Restaurant D’Or

D’els últims dies de platja a la tardor.

Si, l’ultima festa en la platja tot un  èxit, i el mojito molt bo, la música i el ball.

Vaig fer la reserva, si no, no pots entrar a La Fortalesa, en Sant Julia de Ramis.

Com et vaig comentar en el post https://blandamaraviajes.cat/2019/08/25/buscant-restaurant/,  era una assignatura pendent.

Aquest cop la barrera es va obrir, entrem amb el cotxe, i nos van indicar on aparcar, allí hi havia una exposició, mes era la hora del dinar.

El restaurant, molt clar i de formigó decorat, resultava molt sobri i una mica fred però el menjar bo i molt be atesos.

El Museu de l’Or nos sorprendre gratament, es un altra concepte amb pantalles de vidre digitals on pots descobrir moltes coses dels metalls i també de les joies de la prehistòria.

Van pujar a dalt, hi ha tres plantes. La tercera es per les exposicions itinerants, en aquest cas mitja ala era pel escultor Josep M. Subirachs (Barcelona 1927-2014) genial. L’altra part de un pintor mexican, Robert Llimós d’extraterrestres molt interessant.

La segona planta era on  estàven las dependencies militars, ara les 27 sales, amb exposicions de joies, meravelloses.

La visita diuen que dura una hora i mitja, pero nos estuvimos  mes, mereix la pena es molt recomanable, mes jo faria una suggeriment ver la meitat anar a dinar i desprès veure la resta.

En l’entrada fan descompte, a molts grups, jubilats, carnet de la Vanguardia, estudiants museu etc…., i la pot utilitzar les vegades que vulguis per  entra.

Desprès van veurà La Cúpula impressionant no, tu pots perdre.

Ens va quedar per veure el restaurant d’ Atempo del xef Jordi Cruz.

El Hotel es l’únic espai, com es natural, que no es pot visitar però te fas un idea.

A mi nomes em resta demanar-te disculpes pel retràs i deixar-te el meu somriure per la setmana. I com sempre si t’agrada comparteix.

Anuncis

Diada 2019

Tenien que pujar els escaladors a les agulles de Montserrat, la vespra de la diada, (131 com el numero dels presidents de la Generalitat) mes el temps no ho va permetre, ja saps que ha passat una gota freda, a Catalunya no ha fet res, però al país Valencia i Murcia si.

El matí de la Diada plutjos, els actes institucionals es van fer, mes els ànims estaven per sota dels minims ¿podriem fer la manifestació?.

Diuen que la festa no es la de tots els catalans, mes això no es cert tots fan festa i gaudeixen del dia. I hay un grup des de 2012 cada vegada mes nonbros que aprofitem per reclamar l’Independència.

Vam anar a dinar a la Nova Marquesa, ple de gent, a la porta mes gent per entrar.

La gent amb samarretes per la diada ja sortien, com el sol. La tarda esplèndida.

Diuen que eren menys que altres anys, com ho saben si mai nos han reconegut.

La foto de la  diada de la Mercè era tan plena com la de la diada del 11. Hi havien menys com ho compten???.

Diuen que estem cansats, que hi ha gent a la presó pendents d’una sentencia, segurament injusta, com el judici, però jo hi era, i els carrers adjacents a la plaça Espanya estaban plenes per fer pinya, aixecant castells humans com sempre.

No entraré en  el ball de números que sempre hi ha, sols el que van veure els mes ulls.(aixo que tèsplicat i viscut).

La repressió que patim els catalans des de el 2017 no para, però nosaltres tampoc.

Diuen que es un somni, però si no es somia no es construeix res.

Desitjo que el pròxim any sigui diferent el meu post, que guanyi la llibertat i la democràcia.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Montsonis

Montsonis es tant petit que no surt en alguns mapes, per sort al GPS si. Arribant a la destinació li vaig posar carrer Major 7 i res, ens vam dir, no serà difícil trobar-lo.

Arribant a l’església i el Castell a baix cosa que nos va sorprendre. Els castells normalment estan al cim.

Entrant pel carrer Major sorprenent-me el hotel on tenien l’allotjament, pràcticament Montsonís es un carrer.

Per la tarda vam visitar el castell com  et parlava en l’ anterior article en https://blandamaraviajes.cat/2019/09/02/la-brama-dels-cervols/.

Cal dir que el Castell esta a sobre de la ribera del Segre.

Hi ha dos restaurants. Vam dinar en la Botiga de Montsonis, del mateix hotel, era una fresquera com una cova han aprofitat les parets, es molt original.

En l’ hotel es van proporcionar les entrades per visitar el Castell, si tens el carnet de la biblioteca de Barcelona fan descompte. Al mati també ens van deixar les claus del Salgar i com arribar.

El Salgar esta a prop, es un convent i una església a la Verge del Carmen. El convent ha aprofitat tota la paret de roca per fer els pisos, l’església es rustica però maca de veure.

Allí, en la Ribera del Segre, vaig entendra les explicacions de la guia castell, els simbols, per que no sabien llegir: el castell amb la petxina i el xiprer estan en el camí de  Santiago, per això acollien als peregrins. Ribera del Segre.

Artesa del Segre vam dinar als Jorper’S, hi ha menú bon menjar.

Vam arribar a Camarasa i al pantà de Sant Lorenzo de Montgai, i vam recordar una altre sortida a l’hotel de Monestir de les Avellanes.

Sortide per veure els cervols i Lleida

Be tots els viatges s’acaben, desitjant fer mes.

Setembre ha començat i el temps ha canviat fent una mica de fresca al vespre, al menys descansem de la calor  intensa de l’estiu.

Ja estem preparant la Diada del 2019, per això a mi nomes me resta deixar-te en el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

La Brama dels Cervols

Portavem dies preparant aquest viatge, mes les coses de la natura son en unes dates determinades, i si tot va bé.

El Pantà de Mequinensa o Mar de Aragó, es gran, no estava massa ple, mes han fet un passeig fluvial molt maco. Allí van molts alemanys a pescar el silur (peix de tres a quatre metres i al voltant 200 kgs.). Ens feia il·lusió veuren un, però no va se el cas.

Ens llevem a les 4:30, sortint a les 5:15 per cerca els cérvols, anem cap a Peñalva, Candasnos i prop del pantà Miquenenza i termini de Fraga de uns 435 Kms quadrats (un termini dels mas grands d’Espanya) per un coto, pels camins, si, si tens que anar en algú que conegui la zona si no es molt fàcil perdre. No els sentiem,  la brama es el soroll que fa el cérvol mascle cridant a la femella, al mourem ens vam passa tres amb els ulls brillants, ja estaven contens, ¡el viatge a valgut la pena!, desprès van veure mes, un mascle madu, femelles i alguna cria.

Tants anys anant a Fraga i no sabia que tingues un  termini tan gran.

El fet de anar acompanyada de gent que coneix la zona, ens van porta a Cardiel un poble abandonat, ara han reconstruït l’església, allí celebren “la feria del Rocio” a les hores hi ha molta gent, ara nomes hi havien conills.

Seguin el nostre  viatge direcció Montsonís, on tenien dos nit de hotel rural (regal cumple).

A la tarda van visita el Castell, la guia es va explicar característiques dels escuts, com: quant la cara mirar endavant significa que es el propietari del castell de les terres i que pot fer justícia. Si mira a la dreta no pot fer justícia. Si mira a la esquera res (Fill bastard), també com menjaven, per que dormien asseguts tantes curiositats que em fan recomanar molt aquesta visita.

Jo seguiré viatge no sin deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteixis.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑