Montsonis es tant petit que no surt en alguns mapes, per sort al GPS si. Arribant a la destinació li vaig posar carrer Major 7 i res, ens vam dir, no serà difícil trobar-lo.

Arribant a l’església i el Castell a baix cosa que nos va sorprendre. Els castells normalment estan al cim.

Entrant pel carrer Major sorprenent-me el hotel on tenien l’allotjament, pràcticament Montsonís es un carrer.

Per la tarda vam visitar el castell com  et parlava en l’ anterior article en https://blandamaraviajes.cat/2019/09/02/la-brama-dels-cervols/.

Cal dir que el Castell esta a sobre de la ribera del Segre.

Hi ha dos restaurants. Vam dinar en la Botiga de Montsonis, del mateix hotel, era una fresquera com una cova han aprofitat les parets, es molt original.

En l’ hotel es van proporcionar les entrades per visitar el Castell, si tens el carnet de la biblioteca de Barcelona fan descompte. Al mati també ens van deixar les claus del Salgar i com arribar.

El Salgar esta a prop, es un convent i una església a la Verge del Carmen. El convent ha aprofitat tota la paret de roca per fer els pisos, l’església es rustica però maca de veure.

Allí, en la Ribera del Segre, vaig entendra les explicacions de la guia castell, els simbols, per que no sabien llegir: el castell amb la petxina i el xiprer estan en el camí de  Santiago, per això acollien als peregrins. Ribera del Segre.

Artesa del Segre vam dinar als Jorper’S, hi ha menú bon menjar.

Vam arribar a Camarasa i al pantà de Sant Lorenzo de Montgai, i vam recordar una altre sortida a l’hotel de Monestir de les Avellanes.

Be tots els viatges s’acaben, desitjant fer mes.

Setembre ha començat i el temps ha canviat fent una mica de fresca al vespre, al menys descansem de la calor  intensa de l’estiu.

Ja estem preparant la Diada del 2019, per això a mi nomes me resta deixar-te en el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Portavem dies preparant aquest viatge, mes les coses de la natura son en unes dates determinades, i si tot va bé.

El Pantà de Mequinensa o Mar de Aragó, es gran, no estava massa ple, mes han fet un passeig fluvial molt maco. Allí van molts alemanys a pescar el silur (peix de tres a quatre metres i al voltant 200 kgs.). Ens feia il·lusió veuren un, però no va se el cas.

Ens llevem a les 4:30, sortint a les 5:15 per cerca els cérvols, anem cap a Peñalva, Candasnos i prop del pantà Miquenenza i termini de Fraga de uns 435 Kms quadrats (un termini dels mas grands d’Espanya) per un coto, pels camins, si, si tens que anar en algú que conegui la zona si no es molt fàcil perdre. No els sentiem,  la brama es el soroll que fa el cérvol mascle cridant a la femella, al mourem ens vam passa tres amb els ulls brillants, ja estaven contens, ¡el viatge a valgut la pena!, desprès van veure mes, un mascle madu, femelles i alguna cria.

Tants anys anant a Fraga i no sabia que tingues un  termini tan gran.

El fet de anar acompanyada de gent que coneix la zona, ens van porta a Cardiel un poble abandonat, ara han reconstruït l’església, allí celebren “la feria del Rocio” a les hores hi ha molta gent, ara nomes hi havien conills.

Seguin el nostre  viatge direcció Montsonís, on tenien dos nit de hotel rural (regal cumple).

A la tarda van visita el Castell, la guia es va explicar característiques dels escuts, com: quant la cara mirar endavant significa que es el propietari del castell de les terres i que pot fer justícia. Si mira a la dreta no pot fer justícia. Si mira a la esquera res (Fill bastard), també com menjaven, per que dormien asseguts tantes curiositats que em fan recomanar molt aquesta visita.

Jo seguiré viatge no sin deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteixis.

Buscant uns restaurants a Sant Julia de Ramis, que els vam trobar????, de aquella manera, al recinte de a la Fortalesa, sols s’accedeix amb reserva prèvia o axis nos lo va semblar.

En La Fortalesa hi ha dos restaurants L’Atempo, portat per Jordi Cruz. I el restaurant DOR, a part de un museu i fins i tot pots pernoctar en les seves habitacions exclusives, que tenen noms de pedres precioses.

No vaig gaudir  de l’experiència…. desitjo que aviat poguí fer-ho. Mes el viatge va ser molt profitós per conèixer: La Muntanya dels Metges, amb la seva Església, en ruïnes però molt ben documentada, en els panells informatius del recinte i les vistes meravelloses. També hi ha un poblat ibèric.

Aquesta part del Gironès no la coneixia, i val la pena, mes era hora de dinar i vam acabar al restaurant El Caliu, cuina casolana bona de veritat i be de preu.

Trobar restaurants bons i econòmics resulta mes difícil en el mes agost, per que tothom esta de vacances tret els turístics.

Estaven de cloenda de Les Festes dels Copatrons, quant van fer una Cantada de Havaneres, al Banc dels Musics de Blanes, volen recuperar les tradicions dels anys 1980 i 90 del segle passat.

 A càrrec del grup Cabotatge,(que els vam escoltar en el Mara de Deu del Vilar) i del grup Poble Sec del barri barceloní.

Aquesta cantada va acabar en un fabulós cremat, que se va fer amb paciència durant la cantada i va finalitzar en el just moment, ja en les gotets, els van repartit, formar-se la normal cua.

Els dies s’escurcen, mes les temperatures agradables son properes pels concerts l’aire lliure.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix

Sortim direcció Girona, per la carretera N-2 es plena de semàfors i rotondes, o sigui en  mes de carretera podríem dir: ruta turística del Maresme a la Selva.

Arribem a Canet de Mar on us parlava del restaurant 6Q, en mig de la riera, o en el centre del poble, totes dues coses, tenem aparcament es d’agrair per la zona que es trobar.

Tenen menú diari, amb algun extra i el menú del paella, Genial! Recomano NO esmorzar fort, els entrants son molt complerts, amanida de formatge de cabra, musclos amb salsa i carpació de vedella amb foie. La cassola de arròs i els postres.

Seguin ruta cap a Blanes al Santuari de Nostre Sra. del Vilar, has de girar en la rotonda de la autopista a Lloret i a ma dreta on hi ha els restaurants, continuar fins el Vilar. Visita una vila no es conèixer els indrets que la fan estima pels seus habitants.

Si els blanencs, tenen volta devoció al Vilar ara amenaçat per la C-32 autopista que vol arribar a Lloret de Mar.

Feien un concert de havaneres ja diràs, en un espai del cubert d’entrada al interior, de la ermita esta plena de exvots de vaixells, hi ha la replica del “Rem de 34 pams” de Joaquim Ruyra.

El grup Cabotatge ens va porta pel Cantàbric, allí també feien les Ameriques. Les havaneres son cançons de taberna, també alguna amb ritme pasodoble i d’Andalusia; i la traca, amb una sardana, la havanera ” El meu Avi”, ” Lola” i el Canyó de Palamós que es un himne a la pau, que se esta ensenyant als nens.

Tot això per recapta fons pel Vilar que data del segle XVII.

Jo sempre havia escoltat les havaneres prop del mar, com es el cas de la fes del Port de Blanes, aquestes a cárrec del grup la Barca de Premia, aquests van sortejar un creuer des de el Port fins a la Palomera, amb camarot exterior, la Zodiac nomes disposa de aquesta classe, i per menjar entrepà d’anxoves de L’Escala a la millor parella de ball.(una broma del grup)

Tota festa d’havaneres acaba amb un boon cremat.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I Si t’agrada comparteix.