Els Miquelets

Els últims dies vam visitar l’església de Santa Eulalia amb les seves porxades,  l’origen del poble de Santa Eularia des Riu, el nom li bé pel seu riu únic en les illes Balears.  Una bonic passejada.

20170221_111906

Ens vam acomiadar dels fenicis i la seva deessa Tanit.

img-20170221-wa0002

Fem un salt en el temps. Recordes Els Miquelets d’ Hostalric……,  l’exèrcit era de Girona.

A Girona també hi ha un  castell de Montjuic. Girona es mes que la seva Catedral, barri jueu, alta gastronomia, ciutat fronterera en algunes èpoques i com no: tenia el seu exercit “Els Miquelets”.

Si,  si, ara es parlar molt del 1714. ¿Però qui va lluitar?… Els Miquelets. Be parlem una mica del 1808 per situar-nos en  la guerra del Francès a Espanya, mes Europa també estava en guerra: recordes la armada invencible…..

No coneixia la zona i menys el castell, que passa desapercebut, mes l’Alferes dels Miquelet ens ho va explicar: els castells que eren alts amb l’arribada de la pólvora vam  tindre que canviar la seva fisonomia.  Ara seran baixos  amb amplis murs  que resisteixin l’artilleria, en lloc dels antics alts murs que defensaven no escalessin.  Alhora en no destacar a la vista dificultaven els trets i canonades de l’artilleria enemiga.

20170226_161510

Tenen  que fer baluards per la defensa dels angles morts.

Tot te un  perquè i  l’alferes dels Miquelets ens anava explicant, ajudat pels seus companys que nos atacaven i feien la visitar mes amena.

Al final, en el campament ens van explicar, com  en 100 anys va evoluciona la seva uniformitat, tot lo que representen esta documentat, hi ha curiositats, com el hivern no feien la guerra pel fred i las pluges, a mes: la pólvora fallava. Vestien igual l’hivern  que l’estiu, clar que la meva avia, no fa tant, també ho feia amb el seu vestit típic del Baix Cinca.

Es una visita molt enriquidora, per tot els públics.

Els Miquelets d’avui  tenen Facebook, i anuncien les seves visites comentades.

Per menjar pots anar al Museu del Vi, lent, a les dues molt ple, mes tenen menú de cap de setmana.

A mi nomes em resta acomiadar-me amb un  somriure per la setmana. No sempre m’arriben comentaris per escrit en el blog, sinó verbals que me ajuden molt, i em fan millorar.

Gracies,  fins la propera.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: