Aquesta tardor no ha fet fred, però les pluges han sigut molt abundants. Mira el Tordera esta sec i aquest any porta aigua, al pas de Malgrat i Blanes.

No se perque aquest riu te dos generes, mes jo hem quedaré amb El Tordera per diferenciar-lo de la vila de Tordera.

Aquest dissabte a Tordera han fet la fira de la joguina.

Al voltant de l’església tot de paradetes artesanals.

En una estaven Les Filigranes de Paper de Blanes, les meves companyes.

Ser del Gremi et permet exposa, o pogué vendre algun dels treballs realitzats, mes Hisenda esta a la wuay.

Tot lo que no es conèixer no s’estima ni es valora.

Penjar una foto a Pinterest o Instagrant es fàcil, però hi ha moltes hores de treball, paciència i material, això no es valora, i axis es fomenta que cada vegades son menys les persones que practiquen, les professores o companyes que amb paciència t’ensenyen.

Desprès en posarem a les xarxes buscant Quilling o crochet i al·lucinarem veien els treballs, ¿per que no podem valora els nostres treballs? obrim-nos una porta en les xarxes deien filigranes o ganxet.

Aquest treballes, que ara no son valorats, treballen la part de la creativitat, les emocions, de veure lo que pots fer amb les teves mans. Ara se han suprimint aquestes activitats a l’escola, deprecia-te-les, donant que son activitats irrellevants,com podrem valora la musica la pintura…..

M’agradaria que això fos una petita reflexió per incloure aquestes activitats en els nostres valors.

A mi nomes et resta desitjar-te una bona entrada l’hivern, canvien d’estació, i com no podia falta el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix

Hola, escriure sobre restaurants es difícil per que canviant molt, uns tacant, otras baixant la qualitat, mes no es el cas que me ocupa avui.

Ja vaig parla de La forquilla, fa dos anys i ha canviat per millor https://blandamaraviajes.cat/2016/02/28/anar-a-menjar-la-forquilla/.

Ha renovat la seva sala, fen-la mes informal. Ja no fan el dimarts bojos ni els dimecres.

Ara la seva oferta es de dilluns a divendres el menú que la xef  (Mireia) prepara han molta cura.

el dijous i divendres sopars amb reserva, “de platillos”, Em Dani (cap de sala) teajudarà a escollir.

Sinceramentespectaculars, has de provar-los el carpaccio de vedella amb alfàbrega fregidai espuma de parmesà tota una delícia, les croquetes de ceps, en fi tots els platets excel·lents i els canviasempre.

Hi ha dos restaurants en Barcelona amb aquest nom, jo et parlo del de Nou Barris, al  costat dels Jardins de Llucmajor.

Per certs Els Jardins de Llucmajor mes coneguts pel nom de Parc de la Guineueta, tambéels han arreglats deixant-los obert pot fe una bona passejada.

Com veus en el bloc vaig actualitzant l’informació.

Be, aquestarticle es mes curt però molt sabros.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

Bon dia, arribant a  Bilbo,  el guia ens comenta:  cosetes la primera era que els caserios tenen un porxo per guardar el blat,  protegint-lo  de la pluja i la humitat, no per ostentació . Quant anaven a paga la renta, en blat  pel seu preu establa, el comte,  lis dia: veniu les meves granotetes,  com venien del camp, el comte es feia anar per les rajoles negres, donen saltes. Això explicat en Euskera, mes jo no ho puc repetir.  A la entrada mateixa es veu Bilbao, diuen els basc hem arribat  al hoyo, i d’això hoyero.

Veien  un edifici blanc es diu: que es La Catedral….. del futbol. Quant el equip local marca hi ha raigs de llum, i també so per sentir el gol per tot Bilbao.

El ferro a marcat la vida de Bilbao, primer el venien a Anglaterra per que era bo per la fundació. Desprès ells van fer la fundació (altos hornos)  fins els anys 80, en la crisis de la metal·lúrgica, era una ciutat bruta, ara no se ha transformat  totalment.

En 1991, van tramita amb la Fundació Guggeheim.   En el 1992 troben el arquitecte Frank O. Gehry  per fer el museu  i al 1997 el van inaugurar.

Volien que fos un edifici emblemàtic de la ciutat, tenien espai, els cèntims, tot el pressupost de cultura, tot els projectes van para per fer d’inversió. Esta recobert de capes de titànic, per aprofitar la llum de Bilbao. Tot un èxit. El any passat va fer 20 anys i han recuperar d’inversió 17 vegades.

A la entrada esta el Pupi un gos gegant composat per unes 30.000 plantes que canvien dos vegades l’any.

Les ries netes, nomes queda una grua del passat, la Carolina en record de una dona molt maca, quan ella passava paraven tots els treballadors.

Els pastissos típic son el bollo de mantega i les carolines.

Per acabar en  “ els 7 carrers”, casc antic de Bilbao en principi eren 3, que Unamo va fer famoses. No cal di que ara son mes, que estan plenes de tabernes amb els seus pinxos Boníssims.

Sestao, es un poble petit, en algunes cases amb solera con els escut, alguns picats de la Guerra del Francès per ferir el orgull. La plaça empedrades i que es converteix en plaça de bous per acabar en la visita al Txoko, lloc de trobada dels homes. Una mica de sidra i canta en Euskera i una jota per di adéu.

Vitoria, es la capital de Vizcaya. No es molt coneguda, però digna de visita pels seus jardins i espais verds reconeguts per Europa. La catedral , en la seva patrona la Verge Blanca.

Els seus bombones de bascs i neskas. Les seves tabernes, els pinxos especials deixen unes ganes boges de torna.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix