Torre de la Sal, (Oropesa) plena de fotògrafs, esperant les ultimes hores de sol, per treure les millors fotos, difícil de superar la naturalesa al natural.
Les vacances s’acaben i tenim que tornar a Blanes.
Una parada a Torredembarra per fer un àpat en el restaurant Blau Mari, genial el lloc agradable i el arròs negra boníssim.
Volia arribar a Blanes d’hora, per veure la Baixada de Torxes de Santa Catalina.
Se sortia de set punts, casi totes les capelles de Blanes cap a l’església de Santa Maria. Recordem que estem en la celebració del 700 anys.
Aquesta Baixada es vol recuperar una tradició que es va perdre en la Guerra Civil any 1937.
Portar la Torxe, donant la llum i caliu del focs, junts a unes 500 persones era molt emocionant.
Va comença la festa en unes cançons per desprès fer una xocolatada i un cremat, desitjo que aquesta costum es torni a repetir.
Be, ja se esta munten el pessebre aquest any canvia la seva ubicació a la plaça dels Dies feines, també es molt mes gran. Ho fan l’associació de pessebristes amb la col•laboració del nois d’un institut.
A mi nomes me resta desitjar-nos un bon Nadal ja que el 13 te que esta tot preparat.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.
Arriba el dia i sortim cap a Oropesa, Castellón, Costa d’Azahar.
Quant han presentat les excursions a molts llocs,
ja els coneixiem Coves de San Josep, Morella, Valencia, Castellón i Peñíscola.
Ens faltava
Vilafames i pel Gps, la carretera tallada total a la tercera, donant la volta
per Cabanes, arribem i també haviem estat.
Oropesa te la Torre del Rei, una fortificació que te les parets de 4 metres i unes platges precioses amb camins per caminar plàcidament.
Des de
Marina d’or es pot anar caminant a Oropesa.
En Marina
d’or hi ha un gran jardí, per visitar.
Per la nit hi ha pase de carrosses il•luminades es showmant per pels mes petits, com el Jardí Encantat, on parlen els arbres, si això es un espectacle per les famílies.
El Balneari
d’aigua salada mes gran d’Europa esta força be amb zona pels mes petits.
En
Benicàssim, hem trobat un bar – restaurant Mercado Ging Bar que posa unes tapes
i la cuina promet, desitjo en breu provar-ho.
Avui hem
anat a Montanejos, la carretera plena de corbes, el paisatge es agrest, amb els
colors de la tardor, i una mica de pluja semblava que havia arribat l’hivern.
Allí hem descobert un balneari que
també entra pel Imserso.
I com no
podia ser d’altra manera, ja hem fet la sol•licitud, pel març perque la zona
mereix se descoberta pels forans.
Encara ens
queda per descobrir el spa, i el temps s’acaba una semana es fa molt breu com
el article.
A mi nomes
hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.
Be la
revista Cuina, m’ha facilitat conèixer aquest restaurant del Empordà.
Es Portal es
un hotel gastronòmic, esta situat en la vila medieval de Pals, en una masia del
segle XVI totalment reformada.
El seu xef
Juan Carles Sánchez, mostra una cuina de proximitat, sobre tot amb l’arròs de
Pals.
La Cuina de
l’Empordanet, comença pel any 1983,
quant un grup de restaurants van decidí organitzar unes jornades
gastronòmiques. Al 1995 vam crear una associació sense ànim de lucre per
millora la cuina del Baix Empordà. Aquest grup el composen 20 restaurants: 1751
Torrent, Bo.tic,Godard, Mas dels Arcs, Aigua Blava, Casamar, La Blanca, Sa
Cova, Aquamare, El Roser 2, La Calèndula, Sa Punta, Aradi, Els Tinars, La Plaça,Terrassa
Terramar, Aurum, Es Portal, La Xicra i Vicus.
Tornant al restaurant Es Portal l’atenció del personal de sala exquisita ràpidament et donen un aperitiu de benvinguda
.
Els aperitius composats en una crema de moniato amb parmesà i un carpaccio de vieira senzillament boníssim, el arròs espectacular, seguim amb un bacallà, la carn, i els postres de xocolata no deixàvem de sorprendran.
Per acabar
els cafès en els seus fours.
El
menjador en una terrassa coberta de
vidre al fons la olivera feia un ambient relaxat.
El viatge
com sempre per terres de Girona es de un verd molt agradable.
A mi nomes
em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, desitjant-te que ho
gaudeixis l’experiència. I si t’agrada comparteix.
El 7 de
octubre fins el 3 de novembre, s’han celebrat a Lloret de Mar les XVI “
Jornades gastronòmiques de la cuina del peix de l’art”.
T’havia parlat de l’arròs de l’art, a la primavera, ara aquest m’ha sorprès gratament.
Han
participat El Port de la Cala, que ha canviat d’amos, Restaurant la
Lonja,Restaurant el Rosell, Àtics restaurant que havia parlat, Restaurant 58
Hotel Santa Marta bona experiència, desprès t’explico…. Restaurant Mas Romeu,
Restaurant Sibius Cala Canyelles, Studio 66 divertit, Restaurant Can Bolet
clàssic, Restaurant Marsol, Freu que
sovint et recordo, Restaurant Fenals internacional bona experiencia i
l’escola d’hostaleria de Lloret.
El Hotel Santa Marta oferia un menú esplèndid: copa de cava de benvinguda, Tàrtar de gamba vermella,Ravioli de Bacallà amb escuma de salsa cardenal, Costella de turbo amb cremós de cigró, Coulant de xocolata amb maduixes osmotitzades i gelat de nata, acompanyat del vi del celler Espelt DO Empordà el café amb els fours l’entorn incomparable el servei immillorable, i el menjar un plaer pels sentits.
Desde aqui podien veure la Ermita de Santa Cristina en la reparacio per un llamp
En l’escola no van pogué gaudir per ser el pont de Tot Sants, feien festa, desitjo coneixer-la per opinar.
Avui he conegut el restaurant de Fenals internacional Copa de cava,Garoina farcida de marisc gratinat, Tataki de salmó amb salsa de cítric i fruits secs, Confit de bacallà amb mussolina de poma amb espinacs,Sorbet de Mar de cava Vi del celler Espelt i café, el menjar de molt bona qualitat, el servei atent.
Com veus
aquestes promocions serveixen per conèixer nous restaurants i diferents
propostes sobre un mateix tema, i per suposat diferents preus per totes les
butxaques.
A Blanes van fer la fira de Tardor aquesta setmana amb cadiretes Carrusel de fusta pels nens, jocs de fusta, tallers i com no podien falta artesans de menjar i manualitats.
Avui a sigut
un dia de vent, pluja i sol dia clàssic de tardor.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.
Hola una
altra vegada aquí, per comentar-te una nova sortida a Canet de Mar.
Fa anys i
panys que vaig gaudir de un concert en aquest Castell, que es troba en Canet de
Mar.
Vaig veure
en Facebook, que es podia visitar, i no ho vaig pensar hi vaig comprar les
entrades.
Primera
sorpresa, el programa falla, i no tinc opció d’imprimir les entrades, truco
i molt amablement solvaten el problema.
Segona
incidència, la visitar coincideix en la vaga general (per la sentencia del
procés)i torno a trucar i tot es soluciona.
Intento fer
la reserva al restaurant “Sis Q”, però res de vacances desitjo que quant vagis,
puguis gaudir-ho perque es menjar molt be.
Per fi
arribar el dia, el camí esta una mica malmès, per les pluges d’aquests dies.
Sobta trobar
un Castell, fora del cim de la muntanya, però es que era residencia d‘estiu.
Ens donan
les auto guies, mes tota la visita anirem acompanyades per personal de la casa, es privat de la família
Muntaner.
El castell
esta datat en el segle XIV, mes en el 1900 es va fer una ampliació que es la
part que es visita.
L’ampliació esta feta per Lluis Domènech i Montaner, com el Palau de la Musica de Barcelona, d’estil modernista catala.
Comencem pel
pati d’armes, l’entrada amb un arc molt
mes antic, com la porta, trets d’altres edificis.
Seguim pel menjador, saló, l’habitació, que va dormir el rei Alfonso XIII,
sala de fumadors en una cúpula de vitrall per donar mes llum, el despatx amb el sostre rodo pla, espectacular.
Te capella consagrada, a Santa Florentina per que tenia fa molts anys una relíquia ara esta en la part antiga que no es pot visitar. El quarto de bany dona idea del poder econòmic de l’època. La bodega i mil detalls mes.
A se m’oblidava
aquí se rodo la pel·lícula Joc de trons.
A mi nomes
em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.
Començar el
cap de setmana amb un error, que va impedir gaudir de la coral Vesna composat
per 56 nenes i 4 nens russos que en breu actuaran al Palau de la Musica de
Barcelona.
Arribem a Camprodon i ens dirigim a la oficina de turisme, per orientar la nostre visita, i conèixer millor aquesta vila.
Hem començat
per una visita guiada. Començant en la plaça del Carmen,explicant la posició
estratègia de Camprodon d’entrada i sortida de fronteres i pels rius Ter i
Ritort.
Comencen en
una mica de historia rapida al segle O quant se feia una església, el espai del
costat es considerava segur. Saltem al segle X,quant el rei volia el poder
(Jaume I) i l’església també, el rei si instal•lar en un poble del costat Ral,
i l’església cedeix, per que Camprodon perdria privilegis.
Segle XI, li
concedeixen el dret de fer mercat, cosa que fa tots els pobles pròxims vagin a
vendre allí. Com el prat era rodó d’això creuen que li be el nom. El seu escut
composant per una senyera, la corona de real i un punt verd, del prat.
Segle XIX, la gent adinerada de Barcelona, encapçalada pel Doctor Robert (metge que recomanava el aire pur de les muntanyes, estaven en la època industrial), i alcalde de Barcelona vam construït unes cases nobles, portant la llum i molts avanços para Camprodon.
Les cases
emplaçades en el passeig de la font Nova i el carrer Freixenet, desprès aquesta
gent se va desplaçar a l’Avinguda Maristany. Aquesta avinguda es tan gran com
la del passeig de Gracia de Barcelona.
També en el
any 1939, va se el pas de molts republicans a França, buscant una carretera
inexistent.
Seguim en la
plaça de la Vila, amb l’ajuntament, un edifici que havia set un hotel, ara
apartaments, i com curiositat una casa al mig de la plaça per un lític veïnal
on va dicta sentencia el jutge de pau. També en aquesta plaça va néixer Isaac
Albéniz.
Seguim pel pont Nou, i mes anècdotes: dos cotxes se han quedat encaixat, seguin el google. I la resta del call jueu.
Seguim pel
carrer Valencia que abans volia dir corredor del castell i ara es el carrer
comercial.
Acaben la
visita en la plaça de l’església de Sta. Maria.
Al mati ens llevem d’hora per anar a Molló per agafar el bus gratuït Teisa per anar a Espinavell, per veure baixar els poltres, molta gent, molt ambient i et recomano venir el pròxim 13 de octubre.
Tota una
experiència, també recomano reservar restaurants es difícil dinar per la gran
quantitat de gent.
A mi nomes
em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.
Be aquesta setmana no anava escriure però els actes m’ha
aconsellant que si.
El curs ha començat,Filigranes, la tardor comporta tornar a la normalitat.
Filigranes o Quilling, es una tècnica, per donar forma a
unes tires de paper, amb petits motlles, pinces, i eines que son difícils de
aconseguir aquí en Espanya, tens que recorre a la venta per correu en Amèrica,
o Amazon, i no sempre es de la qualitat desitjada. Es tot un mon i la meva
experiència es dura, aprendo dels errors. Mes
treballo amb il•lusió.
Com et vaig parla en el post de https://blandamaraviajes.cat/2019/09/15/diada-2019/ no es va pogué fer la escalada a les 131 agulles de Montserrat, pels presidents de la Generalitat. Ahir vespra, del 1-O es va fer. ¡ Genial i emotiu!. El President Carles Puigdemont desde el exili tambe va encendre una llum.
El 1-O de fa dos anys la Policia i la Guardia civil, ens van apallissa en alguns centres per anar a votar, per l’ Independència. D’aquell fet hi han membres de entitats culturals i politics empresonats, en espera de la sentencia del judici. Ara ja 7 persones mes detingudes acusades de suposat terrorisme…, desprès de una actuació policial espectacular. (500 policies 9 detinguts dos amb llibertat provisional). Secret de sumeri, amb filtracions molt partidistes i sense raonament.
Com estem en pre-campanya electoral tot si val. Com veus la situació al meu petit país Catalunya, es molt inestable.
A la tarda mes manifestacions arreu dde Catalunya.
Com veus aquesta tardor serà calenta.
A vegades apunto coses, al calendari, que em criden l’atenció: com es la baixada dels poltres que es fa a Espinavell el 13 de octubre.
Sense mes per explicar-te i amb molta feina per prepara
noves sortides i poder-les compartir.
Et deixo el meu somriure per la setmana. I si t’agrada
comparteix.
Aquest cop la barrera es va obrir, entrem amb el cotxe, i
nos van indicar on aparcar, allí hi havia una exposició, mes era la hora del
dinar.
El restaurant, molt clar i de formigó decorat, resultava molt sobri i una mica fred però el menjar bo i molt be atesos.
El Museu de l’Or nos sorprendre gratament, es un altra concepte amb pantalles de vidre digitals on pots descobrir moltes coses dels metalls i també de les joies de la prehistòria.
Van pujar a dalt, hi ha tres plantes. La tercera es per les exposicions itinerants, en aquest cas mitja ala era pel escultor Josep M. Subirachs (Barcelona 1927-2014) genial. L’altra part de un pintor mexican, Robert Llimós d’extraterrestres molt interessant.
La segona planta era on estàven las dependencies militars, ara les 27 sales, amb exposicions de joies, meravelloses.
La visita diuen que dura una hora i mitja, pero nos
estuvimos mes, mereix la pena es molt
recomanable, mes jo faria una suggeriment ver la meitat anar a dinar i desprès
veure la resta.
En l’entrada fan descompte, a molts grups, jubilats, carnet
de la Vanguardia, estudiants museu etc…., i la pot utilitzar les vegades que vulguis
per entra.
Desprès van veurà La Cúpula impressionant no, tu pots
perdre.
Ens va quedar per veure el restaurant d’ Atempo del xef
Jordi Cruz.
El Hotel es l’únic espai, com es natural, que no es pot
visitar però te fas un idea.
A mi nomes em resta demanar-te disculpes pel retràs i
deixar-te el meu somriure per la setmana. I com sempre si t’agrada comparteix.
Tenien que pujar els escaladors a les agulles de Montserrat, la vespra de la diada, (131 com el numero dels presidents de la Generalitat) mes el temps no ho va permetre, ja saps que ha passat una gota freda, a Catalunya no ha fet res, però al país Valencia i Murcia si.
El matí de la Diada plutjos, els actes institucionals es van fer, mes els ànims estaven per sota dels minims ¿podriem fer la manifestació?.
Diuen que la festa no es la de tots els catalans, mes això no es cert tots fan festa i gaudeixen del dia. I hay un grup des de 2012 cada vegada mes nonbros que aprofitem per reclamar l’Independència.
Vam anar a dinar a la Nova Marquesa, ple de gent, a la porta mes gent per entrar.
La gent amb samarretes per la diada ja sortien, com el sol. La tarda esplèndida.
Diuen que
eren menys que altres anys, com ho saben si mai nos han reconegut.
La foto de la diada de la Mercè era tan plena com la de la diada del 11. Hi havien menys com ho compten???.
Diuen que estem cansats, que hi ha gent a la presó pendents d’una sentencia, segurament injusta, com el judici, però jo hi era, i els carrers adjacents a la plaça Espanya estaban plenes per fer pinya, aixecant castells humans com sempre.
No entraré en el ball de números que sempre hi ha, sols el que van veure els mes ulls.(aixo que tèsplicat i viscut).
La repressió
que patim els catalans des de el 2017 no para, però nosaltres tampoc.
Diuen que es
un somni, però si no es somia no es construeix res.
Desitjo que
el pròxim any sigui diferent el meu post, que guanyi la llibertat i la
democràcia.
A mi nomes
em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.
Comentaris recents