Vallvidrera

Si la crisis porta ere’s. Als 61 casi per obligació tens que opta per la jubilació això es com un viatge, perquè`canvien els teus costums, recuperes companys per fer caminades, per recuperar llocs que feia molt de temps que no veies-

Amb aquesta motivació es va crea un grup i cada mes, esmorzar, caminada i dinar ! Tot fem salut ¡.

Aquesta vegada vam anar en els ferrocarrils catalans a Vallvidrera, on esta la casa de mossèn Jacint Verdaguer, (motiu pel que vaig anar amb la meva amiga), però ara anaven a caminar direcció Sant Just Desvern.

Feia pujada i el meu company ens va deixar, jo vaig segui en el grup (sóc un afegit), m’agrada caminar.

Tot seguit vam pujar més, més (jo pensava “sort que se’n anat”) una mica de desorientació ens va fer troba una figuera !que bones estaven les figues! I vam començar a baixar !quina vista! Foto, mòbil nou, dit inclòs! Més ja tinc portada,del article.

20150914_113137_1

La fem petar, com jo era d’un altre ram, o sigui infiltrada, contrast de opinions.

Total si fa o no fa 8kms, fa calor i cercàvem una cervesa és dilluns i costa troba una terrasseta més al final feina feta-

Dinen al Ateneu, bon rotllo.

Només me queda dir-nos busqueu amics i desfruiteu de les viles pròximes a Barcelona so valen, desijto els vostres comentaris

 

Anuncis

La Diada

Volia estar, més quan vaig anar a dinar ja vaig veure les samarretes blanques. Anant al metro, seguien les samarretes blanques. La sortida si es pot dir així, era impressionant, els combois arribaven i la gent (samarretes blanques) en les andanes, amb paciència, el somriure als llavis. El tram 75 ple, busquem el punte. La Via LLUIRÉ era un èxit. Mes fins a l’endemà no vaig poder veure la immensitat de l’acte, (1.400.000 persones pacífiques a un solt crit) no tenia preu.

Video Diada
Acabant, vam anar a Blanes perquè allí els actes continuen. El dissabte vam fer la ruta per mar del mestre Ruyra (com descrivia el paisatge, quin llenguatge més ric) quina vista des te’l mar, quina descripció, ensonyació,.. Vam gaudir les cales de Santa Cristina, S’Agulla, Cala Bona i Forcaneda. Aixó es mar, aixó es terra, quines aigües !!!!

Tot acabant van fer un vermut a la Cooperativa i dinar al Melangies (cuina fusió, tracta amable) i ha fer temps per sortir direccio el Convent.

DSC_0164

La panoràmica del convent és senzillament indescriptible, és obligat veureu.
Seguim amb el mestre Ruyra, vam gaudir d’un grup, que va dramatitzar un conte “El Frare escalfallits”, quin vocabulari, expressió, complicitat i somriures al final ¿que més es pot demanar? !Cava i vi! Doncs fem un tast (Laviret i Blanc de Vela) vam acabar el dia.
Diumenge continuem amb el mestre Joaquim Ruyra, aquesta vegada per terra, si ell va volgué se fill de Blanes, i va descriure, el viure la vila tan bé. Quants detalls ens passen desapercebuts, com és de fàcil gaudir la cultura i el paisatge.
Només em quedar dir-vos, llegiu al mestre Ruyra, i després féu la ruta que descriu no us panadíreu.

os deixo una llista de musica per la diada

Lloret i Blanes

A Blanes comença la Costa Brava, anant direcció als Pirineus la primera vila que trobem es Lloret i comparteixen moltes coses, l’hospital, el teatre (Costa Brava Sud), però jo us voldria parlar de les carreteres.
Si, la costa és encisadora, a l’interior també, llocs am arrels, ferms i entranyables, com és el Vilar, seu de la Mara de Deu del Vilar, venerada pels blanencs, o Sant Pere del Bosc, arrelat a l’historia de Lloret, L’Angel i Les Alegries. Tot això i entorn resta en perill pel traçat d’aquesta nova autopista, res, mal mesurat, 6 kilòmetres, la C-32.
Per defensar aquest territori, ha sorgit una plataforma, per aturar la desfeta. S’ha fet una campanya per ajuntar fons, recollir signatures, les dues viles han aplegat esforços i voluntats per a veure si s’ha aconsegueix. Perquè destruir el paisatge per no solucionar els problemes diaris del seus vilatans no porta en lloc,a mes es car i la autopista al final la pagarem via peatges. Darrere de tot esta Abertis que fa l’autopista, no respecten el paisatge, no soluciona els problemes de les dues viles, perquè la carretera es podria desdoblar sense tant cost i solucionant els petits desplaçaments més habituals i tot l’any, no és un problema de l’estiu i platja.
El diumenge van organitzar una caminada per veure el paisatge que perdérem, per conscienciar-nos del seu valor natural i adiem-ho irreemplaçable. Perquè si destruïm el paisatge ¿vindran turistes?, que quedarà per les noves generacions.
Tot això, va acabar al Vilar fem un àpat baga, (fins i tot la sobrassada) la germanor va fer un dia molt especial, seguim lluitant, i desitgem que quant veniu i desfruiteu d’aquests paratges, recordeu que també tenien llocs encantadors que mereixem se coneguts: l’església al centre de Lloret, el nou teatre, el Museu del Mar, la casa Saragossa, fins i tot el Casino Costa Brava…aah i el restaurant Freu.
I ja només em queda dir-vos veniu abans no sigui tot ciment

Anglès

Angles esta en la comarca de la Selva, entre de la seva capital Santa Colama de Farners i Olot, vam conèixer-la per la guia Michelin perquè hi havia un restaurant l’Aliança amb una estrella Michelin, es menjava molt bé, però malauradament el seu xef ens va deixar. Les seves filles van iniciar una nova proposta basada en fer vermuts i tapes molt més despreocupat i de bona qualitat, ara ja fan menús , el preu es ajustat a la qualitat, presentació i servei que dispensen.
Ahir hi vam anar perquè feien un menú especial per les festes d’Angles. Sempre donem una volta perquè esta al cor del cas antic, on hi ha cases que tenen prop de cinc segles, són molt boniques i després d’un bon àpat, sempre va bé una passejada, així hem descobert un jardí, amb arbres fruiters, molt relaxant, la gent tenia ganes de parlar ,estan de festa.
La veritat és que jo volia anar a l’oficina de turisme, per documentar-me bé, per informar-vos com cal, perquè les coses es puguin aprofitar combinant les meves grans passions: viatjar i menjar bé. Doncs buscant l’oficina de turisme em descobert un passeig i un home ens ha informat que l’oficina, estava junt a la policia, però que tothom estava en el centre, preparant o esperant per veure els Gegants, com és tradició catalana.
Ja us informaré o m’informareu quan visiteu el poble i mengeu…… Bon profit.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑