Restaurants a Barcelona

Bé, 1992 diuen que Barcelona va començar a mirar el mar.

El trencaones, de quant era petita ja no hi es, ni els banys de San Sebastià,el tramvia(jardinera) i chiringuitos que feien els diumenges gaudien del sol, han donant pas a un gran passeig marítim en edificis espectaculars, com el hotel Vela.

IMG-20180508-WA0004

A  sota podrien di, una filera de restaurants on se pot gaudir, de una vista genial de la platja de Barcelona.

El Mamarosa, gaudeix  de unes bones instal·lacions. El menú molt italià pitzzetes, plats en formatges ben bons, l’ambient de jovent, la vista a pesar del dia grisos, va fer un dia de relax en una gran ciutat com es a Barcelona.

Des de Fraga, me vam recomanar un restaurant el Plata Bistro que es de dos germans fragatins, i clar les arrels manant.

Esta prop de la plaça Espanya, el local es informal, un chic petit per les perspectives.

Un menú a la porta que a dins i seguts en la taula no promocionaven. Et recomanaven escollir dos plats de la carta, que eren per compartir, sense carta de vins.

El menjar de bona qualitat, mes el plats per compartir……,

El cafè el servien en uns petits mostachons (pastes típiques de Fraga). Això si que era de la terra de on venien.

Com veus, quant pots gaudir de la teva ciutat, i veure la seva evolució, perquè quant treballes no sempre pots gaudir.

Com veus de la nostra marina se’n parlar poc, i te molta historia com el port de Blanes, mes això es un’ altre historia.

A mi només en restar deixar-te el meu somriure per la setmana.

Anuncis

Caminant pel Maresme

Ens troben a Calella, en la estació de rodalies per fer la caminada de cada mes, (organitzada per nosaltres de rebot). Tal qual arribem-ne el tren anaven surtin anècdotes del viatja, un tren se havia espatllat i el altra anava ple de jovent “edl futur de Catalunya, mes cridaven molt).  Primer anem a un chiringuito “El Paso” molt proper a la estació. Fem uns entrepans i encadenen la caminada pel passeig de la platja.

El camí es pla i agradable, molt a prop de las estaciones de rodalies, fet que si estàs cansat  permet agafar el tren fins la destinació.

Aquesta opció va se la meva i la de un company, a Pineda al tren fins Malgrat. El grup va fer Santa Susanna, Malgrat.

20180515_130858

Els 10 resten vam arribar a Malgrat, puguen fer unes fotos meravelloses, cosa que jo no podré mostrar, mes això podria ser aquest motiu per  que la fagis.

En la plaça de l’estació vam començar a rebre whatsapps, de un company que havia arribat al restaurant La Torreta, lloc que teníem reservat.

Quant va arribar el gruix de caminats, els mes cansats ens vam porta amb el cotxe.

Deixant conèixer una mica Malgrat, pujada amb ascensor,  carrers típics, i el par de Francès Macià.

En el restaurant, com sempre la van fe peta, amb el moment polític actual tenim nou President, Quin Torra, mes ¿trauran el 155?, no hi ha havia acord, com sols passar amb aquest tema, mes un  gir inesperat en la conversa, va sortir el tema sexual, per internet, es va fer riure com mai.

També una equivocació en la beguda, va provoca una tensió inesperada, mes tot es va resoldré amb uns chupitos, i el compromís de torna el mes be.

Per la propera la Selva, Tordera, Malgrat.

Ami nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana.

 

 

Música des de la Selva al Barcelonès

El mes de maig, els divendres, en l’Esperanza de Blanes fen concerts, El primer va estar  protagonitzat per MARRION HARPER TRIO. Tot era en angles i els seus companys en la tecnologia. Va tindre molt de èxit la gent s’aixecava, el pop electrònic suau agrada. Jo soc d’una altra fornada.

La segona trobada ha sigut con el grup “ Benguele” composat per Nèstor Lópex al saxo, Marcel Vallés a la guitarra, Rocco Papia a la guitarra de 7 cordes i Jonas Santana, al panderio.

20180511_232536

El “choro” es un genero musical que neix a l’últim quart del segle XIX a Rio de Janeiro, fusionant les danses europees amb ritmes afro-brasilers i es precursor de la “samba carioca”, com te pots imaginar molt de ritme.

Queden dos concerts “Gatticattivi” i el Quartet de Gloria per si t’animes.

El dissabte vam anar a Lloret teatre al “Concert  de Vigília” protagonitzat per la Cobla de Llobregat. Les sardanes escoltades en un recinte no per ballar-les, també es gaudeixen. Es diu de vigília perquè a l’en dema se celebra un aplec al paratge de Santa Cristina on també vam les puntaires i se dinar en germanor. Els bisos vam toca la fibra dels espectadors, que posat dempeus i  amb respecta vam escoltar del nostre himne.

20180505_211316

Com, també l’Auditori de Barcelona, que a dintre acull l’escola de musica (Esmuc). La filla d’ una amiga, Barbara Vidal (soprano) presentava el seu final de màster. El estil barroc d’Itàlia, la música no esta únicament al servei de la paraula sinó que hi ha exteriorització dels sentiments. La tragèdia grega que el barrocs admiren, i de la qual trauran els principis de l’opera. Ella va interpreta el barroc primitiu(1560-1630), el barroc ple (1630-1680),i el barroc tarda(1680-1750).

 

Gracies a tots per ensenyar-me a conèixer i aprecia els diversos estil de música. A mi nomes  em resta que suggerir-te els concerts, per estima la música, i deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

 

Montjuïc-Barcelona

Passejant per la teva ciutat a vegades descobreixes unes histories molt interessant.

En el 1888 es va fer una exposició universal, com va anar bé, es pensa en fer una per commemorar el invent de la llum, mes la primera Guerra Mundial, canvis de regim polític Jose Antonio Primo de Rivera, Alfonso XIII van fer enrederir-la fins 1929.

El motiu havia canviat i es va dedica mes a l’ industria catalana, col·laboren altres països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Romania, França, Hongria, Itàlia, Noruega o Suïssa. També vam participar privats com japonesos i nord-americans.

Els edificis eren grans com la plaça Espanya,(34.000 m. quadrats) la segona d’ Espanya desprès de Madrid. Representen  els rius que desemboquen en els tres mars que banyen Espanya.

Es una importen cruïlla de carres Font Coberta, Tarragona, Paral·lel,  Gran via de les Corts Catalanes i Avinguda Mª Cristina en fos grans torres.

Es van fer 4 hotels per acollir els visitants, nomes queda un edificis de aquella època l’ institut de educació i  el reformat hotel Plaça fets pel arquitecte Ramon Raventós, que també intervindria en el Poble Espanyol i el teatre Grec.

Les  Torres Venecianes que donen entrada a Montjuic, estan acabades en  unes columnes i un mirador. Son visitables dos dies al any.

En aquest recinte també es fa la Fira de Mostres, la avinguda Mª Cristina te la perspectiva de la Font Màgica i el Palau de Montjuic avui museu de Les Arts Contemporànies.

També pujants podem veure Casa Ramona, una fabrica de teixits (avui fundació de la Caixa). Construïda per Josep Puig i Cadafalch pensada per evita els incendis, freqüents en aquestes fabriques.

IMG_20180425_104054També es va fer el telefèric per aproximar la muntanya al mar  a pesar que se va inaugurar mes tard, i un funicular.

Com veus van se unes obres molt importants que vam porta molta immigració (30000 persones) formant les barraques, en carrers i places, quant plovia era un fangat, mes hi tenien que anar a treballar.

La exposició va tindre un èxit relatiu perquè va coincidí en el crack de la borsa de New York.

Les remodelacions continuen en 1992 amb motiu de les Olimpíades,  formen l’anella olímpica. Reformen el estadi olímpic, deixem nomes la façana, i donen el nom de ” Lluis Companys”, les piscines Picornell i el Palau Sant Jordi.

Com veus aquesta zona te molta historia i be s’hi val una bona passejada. A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana i anar de concerts, Si t’agrada comparteix.

 

 

 

Restaurant UMA

Be, ja saps quan  ve una data senyalada t’esforces per fer feliç a la persona, mes el camí es llag i a vegades la sorpresa te la emportes tu. T’explico:

Avui en dia  casi tot es pot fer per Internet, ho compres, fas la reserva, mes no domines el camp i en algun pas te has perdut com es el meu cas….. i els nervis, fan  la cosa cada vegada mes complicada, perquè no sap que has fet malament.

Porta a una persona en caracter al lloc adequat es difícil i mes quant te la idea que el lloc  esta en un altra indret.

Si els restaurants canvien i jo vaig veure el Uma al costat del Noobook, però aquest esta tancat, i el projecte Uma continua en el carrer Mallorca 275.

Arriba el dia i sorpresa sortim els dos del metro igual, proceden de dos dirrecciones contraries la cosa va be, el seu pas mes lleuger en despista, i vaig en direcció contraria, els whatspp no paren, jo m’atabalo, per fi es troben en la porta del restaurant sense veure’l. Hem criden pel mòbil des d’el rrstaurant, ningú ho entén. Es fa la llum veig ¡la porta del restaurant !

Ens rep el xef, ( el meu professor en la Boqueria), el lloc es naif, però solemne i selectiu, només tres taules.

En el segon plat, (son 12) els nervis s’esbandeixen perquè els plats son  bons , ben presentats originals, amb petites histories, tota una experiència que recomano en entusiasme. El marinatge excel·lent.

Al final, el pas de la reserva que no havia fet be,(que no vaig veure) es va resoldré satisfactòriament.

 

A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana am la panxa plena i contenta.

Avançar-te que farem una passejada pel 1929 al 1992 per baixar la panxa. I si t‘agrada comparteix.

 

 

 

El peix blau a Blanes

Bon dia, si , si el peix blau, bo en omega 3, promocionant  pel ajuntament aquest mes, junt amb els restaurants que participen, bar casal Cooperativa, Ca la Luci, Can Tarranc, Cava nit, Juanma, Kiku, L’Hivernacle, La Balma, La Taverna de N’ Esteve, Lounge restaurant Sentits, Magora, Mar i Cel, Raco Sa Palomera, T3 i Va de Catas. L’aula gastronòmica El Grenyal, també els dissabtes 14 i 21, oferien un taller sobre aquest peix cuinar-lo i degustar-lo. Es una manera de conèixer nous restaurants amb els seus menús per la ocasió i promociona la vila de Blanes.

Vaig decidir, anar a la Cooperativa, ja que havien fet bon vermuts, sorpresa que difícil era demana el menú de promoció. Primer pas a aconseguit. Per suposat que no tornaré ni recomanaré, no tinc mes paraules, tan es així, que en van cobrar els menús, fem uns descomptes com li van semblar, a part tancant les persianes perquè a les tres plegaven. Dic jo, es voluntari participar i en aquestes actituds nomes perjudiquen als companys de professió, a la vila de retruc.

Cal di que La Taverna de N’Èsteve, Mar i cel i T3 es presenten en tapes.

Aquesta setmana també es la setmana gastronòmica de Girona i desitjo que sigui una experiència mes satisfactòria.

El mes que Maig es promociona el mes de la gamba.(es del mateix canyó que la de Palamós).

A mi nomes me queda que desitjar-nos un bon dia de San Jordi, sobte les prohibicions del 155. Si t’agrada compartiex.

 

 

 

Santa Maria de l’Hort a Lloret

Santa Maria de l’Hort es de Soria, límit amb la frontera del reinat de Castella amb Aragó. Aquest poble es conegut pel seu Monestir Cistercenc. Va tindre el seu origen en el 1098 en un lloc de la Borgonya francesa cridat Cister.

El monestir va ser fundat en el 1150 sempre habitat per monjos cistercencs fins el 1835, van tornar en 1930.

La forma de viure del treball i la oració amb silenci va donar un estil arquitectònic conegut com art cistercencs es caracteritza per  les seves pedres, rectes i absents de representacions  escultòriques,  tan del gust romànic.

La façana de l’església te la portada del segle XII i un gran rosetó.

El seu claustre Herreriano, es començar en el 1582 i s’acaba al 1630.

En el jardí hi ha dos estàtues que representen a San Martin de Finojosa, primer abat del monestir i durant sis anys bisbe de Siguenza; l’altra D. Rodrigo Ximénez de Rada, arquebisbe de Toledo, Home clau de Castella,  en la primera meitat del segle XIII i benefactor del monestir. Els dos van viure el segle XII i XIII i estan enterrats allí. El empedrat amb escuts variats, creus i simbolismes son del any 1962. En l’església hi ha el primer sepulcre Ximénez Rada, segle XIII i XIV. La reixa es del segle XVIII es ferro forjat i daurat al foc, a sobre el cor tallat en 1557 i el òrgan del segle XVII amb decoració neoclàssic.

Com veus te molta historia i es impressionant  de gran la visita es molt recomanable.

Hi acabo aquest viatge en Lloret de mar, en la Casa Zaragoza, els seus jardins que es feia una representació d’una obra Federico Garcia Lorca.

20180407_205735

Recordar-te que aquest mes en Blanes el dediquen al peix blau, que en tan viatja ja ve gana.

Et deixo el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix

 

 

 

 

 

Balneari Pallares

Be, els beneficis del aigua se coneixen des de fa 2000 anys. Els romans les utilizaven, desprès els musulmans.

Fermina Padilla, abans del 1800 saben els beneficis del aigua sense cloro vam fer un hotel, era econòmic perquè els hostes es tenien que cuinar ells mateixos. Avui queden les restes de la cuina.

Un empresari català  Manuel Mateu les volia comprar, li agradaven per les seves articulacions. Li va costa una mica mes amb estratègia ho va aconseguir. En primer lloc va fer que el tren que va de Madrid a Zaragoza pares allí mateix. Desprès els jardins i el llac . En el 1862 va fer casa de la reina Isabel II, va anat el seu marit  Francès (ella mai va anar).

Manuel Mateu, era Massó, els seus fills 3 vam morir d’infants, dos als 25 anys per això hi ha un  panteó amb la seva característiques. El llac vam fer un a illa per passeja, també hi havia una barca, ja saps que amb aquells temps no anàvem amb vestit de bany.

20180321_182713

Per això passa a els Pallares, en el testament Ja va deixar el seu la seva voluntat que fos de prestigi, casino amb teatre a dins, ara el reconstrucció. L`hotel Cascada perquè te una cascada a dintre, com veus es un complexa gran.

Vam tanca en 1911, ara ho explotar Relais termal balnearis.

Les cases important de Alhama d’Aragó son dels propietaris del balneari.

En una passava els estius el economista i escriptor SantPedro. Ara es el casal dels avis i la exposició de aquest escriptor.

Bé, en cada balneari hi ha diferents sales en una banyera individual, després et tiren   un raig d’aigua. En una piscina fas gimnàstica, un  spa i contrastos d’aigües freda. També en la Cascada, prenent el vapor  fas gimnàstica per neteja els pulmons. En la font veus aigua perquè es depurativa i diürètica. La veritat que es divertit passa pels hotels amb barnús.

Bé a m i nomes me resta que deixar-te el meu somriure per la setmana.

 

Alhama d’Aragó

Bon  dia, bé amb la presentació de les activitats del balneari, hem va crida l’atenció l’excursió al castell del Papa Luna con recordaràs en el post de Peníscola, https://blandamaraviajes.cat/2018/02/19/peniscola-i-voltants/ també parlava del castell del Papa Luna lloc on va mori.

Benet XIII el antipapa va nàixer en Illuesca en el palau  dels Luna, es el únic  Papa aragonès.

Vaig anat a Illuesca, on hem van informar (oficina d’informació i turisme)  de la comarca d’Aranda la primera comarca de Aragó, vaig canvia els plans per horaris i vaig compra el bo turístic, ja que a la primavera nomes obren els llocs per visita els caps de setmana.

 

Vaig anar a Aranda, per veure el museu del celtibers, els guies tu fan viure molt, vaig tornar a Ulluesca per visitar alguns magatzems de venta de sabates aprofiten que era dissabte.

Torno a Illuesca capital de la comarca d’Aranda, per visitar el castell palau d’els Lluna, del segle XIV, amb aires mudèjars. L’ explicacions de la frase” con sus trece” ve del Papa Lluna que no va canvia de opinió. El cisma d’orient amb ajuda de la guia i uns àudio panells  ho fa molt entenedora.

Brea, te el museu del calçat es molt interessant. El guia ho fa viure.

Alhama d’Aragó es un poble molt marcat del Balneari de les Termes Pallares, per el llac  únic en Europa, la seva font del xorito i l’estació de tren. Els seves dreçeres.

Vaig gaudir de una degustació dels productes de Aragó tot estava molt bo, que si formatges, embotis, xocolates amb ametlla marcona,  els vins, cava aragonès i els seus olis. Tot ho trobaràs a la tenda del Bacus on podràs provar amb mes presició.

20180320_181732

Passejant en  l’animadora del hotel nos va porta al únic forn de llenya on també van degustar els seus mantecados. Les cases estan pintades de blau per espantar els mosquits. També en el bar Karlos podràs fer una cervesa amb tapes molt bones.

Be a mi nomes me resta deixatar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

 

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑