Parc de Gallecs

Com cada mes tenim la nostra sortida per caminar. Haviem quedat a Mollet-Santa Rosa. A l’estació de Sants comencem a buscar l’R3, no podem entrar, perquè se surt pel mateix lloc, adéu tren. Esperem i agafem el següent, ditrecció Granollers, sorpresa!.  Em agafat el R2, duirecció Mollet-Sant Fost.  No podem sortir a preguntar, sortim de l’estació, cap taxi, ¡veig un bus!       Corro!      Va bé.
Per fi, trobem als companys,  estàvem a 5 minuts, i comencem a caminar sense aturar-nos.

20151020_105329
Ens dirigim al Parc de Gallecs, és un parc protegit (agrícola) pel qual van lluitar els veïns de la zona, i ara és una zona natural per passejar, anar amb bici, i clar el paisatge canviar segon l’època de l’any.

20151020_114249
Al mig, trobem l’ermita de Santa Maria de Gallecs, reconstruïda  molt dignament. També hi ha un obrador de melmelades, com estaven treballant, no es podia visitar.
Anem al mirador, molts arbres, les vistes eren bones a pesar que el dia no acompanyava, mes sort  que no hi havia sol, perquè hi ha moltes zones,  sense arbres.
Tornem,  l’ha fem petar, amb  la nova incorporació, perquè als 50 i pico,  ja ho saps,  a l’atur,  que hi falta gent. I el jovent, interins, fitxos discontinus, i estirem la corda, aquí treballa, cada època té les seves coses.
Dues hores caminant,  mereixem una cervesa, a dinar, que hi ha gana.
Sortim, ens desmarquem per anar a Granollers,  no m’acaben de gestionar la matrícula del meu cotxe nou. Sortim, tornem, tren  les zones, si zona dos o tres,  un enredo  pels que no agafem els trens de dos pisos o d’altres.
Bé ja teniu rutes i ampliacions, si algun s’ha atreviex a comentar,  ho agraeixo, perquè aixi milloro, i us puc animar millor.

Anuncis

Agramunt

Estàvem a Andorra,  on les comunicacions per telèfon són cares. La meva amiga que ens volia veure, però tenia feina, ens va suggerir que anéssim a la Fira del Torró d’Agramunt, jo n’ havia sentit parlar, i dit i fet.
Només a l’entrada,  el Museu del Torro. Això promet!, més era l’hora del dinar i ple de gent, ja se sap, a córrer. L’oferta era escassa i no coneixíem la vila, vam acabar al Cric,  bé, res a destacar.
Sortim, vam entrar a una tenda de torrons i la fàbrica de la xocolata, com podeu veure a les fotos, la maquinaria, haurem de tornar per veure-les funcionar…https://www.youtube.com/watch?v=texFDQAo6oc

20151010_154429

Hi ala a la Fira!, comença’m a comprar:  que si una teràpia per la tos, espelmes naturals, neteja ulleres, etc…. que no arribem, tot ple de torrons, ens els donen a provar, que bons!! I ha comprar, que ja venen les festes, i ells (els torrons) són els protagonistes. A mi em crida l’atenció els sabors diferents, més moderns:  mojito, arròs amb llet, etc…. També hi havien embotits, tallers i tast de cava marinat en torrons,etc…. Bé ja no podiem amb les bosses, hi ala cap a Ponts.
Ponts tenia més ofertes de restaurants i ,huspedajtes cosa que no surt en el google (ni ha booking), molt estrany perquè és bon encreuament de carretes. Acabem la nit, sopem amb la meva amiga, dient que: “se nos havia acabat els quartos comprant-ho tot”, per la seva suggerència, més s’ho valia (la Fira, i els torrons també).

El restaurant, el Xalet (Ponts) fa uns bunyols de xocolata molt, molt booons
Bé, ja teniu 12 propostes per l’any que bé, per gaudir i compartir, i amplia informació practica, fent cultura i menjant bé.  Prego els vostres comentaris.

Mes Andorra

La foto del titular és la mateixa que el post d’Andorra, però amb boira, estem a la tardor.
Aquesta vegada vam visitar el museu de l’Electricitat, de Feda, on podeu trobar informació de com han evolucionant els llacs d’Englolasters, Illa i Juclar des de 1934. Com va afectar la segona Guerra Mundial en  el seu desenvolupament, també té uns aparells que podeu activar per fer més comprensible la transformació de l’aigua en llum.

20151005_164815
Vam estar al Llac d’Englolasters, estava buit, haurem de tornar a la primavera per veure’l en el seu esplendor. Ara li canviàven la vàlvula de capçalera, és una operació que es realitza cada 8 anys.
La nostra visita va continuar pel Santuari de la nostra Senyora de Meritxell, que celebra la Diada el 8 de setembre, esta en el petit poble del mateix Non. El santuari té l’Església vella de Meritxell d’origen romànic i molt modificada en època barroca i el nou Santuari obra de l’arquitecte Ricard Bofill, (1976). És una infraestructura declarada bé d’interès cultural i esta emmarcada en la ruta Mariana.
Com bons turistes, ens agrada entaular-nos i gaudir de la cuina del territori i de temporada.  A més del  9 d’octubre fins al 8 novembre es celebra  “Andorra a taula”  on 30 restaurants proposen menús molts tentadores. Vam conèixer el restaurant 1940, a part d’altres que ja coneixíem, per això puc ajudar-vos a planificar les vostres sortides.
Només em quedar dir-vos visiteu Andorra i les meves propostes i compartirem experiències.https://youtu.be/mDlpCUk5Ois

Fraga

Per fi, torno a Fraga, aquesta vila va se testimoni mut de les meves vivències, quan era petita.
Ara estàvem a casa el tiet, al nou poble, per on creix la vila, on es renova respecte d’aquell temps.
Ens van portar al Faió  (al mar d’aigua dolça), el pantà de Ribagorza al costat de  Miquerenza, quines vistes!. En el Parador prenem una cervesa, feia calor, a pesar d’estar a l’octubre (les mosques súper pesades).

http://e20150929_115159
Dinem i sortim cap a Belchite, estava a prop, és un dir, perquè esta mes a prop de Zaragoza, mes per sort vam trobar que feien una visita guiada a les 6 (abans era lliure)

20150929_184129
Belchite, és un poble destruït, bé bombardejat, on va començar la batalla de l’Ebre, van morir en sols 13 dies 3000 persones, dels dos bàndols, m’estic referint a la guerra civil (1937),  allí se suposa que va perdre la vida el meu tiet, són aquelles històries que tenen totes les famílies i no se’n parla,  i qui pot parlar te 80 anys o més.  Si, quaranta anys de democràcia i quaranta de dictadura passant per la segona guerra mundial), temps molts difícils i que han marcat la nostra història recent.
Tornem a Fraga, hem fet més de 200 kms, s’ho valia. Demà veurem més coses.

Anant direcció Zaidin, a 4 km de Fraga les ruïnes romanes “Villa Fortunatus”, amb visita comentada, (podeu concertar visita)

20150930_130804
Dinem, a casa Martin (Fraga),  molt bé i també de preu. A l’Aragó esta millor la vida que a Catalunya.
A la tarda visitem el Palau Montcada, al torreó hi ha explicacions de la fauna i la flora del territori, ceràmica i els vestits tradicionals i a l’entrada hi ha els gegants el Manguel i la Pilarica. I a descansar, que dema queda La Granja d’Escarp.
Anem a la passera per veure l’aiguabarreig del Cinca i el Segre, prenen una cervesa a la Granja d’Escarp i les mosques pesades.

20151001_120225
Tornem a Fraga per dinar a Casa Cabrera, originals i bé de preu, una mica lenta la noia.
Anem al món, i sort que ens vam retirar perquè va caure una pluja amb pedra.
Només em resta dir-vos;  veniu i gaudiu de les vistes, i els llocs poc coneguts. Espero les vostres opinions https://youtu.be/6XvXxx-1jDY

Bloc a WordPress.com.

Up ↑