Bany de Bosc

Avui he anat a Caldes de Malavella, la estació amb rajoles com la vam fer al segle XIX impressiona, deu de ser de les poques que resten a Catalunya.

A les nou, com estava previst en fet el grup i la guia nos ha nombrat. Hem agafat els cotxes per  anar  fer el Bany de Bosc.

Si, fa casi dos setmanes que  gracies a la revista Descobrir Catalunya me vaig assabentà d’aquest activitat,  havia sentit a parlar, hi me vaig inscriure per email, i el pagament en el codi de barres, tot molt modern, mes la espera valia la pena.

En el 1980, els japonesos, van veure que en la ciutat la gents es posava malalta, i van començar a estudiar els bosques en bon resultats, com sempre els americans també van fer estudis.

Fa deu anys va nàixer el projecta Selvans, per conserva els bosc, tenen que se vells i mot variats, aquest es de sureres, roures i pins es de edat mitjana, i encara falten mes estudies per saber els beneficis, però puc dir que es relaxant.

Ens han explicat, una mica Caldes de Malavella que te dos castell, segon la llegenda  hi havia una mala dona (bruixa que menjava nens) aquest es diu Castell de Maurici, hi el altra era lúdic per les seves aigües termals, a qui la gents venia a reposar.

Les Termes ja les utilitzaven els romans, però en la edat mitjana ho van prohibir tot, això dels banys públics no esta ben vist.

Comencem caminat mes lentament, per sentir els sorolls, els arbres, el motiu connectar en el bosc. Hem fet tres parades. La primera per respirar, sentir el nostre cos. La segona en el camp tot groc hem intenta de fet una foto mental, per recordar-la en els mals moments. Ens han avançat unes excursionistes que feien molt de soroll, contractaven en la nostre calma. L’ultima,  per parella acompanya a un, en una cinta en els ulls, i desprès si reconeixia el lloc.

Pel acomiadat, la guia ens a preparat una estovalles, en la tasses de té, no comprat, si no amb herbes del bosc, i brindat  per la terra, hem cantat el Virolai.

20180812_121053

En passat un mati molt relaxant, i sensorial, el beneficis el trobarem en un  mes.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana i recordar-te el 17 d’agost començant les festes dels Copatrons en Blanes. I si t’agrada comparteix.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: