Passejada arran de mar

Facebook, sempre hem sorprèn gratament, avui un amic anunciava una passejada arran de mar  científica en Blanes, no  vam dubtar.

Ens troben en el istme de la Palomera, es presentar el monitor Pep, ens diu: ¡apa a munt!.  Pugem a La Palomera, composta de quars i sorra de sílice.  Desprès ens parlar de química, la pólvora, essència base dels focs artificials. I a Blanes en portem mes de 100 anys i reconeguts internacionalment 46 anys. El Pep ens va sorprendre fen dos experiments per veure en viu com es fa el color del focs. Mirant a terra ens va senyalar una muntanya ben propera d’origen volcànic.

Vam continuar caminant pel passeig fins  l’estàtua de Carles Faust (alemany), orientada al jardí botànic “Mar i Mutra” que va crear en 1921,  portant especies de tots els països). Avui en dia hi ha especies que en el seu origen estan extingides, es un dels mes importants de Europa.

20161210_120807

Seguim passejant ens paren, en el frare dels ocells, per lo que representa la natura.

En el monument de la Sardana  ens parla de la pressió atmosfèrica els efectes que provoca en el mar.

Vam continuar fins la Font del Carmen, datada amb números romans, i de fondo sentien “Els manaries” (legió Romana de Blanda,recapten fons per la Marató) .

20161210_131116 Blanda es el nom que tenia Blanes en temps del romans. També va parlar de la Safa, empresa emblemàtica que va tindre 3000 treballadors, avui en l’uci en 80 treballadors. El vapor que va acabar en les vaixells de cabotatge, i la ultima parada en el moll, parlant de la oxidació que es combat amb pintura, millorant el mini (que es molt tòxic perquè porta plom). Aquí acaba la passejada, com  veus molt interessant.

20161111_123321

Ja per lluiré vam tornar pel passeig de Dintre per veure el pessebre, aquest any  dedicat a la estació del tren. La reproducció de la primera maquina que va fer el trajecte Barcelona-Mataro (1848). La estació de Blanes es va fer 1856 salvant La Tordera amb un  gran pont.

Bé es mes tradicional que el de Barcelona, aquest any es futurista, mes d’això et parlaré amb el post de Nadal.

Jo et deixo con el meu somriure, per prepara les festes que tothom anem una mica esverats.

Aaah!, si t’agrada diguem-ho.

 

Anuncis

Bocairent

L’avantatge d’estar una setmana a un mateix hotel, es que et permet fer excursions a llocs propers poc coneguts i sense el neguit de l’equipatge. Un exemple, Bocairent, amb pluja i boira densa, no podíem veure on estaven “Les Covetes dels Moros”. Son just davant excavades a la muntanya, però el temps impedia fer una visita que segur que ens haguessis agradat, tornarem ara ja tenim la mel als llavis.

Seguim a Ontinyent, on visitem el Palau de la Vila (l’Ajuntament). A la tercera planta tenen la sala de plens, moderna.

20161129_124956En la segona esta el museu del Textil Valenciá, amb uns talers molt antics.

Al primer pis trobem el museu dels Gegants i Cabets (els nostres capgrossos).

I en el subterrani el Criptopórtico. Neologisme que significa: porticó enterrat que actua de contrafort de les edificacions superiors a base de voltes de canó i gran arc de mig punt de maó i maçoneria, bona visita.

A l’endemà, Olleria, convent dels caputxins, l’església estava oberta. Per visitar-lo tenies que trucar a la porteria. Ràpidament va baixar a obrir un caputxí molt trempat, vestit de paisà per mostrar-nos el petit claustre  i el museu del vidre. Ens va sorprendrà una part d’ordinadors antics, capdavanters al seu moment i molts objectes curiosos de vidre. Tot ho feien de vidre, tenien la matèria prima (la muntanya es de sorra de sílice que en fondres es converteix en vidre). La ma d’obra era barata, tenien matèria prima, resultat exit del vidre, ara es al reves.

El caputxí ens explicava els objectes que ens cridaven l’atenció. Va comenta el nom de la vila d’ Olleria:  fèien olles,…. Olleria. Tot acabant em crida l’atenció un olla exprés molt gran, tenien que donar menjar als monges i als pobres.

20161130_115833

Seguim, canviem de sala, pintures. Fermes, però no van agradar  a l’Església. Van tindre mes sort a Itàlia.

Avui a la comunitat resten pocs caputxins, les vocacions son tardanes i van a estudiar per formar-se a Madrid, quan acaben per jubilar-los. El pis de dalt l’han fet hostatgeria.

Al jardí hi ha un arbre de 500 anys, amb mes historia que no soc pas capaç d’explicar. La plujà ens va sorprendre i vam acabar la visita.

Les vacances s’acaben i a Blanes ja han posat el Belen. Aquest any amb temàtica del tren i l’estació.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la preparació de les festes de Nadal.

Desig que vegis Valencia en una altre perspectiva, i si t’agrada diguem-ho.

 

 

Barcelona -Gandia

Barcelona te llocs molt tradicionals,com “Les Rambles” on trobes “La Boqueria”,una mica mes avall el “Liceu” on no tot el mon ha estat perquè l’opera es un art poc popular, però espectacular. Fa uns quants anys es va cremar, es va reconstruir guanyant espais com els 800 mts .quadrats del subterrani.  Han tret profit del espai convertint-lo en un lloc molt original un espectacle d’imaginació. Pots gaudir de la vermuteria.

20161121_205241De la opera “Samfaina”, una tast de tapes amb maridatge de vins  dissenyat pels germans Roca  promocionant els nostres productes ¡el  país!. Després pots continuar, opcional, a la taula del crupier “Diva” de tapes amb vins adients.

Anteriorment   preparàvem un viatge  turístic amb (Imserso),  majoristes “Mundo Senior”, després de l’experiència del balneari  tocava provar Mundo Senior: una setmana a Gandia, en el Hotel Gandia Palace.

Arribat el dia, sortim direcció “Hotel Gandia Palace”, desprès de fer l’entrada vam pujar a la habitació, amplia i confortable, amb terrassa. Baixem a dinar, es buffet, amb molt bon assortiment.

A la tarda  la benvinguda amb el programa de excursions. Ens decidim per la visita a Gandia. I anem a fer un volta pel Passeig Marítim, estem prop del mar, però pensem: de dia es millor.

20161125_115010

Visitem el Grau (port) on esta l’església de Sant Nicolas, modernista i inspirada en la de Pont de Suert. Vam tarda 9 anys en la seva construcció s’acabo en 1962. Sorprèn  el seu estil, val la pena de visitar. Al front la llotja que obre per la tarda.

Gandia ciutat te 80.000 habitants, al estiu poden ser 200.000. Vam estar pel casc antic, carrer Major ple de botigues. Amb una església, la guia explica l’anècdota de “la delica” i ens va dir: que el Palau Ducal, no ens deixaria indiferents i tenia tota la raó. Continuem la visita al Museu del Ninot (falles), la guia ens vam explicar tota la feina que porta els vestits de les falleres i fallers. El fer els ninots, llibre, musica tot un any de treball, per 4 dies que dura la festa.

A l’endemà anem a dos llocs de infoturis. depèn de qui esta ho explica de una manera mes atractiva o passen de tu. Per la tarda i com disposem de cotxe preparem les excursions per anar al nostre aire, com hem fet sempre.

Visitem Cullera, sempre pesàvem per la platja, quant  tenen un Castell, per protegir-se dels atacs del pirates (Barba Roja) i altres atacs, les guerres. Pujant en un mini telefèrics  el visitem i escoltem la seva historia a traves de segles, Al baixa la capella gòtica. Les vistes  son espectaculars. Un punt estratègic per la defensa de la vila.

A la tarda Oliva, amb els seus carrers empinats i retorçats i el seu casc antic. El temps no acompanya:  sempre amb  pluja i baixant les temperatures. Ve l’hivern.

Cada dia una visita, així de dura es la vida del turista. Alcoi, trobem tancat  el museu de “La Festa”(morros i cristians). Veient els edificis noucentistes i visitem el “Circulo Industrial”, te uns salons i un pati impressionat,  amb el passadís amb el sostre de vidriera. Sortim ens cridar l’atenció les acciones i obligacions amb els cupons de papers, cosa que ara ja no es fa, i es donar idea de la burgesia de principis de segle XX. Es la Ruta del  modernismo.

Et deixo amb el meu somriure per la setmana, i compartint alguns punts d’interès per les teves visites i poder  millorar  experiències.

 

 

 

 

 

 

 

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑