Bilbo, Sestao i Vitoria

Bon dia, arribant a  Bilbo,  el guia ens comenta:  cosetes la primera era que els caserios tenen un porxo per guardar el blat,  protegint-lo  de la pluja i la humitat, no per ostentació . Quant anaven a paga la renta, en blat  pel seu preu establa, el comte,  lis dia: veniu les meves granotetes,  com venien del camp, el comte es feia anar per les rajoles negres, donen saltes. Això explicat en Euskera, mes jo no ho puc repetir.  A la entrada mateixa es veu Bilbao, diuen els basc hem arribat  al hoyo, i d’això hoyero.

Veien  un edifici blanc es diu: que es La Catedral….. del futbol. Quant el equip local marca hi ha raigs de llum, i també so per sentir el gol per tot Bilbao.

El ferro a marcat la vida de Bilbao, primer el venien a Anglaterra per que era bo per la fundació. Desprès ells van fer la fundació (altos hornos)  fins els anys 80, en la crisis de la metal·lúrgica, era una ciutat bruta, ara no se ha transformat  totalment.

En 1991, van tramita amb la Fundació Guggeheim.   En el 1992 troben el arquitecte Frank O. Gehry  per fer el museu  i al 1997 el van inaugurar.

 

IMG-20181111-WA0013

Volien que fos un edifici emblemàtic de la ciutat, tenien espai, els cèntims, tot el pressupost de cultura, tot els projectes van para per fer d’inversió. Esta recobert de capes de titànic, per aprofitar la llum de Bilbao. Tot un èxit. El any passat va fer 20 anys i han recuperar d’inversió 17 vegades.

A la entrada esta el Pupi un gos gegant composat per unes 30.000 plantes que canvien dos vegades l’any.

Les ries netes, nomes queda una grua del passat, la Carolina en record de una dona molt maca, quan ella passava paraven tots els treballadors.

Els pastissos típic son el bollo de mantega i les carolines.

Per acabar en  “ els 7 carrers”, casc antic de Bilbao en principi eren 3, que Unamo va fer famoses. No cal di que ara son mes, que estan plenes de tabernes amb els seus pinxos Boníssims.

Sestao, es un poble petit, en algunes cases amb solera con els escut, alguns picats de la Guerra del Francès per ferir el orgull. La plaça empedrades i que es converteix en plaça de bous per acabar en la visita al Txoko, lloc de trobada dels homes. Una mica de sidra i canta en Euskera i una jota per di adéu.

Vitoria, es la capital de Vizcaya. No es molt coneguda, però digna de visita pels seus jardins i espais verds reconeguts per Europa. La catedral , en la seva patrona la Verge Blanca.

Els seus bombones de bascs i neskas. Les seves tabernes, els pinxos especials deixen unes ganes boges de torna.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: