Anar a menjar La Forquilla

Es un restaurant, petit, bé familiar, amb una gran cuinera, que s’esmera  amb els menús, i els presenta molts atractius.

(pop amb alls negra)

Tenen els dimarts boigs, el menú a 10 Euros, normalment val 12,95 amb cafè inclòs.

No cal dir que esta en un barri, ara amb polèmica pel Parq de La Guineueta, que li volen. canviar el nom, com a la Plaza de Lluchmajor,perquè te l’estàtua de La República?.

20160223_131650

 

El Parq es de low cost, perquè era un barranc, amb uns ponts  on jugàvem, el van omplir de escombraries, i el van fe molt bonic,  per la gent dels dos barris que  ara es comuniquen.

La Plaça de Lluchmajor, tenia aquet nom abans de 1960,  els politics de tor van posar l’estàtua de La Republicà allí, que ho van vendre perquè així es veuria des dels 9 Barris, cosa molt estranya perquè esta en el punt mes baix .

Ara la Ada Colau ho vol canviar, això es un despesa, que no aporta res, només confusió pel veïns, canviar targetes, avisar de la nova dreça ¿perquè??? .

Be, com veieu, hem tocar el cor. Tenia que fer una presentació del perquè de aquet  blog, qui soc?? perquè el vaig crear. M’explico:

Jo vaig arribar al barri amb nou anys, allí en vaig formar , el he vist créixer,  evolucionar, recordo que vam arribar,  sense llum ni aigua, fang per tots costats, ara estem ven comunicats, zones enjardinades, tenim escoles,instituts.

Si quant comences a treballar, coneixes  el centro de Barcelona, torno a la Meridiana, i desprès a Francès Macià, mes ja he començat  l’època de la pensió,mes tinc ganes de fer coses, com aquet blog, perquè  sortim molt de restaurants, viatgem, i crec que us pot  ajudar per les vostres sortides.

Per fi arrivar el hivern, temporal i fred mes jo sempre tindre una somriurà per tots

 

 

 

Anuncis

Escapada a Arago i Zarautz

 

Bé, uns viatges porten altres,  me explico:  Quan vam anar a Fraga,  vam provar  l’oli de la meva cosina. Li vam encarregar, també pensant en el reis.

Arribada l’època no van tindre temps, però els Reis sempre venen carregats, i ens van deixar una nit de hotel,  amb això i les ganes pendents de anar a dinar al Karlos  Arguiñano  comencem  a organitzar una escapada.

Sortim  direcció Monzon, per posar gasolina, ja que allí esta 13 cèntims mes econòmica que al  nostre territori, seguim cap a Barbastro on mengem al restaurant Trastiego, tapes genials casi no podiem acabar amb el menú, molt recomanable.

Seguin, amb la ajuda del GPS, ens va portar per una carretera poc transitada, tota una experiència, el dia no acompanyava plovia, al final Sos del Rei Catòlic, fortificat sobre  una gran roca, no cal dir, els desnivells, ¡el somni de la meva parella!.

El Hotel CASA DE LOS INFANZONES, molt acollidor, el vam trobar amb la ajuda de la Sra., cal dir que eren amables  e informaven de les coses de la seva vila on per cert va nàixer Ferran El Catòlic.

Al mati, i per indicació de la Sra. del Hotel vam anar a la Casa Sada on comencen una visita comentada, perquè aquí va néixer el rei Ferran El Catòlic,  fa 500 anys,en març es celebren, les jornades Fernandines, desprès  amb la guia  fem una passejada per la vila molt interessant.

Dinem al restaurant LA Principal, un menú degustació bonissin, ens ofereixen tastar un conyac esplèndid, i el entorn recordava un  restaurant d’ Ainsà, marxem, amb bon sabor de la vila.

Zarautz,  allí teníem reserva en Karlos  Arguiñano, es menjar be, però no es un  menú degustació, es un menú tancat, bon servei, i bones vistes, massa mediàtic.

 

 

Al dia següent, vam dinar en el Txiki Polit (Taverna típica) en ple centre, fantàstic, i be de preu.

Zarautz estava ple, i vam reservar, a un  hotel  del barri de Elkano, Gazteategui. Un cop mes,  (això que nos vam trucar, per dir-nos com arribar),  seguim  el GPS, sortir-nos de la carretera si se li pot donar el nom, amb ajuda de un  home  vam tornar al cami. Mes les vistes sobre Zarautz s’ho valia.

20160213_175949Seguim a Ekai, no os explico el camí, patinant el cotxe vam anular  la reserva a l’Hotel, per les seves males indicacions i continuem a Pamplona, on  descansem, i mengem prou bé. al final Fraga, la família, alegria, ja teníem l’oli, el coc, els mostaxons.

Amb  ganes de preparar una altre escapada desitjo que us agradi, i en març, aneu a Sos del Rei Catòlic a les ferratines,i a Fraga jornades gastronòmiques.

Un somriure per la setmana.

viatjar al castell de Montsoriu

Ens vam trobar prop de la  Sagrada Família, per anar amb cotxe cap el peatge de Montcada, on ens  teníem  que trobar amb la resta,de penyaires.  Un cotxe es va perdre,  anàvem  tres, ens vam retrobar  a Breda (on se va filmar “Vent del Pla”).

A Breda, tots plegats, vam esmorzar  per agafar forcés, per pujar al Castell de Montsoriu.  Ens hi acostem  amb els cotxes, els deixem, i  enfilem una pista forestal, tot pujada. No cal dir que el meu company no va vindre.

Les vistes precioses, una bona caminada. El castell, l’estaven  arreglant, i els diumenges hi ha  visita comentada de com era la vida en temps  dels  Bescomptes  de Cabrera.

Vam tornar pels cotxes dirigint-nos  La Batlloria, on vam  fer la cervesa  amb  tapes cortesia de la casa. Al davan, t el restaurant  L’Estanc, on vam dinar, i gaudir que els  dimarts fan caldo amb carn de l’olla. Jo  havia encarregat  cava per acompanyar el postra, ja que era el meu aniversari .  Sols  un penyaire se’n va  adonar  (facebook ho recorda tot).

IMG-20160202-WA0023

A  la tarda ho vaig celebrar amb la meva amiga  i el diumenge vaig cuinar per la família, no  puc  creure com passa el temps.

Per completar el dia,  cap a  la  Rua del Carnestoltes.   S’ha arreglat  el temps, perquè pel mati pluja, desprès de 95 dies de sol, i  res de fred.

I preparant unes mini vacances us deixo  intrigats ¿a on? ….. un somriure per la setmana.

20160207_175644

Viajar a Girona

Vaig escoltar per radio que feien Girona 10, i ràpidament vaig
buscar més informació a internet. Hi havien els  restaurants que participaven, cap conegut, i aleshores vam veure que calia inscriure’s per participar .
Dies endavant, sorpresa. Ens havia tocat el restaurant “El Pati De Can Marc” a les tres divendres. També gaudíem del 35% de descompte amb els trens de rodalies per anar a Girona.
Al final vam anar cotxe. Ja en Girona, troben el tríptic informatiu de les activitats, i ens va interessa “el vermut”,  vaig entrar en un restaurant a pregunta per un lloc, i em vam donar les polseres per accedir els autobusos gratis, i alguns taxis, tarifa plana.
Vam gaudir de un vermut molt complet amb pa amb tomaca i anxoves, i patates braves. Els dos 10 Euros, per això el nom de Girona10,(tot a 10).
El dinar va esta molt be. Per la pròxima promoció mirarem hotels per gaudir mes d’ els tres dies de Girona10.
Seguim  cap de setmana a Blanes, anant al teatre i rient una bona estona.
El diumenge vam matinar per trobar-nos en uns amics per anar a Lloret,
 on feien la  tirada a L’Art, forma de pesca tradicional.
 Vam arribar tard per agafar Ses Tripes, (trossos de corda amb unes boles que envolten la boca del maià, serveix per evitar que s’enfonsi l’ art, i també espantar el peix que hi entri i no s’escapi). Els que estiren tenien tiquets pel esmorzar. Com teníem gana, vam anar  a Tordera al restaurant “Cal Nano” a fer un esmorzar de forquilla i aprofiten que estaven a Tordera, ala, al  gran mercadillo,
20160131_113352 que es fa cada diumenge.On vam gaudir molt.
Per completar, un bon àpat al restaurant “Melangies” (Blanes) del que ja os he parlat.
Un cap de setmana molt ben aprofitat, i amb bona companyia.
Nomes hem quedar  les fotos i que el any que ve ho compartiu.
Feliç setmana

Bloc a WordPress.com.

Up ↑