Mes a prop d’Africa

Bona tarda, sempre parlo de un viatge, o de un restaurant que val la pena de provar.

La Taberna del  Pou, es un restaurant on cuinen molt bé. Tenen menú diari i de cap de setmana. El matrimoni que el regentar, te una particularitat, estan enamorats d’Africà, allí es respirar una influencia d’aquest  continent, en les fotos que hi ha penjades a las parets, si el Sr. Pou l’agrada la pesca. La seva dona va començar fa deu anys a porta uns pantalons per que allí, feien falta.

La gent de la vila de Llagostera, on se trobar el restaurant, anaven portem mes roba pels africans,fins que ara flecten un  container ple de coses per Gambia.

Quant entres al restaurant en la barra hi ha un àlbum de fotos, donen el material humanitari. I també venen coses: sabó de keratina, samarretes, polseres i cares de fusta per recaptar diners

La cuina que es fa, es de aquí. Las propines també es destinant a la causa.

El projecta creix en la ajuda de les donacions de material escolar de  l’escola Lacústeria de Llagostera i la guarderia Bugui Bugui de Cardedeu en l’idea de rehabilitar l’escola abandonada  de Madina Jambor,  al costat del poble de Jambur i a l’oest de Gambia en actiu.

Aquí neix la associació  www.sonriuresdemandinajambor.org.

L’escola en l’ajudar del voluntaris i socis es posa en marxa en febrer d’aquest any, imparteix formació primària fins que passin al següent cicle obligatori, Igualment se li donant uniformes que portant en orgull, i un àpat, molt d’elles el seu únic menja. Al costat de l’escola hi ha un hort on s’ensenya d’agricultura domestica.

Aquest, dissabte vam fer un dinar solidaritat, en una cuina de fusió, arròs en gambes, sípia i cacauets, pollastre en curri, mato en confitura de no se que, molt bona i poc dolça.

A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si, t’agrada comparteix,o pots col·laborar.

.

Anuncis

Entre Tast i tast

Bon dia com saps, soc una fan de la revista Cuina, aquesta vegada a organitzat un tast, al carrer Aribau 177.

La botiga de vins es petita, mes entren a la rebotiga, despatxos, i una sala preparada pel tast.

El enòloga ens va instruir de com seria el tast. Cinc vins tres de blancs, dos de negre del alt Penedès i una sorpresa.

Els vins blancs de el Penedès, no son gaire vells, 2 anys, el preu de 5.9 a 11 euros, van observa la corona, el menis, el comportament de la llàgrima, molt interessant. Les vam olora, comparar.

Els vam tastar, sota les indicacions del enòlogo, la llengua en forma de cullereta per temperar-lo, estreny la llegua contra el paladar per sapiguem el seu sabor, aprofitant que es cau pels laterals de la llegua on  teniment el sentit d’amarg, i al final a la gola.

En els vins negres lo mateix, em la curiositat que si fa olor de humit se li posa una moneda de cobra, (en el cava també) i canvia totalment.

La sorpresa va vindrà en el últim vi blanc del 74, sorpresa al obrir-lo pudia esta agre, mes no va se el cas. Groc intenses, i molt olorós tipus Jérez i el preu un euro on vam gaudir 15 persones a vegades trobes un gran vi en  els calaixos de sota de les botiges, arrisques i gaudeixes de un  tresor.

El dissabte, vaig anar ha un tast de cava pel enòlogo Antonio Menbrives, era en un gimnàs, tot jovent els mes gran nosaltres, com sempre siguin les instruccions del enòlogo, ja que aquí tots eren novells, sols per això era interessant, per veure s’ha de degustar (res de botellon).

Vaig aprendre que les copes no se han de posar al congelador, el aigua desmereix el producte, també com  canviar de una copa de cava a una de borgonya no es pot guardar molt de temps i sempre de peus els taps indicant com ha fet malbé. Com canvia el sabor, del cava . També un reserva de cinc anys, que s’ha fet per celebrar el centenari de la marca Laviret. Mes groc i sabor de mantega. Per finalitzar proven el vermut, fet en herbes que recorda la ratafia.

També ens va explicar el projecta del cava dins del mar, aquestes botelles suposo que seran boníssimes per que rasquen molt a la butxaca, (185 euros).

I  una mica tart arribar el post desitjant-te que t’agradi. Et deixo el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Donant la volta

Si, organitzes tot, per gaudir de un bon masseja, i un malentès (desitjo pensar involuntari) s’anul·la tot.

 El trajecte van comentar, que ara tindre 65 anys es una trava per llogar un cotxe, com si no posessis la data de naixement, ¿serà per paga mes?.

Com estaven a toca de l’Estany de Banyoles, van decidir aprofitar el dia, anant a infoturisme i fem una descoberta diferent d’aquesta vila. 

Ens van suggerí que féssim un recorregut en el La Tirona.

La Tirona es un petit vaixell, que en 40 minuts fa el recorregut de l’Estany, hem va sembla la millor opció.

 La primera sorpresa va se que la Tirona es movia en bateries, si, eléctrica.Com veus es una opció menys contaminant. Aida Nova el vaixell gran alemany que vaig fer el Creuer es movia en gas, diuen que els de gasoil contaminen molt.

Les casetes que estan al volten de l’Estany son les pesqueres, ara la seva destinació es l’ocio. La numero deu es Informació i turisme, hi havia la del banys de dones, la del bany gratuït.

Aquí es van celebra les olimpíades del any 2004 de aigües tancades.

També pots fer la ruta els recs: es tracta d’una xarxa de canals que condueixen l’aigua de l’Estany i que era utilitzada per regar els conreus i el us domèstic. La trama es artificial, i inicialment va ser construïda pels monjos benedictins del monestir de Sant Esteve a partir del segle IX aprofitant la pendent descendent del terreny entre l’Estany i la ciutat. La longitud  de la xarxa es de 33 quilometres dels quals bona part han estat soterrats a causa del creixement de la ciutat.

També hi ha un altre recorregut pels carres, places i monuments de la ciutat de Banyoles.

Dinar va se una historia de fracassos per acabar a Cornella del Terri, “ Can Selvatà” on van gaudir de bon tracta i bona teca.

A mi nomes em resta recordar-te el 23 de juny fan les catifes de flors en el barri del Raval de Blanes i deixar-te com sempre el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix

Escolania de Montserrat

Per fi arribar el dia esperat. Van entrar a l’església amb solemnitat; 50 Nois de 9 a 14  anys procedents de tota Catalunya, el fet de que siguin 10 o 12 per curs permet una educació molt personalitzada son els component de l’Escolania de Montserrat.

L’Escolania es una de les escoles de musica mes antigues d’Europa. Ja en el segle XIII, apareix en el Monestir benedictí i Santuari María de Montserrat un petit grup de nois per mitja de la practica del cant i diversos instrument musicals,estan al servei de aquest lloc tan singular.

El seu repertori va se Germinans germinabit, Duo Seraphim, Surrexit Pastor Bonus, Nigra sum i Ave Maria per la primera part.

La segona part, La gata i el bulitre, La Mare de Deu, La nostra dansa, L’ametller, El cant dels ocells, Rossinyol viatger i Ull de bou de festa major.

Al piano: Vicenç Prunés i la direcció: Llorenç Castelló.

No, tinc paraules per expressar lo que vaig sentir era meravellós tot un luxe que et recomano amb totes les meves forces, per si tens ocasió de assistir a un  concert d’ells, no la desaprofitis.

En el bis vam cantar el Virolai com marca la tradició.

El Honorable President de Catalunya, (es el seu poble natal Blanes) també va pogué arribar per escoltar-lo.

El 8 i 9 han fet Tast A Blanes, al passeig de dintre un tast, amb els restaurants de sempre i el nou el Rincon de Nico que es trobar en el que va ser Melangies, El cava Laviret i la cervesa artesana Marina, gracies a la temperatura càlida, amb molt d’èxit. Nosaltres ho van celebrar a La Croqueta.

Avui hem admirat el vaixell “Nao Victoria” el primer que va fer la volta al mon.

Avui hem admirat el vaixell “Nao Victoria” el primer que va fer la volta al mon.

Con sempre també hi havia activitats marítimes i visites guiades al Mar i Mutra.

El dilluns en la Biblioteca, a les 20.00 fans una conferencia per explica la opera Tosca,  de Giacomo Puccini a càrrec de Pol Avinyò que acabarà en una sortida en autocar el dia 17 al Liceu per veure-la en directa.

Com ves sempre hi ha activitats molt interessants.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada comparteix

L’Esglesia de Santa Maria de Blanes

Tornar a Blanes es tornar a la Ciutat Esportiva, i ahir celebrava, la Nit del Esport en tan viatge no he pogut fer-te cinc cèntims.

Donaven, una figura del dia, als millors esportistes i ha entitats, no nos van quedar al pastis per que l’Església de Santa Maria celebrar 700 anys.

Van començar a celebrar-lo el 18 d’Abril, mes en tant viatge no he pogut fer-te cinc.

Ahir vam escoltat el Cor de Cambra Sota Palau i Quòdlibet Grup Coral de Molins de Rei.

Quòdlibet Grup Coral, ed va inicia al 1982, ha realitzat concerts arreu de Catalunya, Espanya i Europa del repertori destaquen: els madrigals,la música del barroc, del modernisme i el noucentista catalans,la polifonia religiosa i les cançons populars catalanes. A mi hem va sorprendre el jove director donant l’entrada i canten.

Cor de Cambra Sota Palau es caracteritza per una varietat estilística. I cantar en mes de 20 idiomes diferent en pot ser un  reflex. Format actualment per 19 veus. Les entrades eren a l’inversa.

El dia 7 de Juny Repic de campanes des de les tres esglésies de Blanes ( Santa Maria,Sagrada Família i Santa Teresa) i les ermites, a les 12.

El dia 7 a dos quartes de nou Concert a càrrec de l’Escolania de Montserrat.

No cal dir que les entrades en dos dies s’han exhaurit. Sols 400, es van posar a la venta en el Centre Catòlic.

Com saps l’ indret de Montserrat es molt especial per Catalunya amb la seva patrona La Moreneta, i L’Escolania ha creat grans expectatives que tindre el gust de compartir.

El arxiu celebrar el dia dels arxius, en activitats en algunes biblioteques de Barcelona fan tallers a partit de una foto teva.

A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix

Bloc a WordPress.com.

Up ↑