Comencem amb un dia que amenaça pluja, mes confien en els homes del temps que van di: a la tarda plourà.
Ens dirigim al Ordal, com sempre en aquesta zona hi ha molt tràfic.
El lloc de trobada per esmorzar es La Cooperativa Agrícola el lloc te el seu encant, ara nomes es bar, mes els entrepans bons i grans. La gens de camp menja mes, el seu treball es mes físic.
Anem direcció Vilafranca del Penedès, Can Rosell, per començar La ruta de les barraques, de pedra seca.
El camí, era pla en mig de les vinyes, trepitgen la terra humida ens anaven omplin les bambes de fang, una sensació infantil de jugar en la terra, que a la nostra edat queda una mica llunyana.
Les barraques de pedra seca son de finals del segle IX, son sense cement, pedra sobre pedra, de diferents entrades i mides y els sostres, totes molt ben conservades.
El circuit circular, molt assequible, y per ser la primera del any el rima molt distes.
Van contemplar una alzina mil·lenària.
No van veure las cabanes enfonsades, ni els presseguers, si alguns ametllers florits, el camp sempre te uns colors diferents segons la època del any.
Quant arribaven els cotxes per anar a dinar, la pluja es donava la benvinguda i va ploure mentre dinàvem.
El restaurant Sumoll, te una façana impressionant, la seva entrada en una carreta i l’escala no et deixa indiferent.
Teníem un reservat, eren un grup de 14 i a pesar que la taula era una mica alta van menjar molt be, i els cambres molt amables ens vam explica les dubtes de alguns plats i ens van dir l’especialitat de la casa, arròs negra amb sèpia bruta.
Com sempre la van fer peta, i també gaudir de les dos noves incorporacions als grup.
El tema de la conversa va ser com sempre els hosteges, el 155 i que el estat no respecti el resultat de les urnes, quin país menys democràtic.
A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana i que gaudeixis del carnestoltes. Si t’agrada comparteix.
Deixa un comentari