con cacau20160531_182540

 

 

Posem sal a la paella i  el pop uns minuts, el fem en rodelles i posem dos talls en un escuradents llarg.

Rallem una mica de pell de taronja, i fem un suc hi posem canella i vi blanc ½ copa mullen el pop  i en la resta de suc afegim la copa de vi que faltava i un cullereta de cafè de cacau 100% .

Emplatem, posem el suc en el plat i a sobra al pop  i al forn, aprofitant el calor residual de cuinar el plat anterior

Sosprents  aquests  entrants.

A mi nomes em resta recordar-te que aquest mes  som les jornades gastronòmiques del suquet de Blanes.

I com sempre un  somriure per la setmana i bon profit.

 

 

Arte nella Cucina Rinascimentable

Com veus les coses es interposen. Ja veus que pel títol es tracta de cuina italiana.

El Renacestismo es situa entre los sigles XV –XVI i va néixer a Florència es va estendre per Europa

La inspiració del quadro de  “Nature Morta di Pieter CLasesz” ens porta a elabora un plat:

Prosciuto in crosta con caramello di pesche = Pernil dolç en crosta i préssec caramel·litzat

 

20160517_185041

Ens tracta de fe una massa de pizza,con ingredient diferent el ron, salteja els préssec, en la massa posaren el pernil, la chicoria i el formatge Gorgonzola, el resultat espectacular i el sabor molt bo i original.

Seguin en el quadro de “ Cristo nella casa di Maria e Marta di Vincenzo Campi”

Aquest inspira:

Suprema di Salmone con carciofi = Suprema de salmó en carxofes

 

20160517_183516

Es tracta de bullir les carxofes, fem un puré i mesclar-les en pa rallat ,el rovell d’un ou un chupito de anís posar-lo per sobre de les supremes i al forn a 180º uns 10 minuts, això queda com un cruixent i el gust es espectacular.

Com veus la cuina evoluciona,  a traves de ella pots viatjar, aprendre Art e Historia tot plegat un mon apassionat.

La segona classe es va inspirar en el quadre “ Cesta di frutta di Caravaggio”

Mele caramellizzate con ricotta saporita = Pomes golden en crema de formatje

20160524_182715

Tallen les pomes en rodelles de un  dit en pell i tot, lis traiem el cor lis posen un licor baix de graduació, i al forn a 160º precalentat i un 01/4 de hora. Fem la crema de formatge, hi ja ho tens, be falten els ingredients si t’interessa ja te’ls diré.

El segon plat inspirat en el quadro “Grasso di Pieter Brueghel II Vecchio”

Filetto di maiale con mele e spezie = Solomillo en pomes golden i especies

20160524_181312

Aquesta recepta era en tres coccions diferent,  fàcil de fer i el resultat d’escandal

Nomes em resta deixar-te un somriure per la setmana

 

Filipines – Blanes

Bé, al 87 vaig anar a Manila i Boracay. Ara, a l’Espai Peix/Palamós, feien una demostració de “Cuines del Mon”, concretament Filipines.  Uuuf,  els records, les ganes d’aprofundir. Total, vaig  reservar.

Quant vaig assistir, ja estaven parlant de Manila.

Curiositats, com els independentistes els hi deien filibusteros.

Avui ja son 10millons d’habitants a Manila quant vaig anar  crec eren 6 millons.

Entre tant ens explicaven dades del pais: cultura, religió, costum, moneda (euro es igual a 50 pesos), ens preparaven una degustacio del seus plats mes populars.

El arxipèlag te mes de 7000 illes. En Boracay hi ha el coral tou, ¡mara meva! Que poc sabia.

Seguien les explicacions:  tenen 175 idiomes, l’espanyol es va perdre durant la II Guerra Mundial, l’Angles i el Talago b dominen, i aquí Espanya s’espanten perquè en tenim 4!.

El seu clima es càlid 21º a 32º. ¡També tenen tramuntana!.

Les seves religións son la cristiana i la musulmana.

La bandera,  depèn de la posició com esta el blau i el vermell vol dir guerra.

El cuiner natiu ens va fer:  –

-Manok en adob = Pollastre en adob

20160512_184840.jpg

Els ingredients: pollastre, ceba, all, soja, vinagre de canya o blanc, llorer i pebre en gra.

-Pancit  = Fideus de arròs

20160512_184900

Fideus d’arròs,  porc, cues de gambetes (de Palamós), pollastre, mongeta perona,  pebrot verd italià, ceba, all i soja.

¡I com no podia faltar! arròs bullit en un bullidor.

Ho vaig degustar, tot molt bo, però faltava la cervesa filipina, vam tindre aigua.

Bé, canviem d’assumpte, com te vaig dir, a Blanes,  teníem “Birrasana”. Aquest any participaven els restauradors fen menús incorporant   cervesa.  Com el restaurant “Melangies:

Jo em vaig quedar amb les ganes de fer la meva pròpia cervesa. Tinc tot el kit, però em falten ampolles, aleshores faig una cridar per aconseguir 6, i fe la meva cervesa

 

20160523_075248

A mi nomes em restar desitjar-te el meu somriure. I si hem facilites ampolles, tens una cervesa casera (la meva).

Defensa Personal

 

Bon dia, les instal·lacions de la Ciutat Esportiva son grans i allunyades de Blanes, motiu de  polèmiques pel seu cost, i no aprofitar el Pavelló Esportiu proper al  centre de la vila, fent-li una rehabilitació. Clar, es fàcil opinar, i sovint ens equivoquem.

Vaig veure un programa “Jo em cuido!”,  i en demanar informació, al moment m’apuntava,  i així vaig començar a fer gym.

La Ciutat Esportiva compleix 5 anys i es protagonista de moltes activitats i esdeveniments. Posen  anuncis d’activitats. Em vaig assabentar que la Policia Local de Blanes feia  un curs de Defensa Personal per dones. En participar vaig aprendre tècniques útils pels ensurts mes habituals. Millor si mai et calen. Es una bona experiència que aquest any he tornat a repetir.

Això m’ha portat a conèixer un centre que també  fa cursos  de  defensa personal per dones, ja que en un curs de sols 6  hores no  s’aprèn tot. Esta alerta sempre va bé.

Les VI Jornades,  titulades “Autoprotecció per Dones”  em vam motivar a participar-hi. Repassar sempre va be. Hi havia tècniques noves per mi. Com el curs l’imparteix  la Policia Local de Blanes, en saben, tenen experiència  dels incidents  mes habituals que et pots trobar.

Els cursos  son gratuïts.

Sempre son bones les activitats que  t’aporten i t’ajuden a  mantenir-te en forma, aportan-te seguretat.

Continuant aquesta línea faig Hipopressius. ¿Perquè?. Per aprimar cintura, enfortí la part lumbar i evitar problemes femenins. Per aconseguir resultats, caldrà constància, com tot.

Com veus, vaig per estar en forma i divertir-me.

Es fàcil d’aparcar el cotxe ja que les instal·lacions gaudeixin de un gran el aparcament subterrani, però aquest dia estaven sense llum,  ni les llum de emergència, vaig aparcar en el  lloc proper a la sortida, per seguritat.¡ Sense llum tots som minusvàlids!, vaig sortit com podia.

Quan vaig tornar de les activitats… ¡sorpresa!. Multa de 200 euros, perquè estava en zona de minusvàlid, indignada vaig anar a la recepció, ¡sorpresa!  ¿En el aparcament podem multar?.La recepcionista a cada pas tenia que pregunta als caps,  no tenien full de reclamació de la Generalitat, em donen  per reclamar al Ajuntament. Al final i per correu electrònic, va tindre que anar a fora del mostrador,  pel full de la Generalitat. No li permetien fer justificant de l’avería de llum. La noia super agobida. ¡Deplorable tot plegat! mes aquí no acabar la historia: una noia també afectada, (multa)¡sorpresa! sortia de curs  de defensa, (torn del mati)  els agents ens atenien, fem trucades al seu cap, que no volia entendre la improcedència de la multa.

Dinem m’ha trucar el agent de policia deien que se havia solucionat (multa). Desitjo que sigui aixís.

Com veus, es tracta de una anècdota que simplement vull compartir, per la impotència que sento.

No sempre tot es bo, però en un somriure ho millora. Si vols pots comentar o comparteix. Gracies per llegir-me

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑