1-O

Be aquesta setmana no anava escriure però els actes m’ha aconsellant que si.

El curs ha començat,Filigranes, la tardor comporta tornar a la normalitat.

Filigranes o Quilling, es una tècnica, per donar forma a unes tires de paper, amb petits motlles, pinces, i eines que son difícils de aconseguir aquí en Espanya, tens que recorre a la venta per correu en Amèrica, o Amazon, i no sempre es de la qualitat desitjada. Es tot un mon i la meva experiència es dura, aprendo dels errors. Mes  treballo amb il•lusió.

Com et vaig parla en el post de https://blandamaraviajes.cat/2019/09/15/diada-2019/ no es va pogué fer la escalada a les 131 agulles de Montserrat, pels presidents de la Generalitat. Ahir vespra, del 1-O es va fer. ¡ Genial i emotiu!. El President Carles Puigdemont desde el exili tambe va encendre una llum.

El 1-O de fa dos anys la Policia i la Guardia civil, ens van apallissa en alguns centres per anar a votar, per l’ Independència. D’aquell fet hi han  membres de entitats culturals i politics empresonats, en espera de la sentencia del judici. Ara ja 7 persones mes detingudes acusades de suposat terrorisme…, desprès de una actuació policial espectacular. (500 policies 9 detinguts dos amb llibertat provisional). Secret de sumeri, amb filtracions molt partidistes i sense raonament.

Com estem en pre-campanya electoral tot si val. Com veus la situació al meu petit país Catalunya, es molt inestable.

A la tarda mes manifestacions arreu dde Catalunya.

Com veus aquesta tardor serà calenta.

A vegades apunto coses, al calendari, que em criden l’atenció: com es la baixada dels poltres que es fa a Espinavell el 13 de octubre.

Sense mes per explicar-te i amb molta feina per prepara noves sortides i poder-les compartir.

Et deixo el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Anuncis

Restaurant D’Or

D’els últims dies de platja a la tardor.

Si, l’ultima festa en la platja tot un  èxit, i el mojito molt bo, la música i el ball.

Vaig fer la reserva, si no, no pots entrar a La Fortalesa, en Sant Julia de Ramis.

Com et vaig comentar en el post https://blandamaraviajes.cat/2019/08/25/buscant-restaurant/,  era una assignatura pendent.

Aquest cop la barrera es va obrir, entrem amb el cotxe, i nos van indicar on aparcar, allí hi havia una exposició, mes era la hora del dinar.

El restaurant, molt clar i de formigó decorat, resultava molt sobri i una mica fred però el menjar bo i molt be atesos.

El Museu de l’Or nos sorprendre gratament, es un altra concepte amb pantalles de vidre digitals on pots descobrir moltes coses dels metalls i també de les joies de la prehistòria.

Van pujar a dalt, hi ha tres plantes. La tercera es per les exposicions itinerants, en aquest cas mitja ala era pel escultor Josep M. Subirachs (Barcelona 1927-2014) genial. L’altra part de un pintor mexican, Robert Llimós d’extraterrestres molt interessant.

La segona planta era on  estàven las dependencies militars, ara les 27 sales, amb exposicions de joies, meravelloses.

La visita diuen que dura una hora i mitja, pero nos estuvimos  mes, mereix la pena es molt recomanable, mes jo faria una suggeriment ver la meitat anar a dinar i desprès veure la resta.

En l’entrada fan descompte, a molts grups, jubilats, carnet de la Vanguardia, estudiants museu etc…., i la pot utilitzar les vegades que vulguis per  entra.

Desprès van veurà La Cúpula impressionant no, tu pots perdre.

Ens va quedar per veure el restaurant d’ Atempo del xef Jordi Cruz.

El Hotel es l’únic espai, com es natural, que no es pot visitar però te fas un idea.

A mi nomes em resta demanar-te disculpes pel retràs i deixar-te el meu somriure per la setmana. I com sempre si t’agrada comparteix.

Diada 2019

Tenien que pujar els escaladors a les agulles de Montserrat, la vespra de la diada, (131 com el numero dels presidents de la Generalitat) mes el temps no ho va permetre, ja saps que ha passat una gota freda, a Catalunya no ha fet res, però al país Valencia i Murcia si.

El matí de la Diada plutjos, els actes institucionals es van fer, mes els ànims estaven per sota dels minims ¿podriem fer la manifestació?.

Diuen que la festa no es la de tots els catalans, mes això no es cert tots fan festa i gaudeixen del dia. I hay un grup des de 2012 cada vegada mes nonbros que aprofitem per reclamar l’Independència.

Vam anar a dinar a la Nova Marquesa, ple de gent, a la porta mes gent per entrar.

La gent amb samarretes per la diada ja sortien, com el sol. La tarda esplèndida.

Diuen que eren menys que altres anys, com ho saben si mai nos han reconegut.

La foto de la  diada de la Mercè era tan plena com la de la diada del 11. Hi havien menys com ho compten???.

Diuen que estem cansats, que hi ha gent a la presó pendents d’una sentencia, segurament injusta, com el judici, però jo hi era, i els carrers adjacents a la plaça Espanya estaban plenes per fer pinya, aixecant castells humans com sempre.

No entraré en  el ball de números que sempre hi ha, sols el que van veure els mes ulls.(aixo que tèsplicat i viscut).

La repressió que patim els catalans des de el 2017 no para, però nosaltres tampoc.

Diuen que es un somni, però si no es somia no es construeix res.

Desitjo que el pròxim any sigui diferent el meu post, que guanyi la llibertat i la democràcia.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Montsonis

Montsonis es tant petit que no surt en alguns mapes, per sort al GPS si. Arribant a la destinació li vaig posar carrer Major 7 i res, ens vam dir, no serà difícil trobar-lo.

Arribant a l’església i el Castell a baix cosa que nos va sorprendre. Els castells normalment estan al cim.

Entrant pel carrer Major sorprenent-me el hotel on tenien l’allotjament, pràcticament Montsonís es un carrer.

Per la tarda vam visitar el castell com  et parlava en l’ anterior article en https://blandamaraviajes.cat/2019/09/02/la-brama-dels-cervols/.

Cal dir que el Castell esta a sobre de la ribera del Segre.

Hi ha dos restaurants. Vam dinar en la Botiga de Montsonis, del mateix hotel, era una fresquera com una cova han aprofitat les parets, es molt original.

En l’ hotel es van proporcionar les entrades per visitar el Castell, si tens el carnet de la biblioteca de Barcelona fan descompte. Al mati també ens van deixar les claus del Salgar i com arribar.

El Salgar esta a prop, es un convent i una església a la Verge del Carmen. El convent ha aprofitat tota la paret de roca per fer els pisos, l’església es rustica però maca de veure.

Allí, en la Ribera del Segre, vaig entendra les explicacions de la guia castell, els simbols, per que no sabien llegir: el castell amb la petxina i el xiprer estan en el camí de  Santiago, per això acollien als peregrins. Ribera del Segre.

Artesa del Segre vam dinar als Jorper’S, hi ha menú bon menjar.

Vam arribar a Camarasa i al pantà de Sant Lorenzo de Montgai, i vam recordar una altre sortida a l’hotel de Monestir de les Avellanes.

Sortide per veure els cervols i Lleida

Be tots els viatges s’acaben, desitjant fer mes.

Setembre ha començat i el temps ha canviat fent una mica de fresca al vespre, al menys descansem de la calor  intensa de l’estiu.

Ja estem preparant la Diada del 2019, per això a mi nomes me resta deixar-te en el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

La Brama dels Cervols

Portavem dies preparant aquest viatge, mes les coses de la natura son en unes dates determinades, i si tot va bé.

El Pantà de Mequinensa o Mar de Aragó, es gran, no estava massa ple, mes han fet un passeig fluvial molt maco. Allí van molts alemanys a pescar el silur (peix de tres a quatre metres i al voltant 200 kgs.). Ens feia il·lusió veuren un, però no va se el cas.

Ens llevem a les 4:30, sortint a les 5:15 per cerca els cérvols, anem cap a Peñalva, Candasnos i prop del pantà Miquenenza i termini de Fraga de uns 435 Kms quadrats (un termini dels mas grands d’Espanya) per un coto, pels camins, si, si tens que anar en algú que conegui la zona si no es molt fàcil perdre. No els sentiem,  la brama es el soroll que fa el cérvol mascle cridant a la femella, al mourem ens vam passa tres amb els ulls brillants, ja estaven contens, ¡el viatge a valgut la pena!, desprès van veure mes, un mascle madu, femelles i alguna cria.

Tants anys anant a Fraga i no sabia que tingues un  termini tan gran.

El fet de anar acompanyada de gent que coneix la zona, ens van porta a Cardiel un poble abandonat, ara han reconstruït l’església, allí celebren “la feria del Rocio” a les hores hi ha molta gent, ara nomes hi havien conills.

Seguin el nostre  viatge direcció Montsonís, on tenien dos nit de hotel rural (regal cumple).

A la tarda van visita el Castell, la guia es va explicar característiques dels escuts, com: quant la cara mirar endavant significa que es el propietari del castell de les terres i que pot fer justícia. Si mira a la dreta no pot fer justícia. Si mira a la esquera res (Fill bastard), també com menjaven, per que dormien asseguts tantes curiositats que em fan recomanar molt aquesta visita.

Jo seguiré viatge no sin deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteixis.

Buscant Restaurant

Buscant uns restaurants a Sant Julia de Ramis, que els vam trobar????, de aquella manera, al recinte de a la Fortalesa, sols s’accedeix amb reserva prèvia o axis nos lo va semblar.

En La Fortalesa hi ha dos restaurants L’Atempo, portat per Jordi Cruz. I el restaurant DOR, a part de un museu i fins i tot pots pernoctar en les seves habitacions exclusives, que tenen noms de pedres precioses.

No vaig gaudir  de l’experiència…. desitjo que aviat poguí fer-ho. Mes el viatge va ser molt profitós per conèixer: La Muntanya dels Metges, amb la seva Església, en ruïnes però molt ben documentada, en els panells informatius del recinte i les vistes meravelloses. També hi ha un poblat ibèric.

Aquesta part del Gironès no la coneixia, i val la pena, mes era hora de dinar i vam acabar al restaurant El Caliu, cuina casolana bona de veritat i be de preu.

Trobar restaurants bons i econòmics resulta mes difícil en el mes agost, per que tothom esta de vacances tret els turístics.

Estaven de cloenda de Les Festes dels Copatrons, quant van fer una Cantada de Havaneres, al Banc dels Musics de Blanes, volen recuperar les tradicions dels anys 1980 i 90 del segle passat.

 A càrrec del grup Cabotatge,(que els vam escoltar en el Mara de Deu del Vilar) i del grup Poble Sec del barri barceloní.

Aquesta cantada va acabar en un fabulós cremat, que se va fer amb paciència durant la cantada i va finalitzar en el just moment, ja en les gotets, els van repartit, formar-se la normal cua.

Els dies s’escurcen, mes les temperatures agradables son properes pels concerts l’aire lliure.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix

Descubrim Blanes

Descobrien Blanes

Per la tarda vaig fer una visitar a l’Església de Santa Maria del Mar a Blanes organitzada per l’oficina de turisme.

El guia va comença en una olivera de la plaça. Ens va mostrar l’escut de pedra dels vescomtes de Cabrera i Prades.

Entrem al Castell, contemplant la senyal del bombardejos dels francesos del 1694 on va caure el castell, i mai mes se tornaria alça, hi ha una pedra datada al 1710 que  ho confirma.

L’església si que se  amplia un terç agafen terreny al castell, vam entrar a veure una habitació que es conserva, ara es el presbiteri, les arcades son originals.

Ja en l’església ens va pregunta: de quin art es l’interior? La resposta del 1940, si si de l’església sols queda la façana com el castell.

En 1936 va patir un incendi, on es va perdrà moltes coses de valor, en 1939 començar la reconstrucció que duraria 10 anys.

Sortim pel costat contemplem les restes de la capella dels Dolors,on hi havia la cúpula.

Despres tambe visiten una habitacio sosterrada del castell, tenebrosa feta de canyes, com es contruia a l’epoca

Baixen per arribar al carrer Ample, on en la Casa Oms es fa una exposició de les discoteques de Blanes dels 60 i 70, a pesar de que no soc de la vila, la nostàlgia d’aquells temps va sortir. Nos hem fet grans.

Els concerts de Les nits del jardí Mar i Mutra ara son els divendres, amb moltes expectatives vaig assistir al de Maria del Mar Bonet.

Ja l’entrada era una mica sosprenent totes les entrades general hi havia unes altres???.

Comença amb retràs de 30 minuts, arriba i es senta sense saludar al públic, li molesta el focus que permetia veure-li el cap, es queixa del soroll del mar, del vent de que no es sentia, i el públic allí atapeït en les cadires sense dir res.

Maria del Mar Bonet te una experiència de 50 anys cantant no m’ho explico.¿¿¿ Es trobava malament?

Se va anar de la mateixa forma que va vindre, una nit que prometia es va quedar-se en res.

A mi nomes me resta desitjar-te que gaudeixis de les festes dels Copatrons (festa petita). I com no el meu somriure per la setmana. Si ho trobes interessant comparteix.

Carretera N-II

Sortim direcció Girona, per la carretera N-2 es plena de semàfors i rotondes, o sigui en  mes de carretera podríem dir: ruta turística del Maresme a la Selva.

Arribem a Canet de Mar on us parlava del restaurant 6Q, en mig de la riera, o en el centre del poble, totes dues coses, tenem aparcament es d’agrair per la zona que es trobar.

Tenen menú diari, amb algun extra i el menú del paella, Genial! Recomano NO esmorzar fort, els entrants son molt complerts, amanida de formatge de cabra, musclos amb salsa i carpació de vedella amb foie. La cassola de arròs i els postres.

Seguin ruta cap a Blanes al Santuari de Nostre Sra. del Vilar, has de girar en la rotonda de la autopista a Lloret i a ma dreta on hi ha els restaurants, continuar fins el Vilar. Visita una vila no es conèixer els indrets que la fan estima pels seus habitants.

Si els blanencs, tenen volta devoció al Vilar ara amenaçat per la C-32 autopista que vol arribar a Lloret de Mar.

Feien un concert de havaneres ja diràs, en un espai del cubert d’entrada al interior, de la ermita esta plena de exvots de vaixells, hi ha la replica del “Rem de 34 pams” de Joaquim Ruyra.

El grup Cabotatge ens va porta pel Cantàbric, allí també feien les Ameriques. Les havaneres son cançons de taberna, també alguna amb ritme pasodoble i d’Andalusia; i la traca, amb una sardana, la havanera ” El meu Avi”, ” Lola” i el Canyó de Palamós que es un himne a la pau, que se esta ensenyant als nens.

Tot això per recapta fons pel Vilar que data del segle XVII.

Jo sempre havia escoltat les havaneres prop del mar, com es el cas de la fes del Port de Blanes, aquestes a cárrec del grup la Barca de Premia, aquests van sortejar un creuer des de el Port fins a la Palomera, amb camarot exterior, la Zodiac nomes disposa de aquesta classe, i per menjar entrepà d’anxoves de L’Escala a la millor parella de ball.(una broma del grup)

Tota festa d’havaneres acaba amb un boon cremat.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I Si t’agrada comparteix.

Cases Centenaries

Bon  dia son moltes les cases centenàries que se habiliten com restaurants aquest es el cas L’Aliança d’Angles.

No sempre ha sigut un restaurant els avis van fer un cafè, i ara necessitava una rehabilitació, molta burocràcia, amb tan anys, de historia la cosa es complicada mes la historia acabat en final feliç.

Els fills que capa el dos 2000 al van fen restaurant, van aconseguir una estrella.

Ara la Filla continua amb dos menús, un de degustació i el altre el Tradicional.

Al veure lo de la casa centenària vaig comentar si farien algun menú de celebració, han van di que no , que en les obres mes que tindria una sorpresa, como axis va ser una botella de cava commemorativa. Sempre aquests detalles converteixen un lloc especial e inoblidable.

El menú degustació consta de 15 plats, oliva en anxova, musclos en escabetx i bombó de festuc amb llima. Donja en entrepà i cresta de gall la seva rillette i all. Ostra xampinyó i tòfona d’estiu carpaccio de vieira. Amb poma verda, api, i panses i nous. Ventresca de tonyina en tàrtar, amb allblanc de pinyó, taperes i fonoll. Cocotxes de lluç amb salsa de cava i pil-pil. Orella de porc ibèric, amb sobrassada i llimona. Roger amb salsa de rostit de pollastre, all i oli lleuger,crostons i avellanes. Ànec Royal amb peres. Colomí d’Araiz amb préssec i crema de foie. De postres Meló amb ginebra,tònica i cogombre. Mousse gelada de gerds i yuzu. Xocolata amb cacauet i mes xocolata.

Els cafès acompanyades del fours.

De la comarca de la Selva al Maresma concretament a Canet de Mar.

Una altre casa centenària restaurada al vell mig de Canet, es una meravella i fan uns menús, el diari, el de paella i paella de llamàntol.

Cuinen molt be i atenen amb molta amabilitat, es una experiència molt agradable.

Com veus, l’estiu es bona època per gaudir de un bon  menja.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure. I preparar-te per noves propostes. I si t’agrada comparteix.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑