Montjuïc-Barcelona

Passejant per la teva ciutat a vegades descobreixes unes histories molt interessant.

En el 1888 es va fer una exposició universal, com va anar bé, es pensa en fer una per commemorar el invent de la llum, mes la primera Guerra Mundial, canvis de regim polític Jose Antonio Primo de Rivera, Alfonso XIII van fer enrederir-la fins 1929.

El motiu havia canviat i es va dedica mes a l’ industria catalana, col·laboren altres països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Romania, França, Hongria, Itàlia, Noruega o Suïssa. També vam participar privats com japonesos i nord-americans.

Els edificis eren grans com la plaça Espanya,(34.000 m. quadrats) la segona d’ Espanya desprès de Madrid. Representen  els rius que desemboquen en els tres mars que banyen Espanya.

Es una importen cruïlla de carres Font Coberta, Tarragona, Paral·lel,  Gran via de les Corts Catalanes i Avinguda Mª Cristina en fos grans torres.

Es van fer 4 hotels per acollir els visitants, nomes queda un edificis de aquella època l’ institut de educació i  el reformat hotel Plaça fets pel arquitecte Ramon Raventós, que també intervindria en el Poble Espanyol i el teatre Grec.

Les  Torres Venecianes que donen entrada a Montjuic, estan acabades en  unes columnes i un mirador. Son visitables dos dies al any.

En aquest recinte també es fa la Fira de Mostres, la avinguda Mª Cristina te la perspectiva de la Font Màgica i el Palau de Montjuic avui museu de Les Arts Contemporànies.

També pujants podem veure Casa Ramona, una fabrica de teixits (avui fundació de la Caixa). Construïda per Josep Puig i Cadafalch pensada per evita els incendis, freqüents en aquestes fabriques.

IMG_20180425_104054També es va fer el telefèric per aproximar la muntanya al mar  a pesar que se va inaugurar mes tard, i un funicular.

Com veus van se unes obres molt importants que vam porta molta immigració (30000 persones) formant les barraques, en carrers i places, quant plovia era un fangat, mes hi tenien que anar a treballar.

La exposició va tindre un èxit relatiu perquè va coincidí en el crack de la borsa de New York.

Les remodelacions continuen en 1992 amb motiu de les Olimpíades,  formen l’anella olímpica. Reformen el estadi olímpic, deixem nomes la façana, i donen el nom de ” Lluis Companys”, les piscines Picornell i el Palau Sant Jordi.

Com veus aquesta zona te molta historia i be s’hi val una bona passejada. A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana i anar de concerts, Si t’agrada comparteix.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: