Descubrim Blanes

Descobrien Blanes

Per la tarda vaig fer una visitar a l’Església de Santa Maria del Mar a Blanes organitzada per l’oficina de turisme.

El guia va comença en una olivera de la plaça. Ens va mostrar l’escut de pedra dels vescomtes de Cabrera i Prades.

Entrem al Castell, contemplant la senyal del bombardejos dels francesos del 1694 on va caure el castell, i mai mes se tornaria alça, hi ha una pedra datada al 1710 que  ho confirma.

L’església si que se  amplia un terç agafen terreny al castell, vam entrar a veure una habitació que es conserva, ara es el presbiteri, les arcades son originals.

Ja en l’església ens va pregunta: de quin art es l’interior? La resposta del 1940, si si de l’església sols queda la façana com el castell.

En 1936 va patir un incendi, on es va perdrà moltes coses de valor, en 1939 començar la reconstrucció que duraria 10 anys.

Sortim pel costat contemplem les restes de la capella dels Dolors,on hi havia la cúpula.

Despres tambe visiten una habitacio sosterrada del castell, tenebrosa feta de canyes, com es contruia a l’epoca

Baixen per arribar al carrer Ample, on en la Casa Oms es fa una exposició de les discoteques de Blanes dels 60 i 70, a pesar de que no soc de la vila, la nostàlgia d’aquells temps va sortir. Nos hem fet grans.

Els concerts de Les nits del jardí Mar i Mutra ara son els divendres, amb moltes expectatives vaig assistir al de Maria del Mar Bonet.

Ja l’entrada era una mica sosprenent totes les entrades general hi havia unes altres???.

Comença amb retràs de 30 minuts, arriba i es senta sense saludar al públic, li molesta el focus que permetia veure-li el cap, es queixa del soroll del mar, del vent de que no es sentia, i el públic allí atapeït en les cadires sense dir res.

Maria del Mar Bonet te una experiència de 50 anys cantant no m’ho explico.¿¿¿ Es trobava malament?

Se va anar de la mateixa forma que va vindre, una nit que prometia es va quedar-se en res.

A mi nomes me resta desitjar-te que gaudeixis de les festes dels Copatrons (festa petita). I com no el meu somriure per la setmana. Si ho trobes interessant comparteix.

Anuncis

Carretera N-II

Sortim direcció Girona, per la carretera N-2 es plena de semàfors i rotondes, o sigui en  mes de carretera podríem dir: ruta turística del Maresme a la Selva.

Arribem a Canet de Mar on us parlava del restaurant 6Q, en mig de la riera, o en el centre del poble, totes dues coses, tenem aparcament es d’agrair per la zona que es trobar.

Tenen menú diari, amb algun extra i el menú del paella, Genial! Recomano NO esmorzar fort, els entrants son molt complerts, amanida de formatge de cabra, musclos amb salsa i carpació de vedella amb foie. La cassola de arròs i els postres.

Seguin ruta cap a Blanes al Santuari de Nostre Sra. del Vilar, has de girar en la rotonda de la autopista a Lloret i a ma dreta on hi ha els restaurants, continuar fins el Vilar. Visita una vila no es conèixer els indrets que la fan estima pels seus habitants.

Si els blanencs, tenen volta devoció al Vilar ara amenaçat per la C-32 autopista que vol arribar a Lloret de Mar.

Feien un concert de havaneres ja diràs, en un espai del cubert d’entrada al interior, de la ermita esta plena de exvots de vaixells, hi ha la replica del “Rem de 34 pams” de Joaquim Ruyra.

El grup Cabotatge ens va porta pel Cantàbric, allí també feien les Ameriques. Les havaneres son cançons de taberna, també alguna amb ritme pasodoble i d’Andalusia; i la traca, amb una sardana, la havanera ” El meu Avi”, ” Lola” i el Canyó de Palamós que es un himne a la pau, que se esta ensenyant als nens.

Tot això per recapta fons pel Vilar que data del segle XVII.

Jo sempre havia escoltat les havaneres prop del mar, com es el cas de la fes del Port de Blanes, aquestes a cárrec del grup la Barca de Premia, aquests van sortejar un creuer des de el Port fins a la Palomera, amb camarot exterior, la Zodiac nomes disposa de aquesta classe, i per menjar entrepà d’anxoves de L’Escala a la millor parella de ball.(una broma del grup)

Tota festa d’havaneres acaba amb un boon cremat.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I Si t’agrada comparteix.

Cases Centenaries

Bon  dia son moltes les cases centenàries que se habiliten com restaurants aquest es el cas L’Aliança d’Angles.

No sempre ha sigut un restaurant els avis van fer un cafè, i ara necessitava una rehabilitació, molta burocràcia, amb tan anys, de historia la cosa es complicada mes la historia acabat en final feliç.

Els fills que capa el dos 2000 al van fen restaurant, van aconseguir una estrella.

Ara la Filla continua amb dos menús, un de degustació i el altre el Tradicional.

Al veure lo de la casa centenària vaig comentar si farien algun menú de celebració, han van di que no , que en les obres mes que tindria una sorpresa, como axis va ser una botella de cava commemorativa. Sempre aquests detalles converteixen un lloc especial e inoblidable.

El menú degustació consta de 15 plats, oliva en anxova, musclos en escabetx i bombó de festuc amb llima. Donja en entrepà i cresta de gall la seva rillette i all. Ostra xampinyó i tòfona d’estiu carpaccio de vieira. Amb poma verda, api, i panses i nous. Ventresca de tonyina en tàrtar, amb allblanc de pinyó, taperes i fonoll. Cocotxes de lluç amb salsa de cava i pil-pil. Orella de porc ibèric, amb sobrassada i llimona. Roger amb salsa de rostit de pollastre, all i oli lleuger,crostons i avellanes. Ànec Royal amb peres. Colomí d’Araiz amb préssec i crema de foie. De postres Meló amb ginebra,tònica i cogombre. Mousse gelada de gerds i yuzu. Xocolata amb cacauet i mes xocolata.

Els cafès acompanyades del fours.

De la comarca de la Selva al Maresma concretament a Canet de Mar.

Una altre casa centenària restaurada al vell mig de Canet, es una meravella i fan uns menús, el diari, el de paella i paella de llamàntol.

Cuinen molt be i atenen amb molta amabilitat, es una experiència molt agradable.

Com veus, l’estiu es bona època per gaudir de un bon  menja.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure. I preparar-te per noves propostes. I si t’agrada comparteix.

Festes de Santa Anna 2019

Aquest any hem tingut un  pregoner excepcional, Salvador Macip blanenc que el va fer molt emotiu.

El dimarts va se la pirotècnica del Germans Ferrández SL de Murcia espectaculars agafen part de la mar.

El dimecres Pirotècnica Poleggi Canapina (Italia).

El dijous la Pirotècnica Valenciana es va superar i aquest diumenge s’ha ejecta en el primer premi.

El divendres el dia de Santa Anna, missa solemne en la Parròquia de Santa Maria que celebrar els 700 anys i el correfocs aquest any s’ha lluït.

Aquest any ha vingut el President de la Generalitat de Catalunya el Sr. Torra per tira cinc salves, cada una signifiquen 10 anys i aixis donat per inaugurar els 50 anys de Focs de la Costa Brava que serà dintre de un any.

També va aprofitar la seva visitar per felicitar al Sr. Falet que feia 110 anys o sigui es el veí mes gran de Blanes.

Allí vam pati  molt per la pluja, si va començar a Barcelona, i els nostres amics quant van arribar, alè la pluja…. en tot el humor a caminar fins e restaurant, el parking es molt complicat en aquestes dates. Sort que quant vam acabar de dinar la turmentà havia parar i vam anar a veure les atraccions tancades per la hora i pel temps.

No me puc imaginar expliquen com se jugar als escats als nens, però per sorpresa per mi, ho feia i me entenien una experiència molt agradable.

La tarda va sortir el sol i van pogué gaudir de la piscina.

Vam torna a las atraccions, mes la pluja també i la feina va ser tornar a casa.

Sopem en el neguit de si suspendrien el focs, fins la 11 no van començar pero van esta a la alçada.

Com veus viure els focs porta moltes aventures, però avui aniran al Aplec del Amor a cala Bona.

I a mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Stop C-32

Si fa anys que lluitem per aturat aquesta autopista Lloret – Blanes.

Ahir ens van trobat en el restaurant Senglar un grup per conèixer el territori afectat.

Van agafar el cotxes per carreteres sense asfalta per veure la tallar d’arbres. Curiós en aquest temps i la calor que fa, el perill d’incendis que això pot provocar, també per que les moto-serres van amb gasoil portat en plàstic de aigua i fumant al costat, per temptant la sort, això ho ha confirmat un bomber que entén mes del tema. També ara es el temps que els ocells facin els seus nius. Mes la gent va fer emboscades i van aturar el desastre.

Vam parat a un Creu del camí, del estil noucentista, i continuem capa baix per veure la riera i un pont, nosaltres van tornar erròniament per que nomes van tindre que desfer el camí els conductors dels vehicles.

També van anar al cementeri dels arbres on pensen fer un escalectric carregant-se tots els arbres, i un parc temàtic legolandia.

Tot això per guanya 6 minuts, tindre un peatge mes, el pago del la autopista acaba en el 2021 i la allargarien 40 anys mes, sense comentaris.

Ara esta parat per que l’informe de mig ambient vulnera la llei.

Continuen, pel contat del Jarubo propietat de un  india sense descendència i ara del nebots, i havien dos cases una dels masovers del 1924 i la altre que era per descansar abans aquets camis es feien en carretes molts incomodes, per la forja, i la ceràmica podrien se de algun mestre de obres en renom. El seu estat es lamentable.

Continuen a la figura de L’Angel molt maca i ara esta patit vandalisme, la veritat que no cuiden massa el patrimoni.

Van passa molta calor mes val la pena conèixer els desastres que fan  per que la pela es la pela. Mes que mai et demanaria que si t’agrada comparteix, crec que es una bona causa.

I per mi res mes, si el meu somriure per la setmana, i desitjar-te que els focs t’agradin molt.

Si fa anys que lluitem per aturat aquesta autopista Lloret – Blanes.

Ahir ens van trobat en el restaurant Senglar un grup per conèixer el territori afectat.

Van agafar el cotxes per carreteres sense asfalta per veure la tallar d’arbres. Curiós en aquest temps i la calor que fa, el perill d’incendis que això pot provocar, també per que les moto-serres van amb gasoil portat en plàstic de aigua i fumant al costat, per temptant la sort, això ho ha confirmat un bomber que entén mes del tema. També ara es el temps que els ocells facin els seus nius. Mes la gent va fer emboscades i van aturar el desastre.

Vam parat a un Creu del camí, del estil noucentista, i continuem capa baix per veure la riera i un pont, nosaltres van tornar erròniament per que nomes van tindre que desfer el camí els conductors dels vehicles.

També van anar al cementeri dels arbres on pensen fer un escalectric carregant-se tots els arbres, i un parc temàtic legolandia.

Tot això per guanya 6 minuts, tindre un peatge mes, el pago del la autopista acaba en el 2021 i la allargarien 40 anys mes, sense comentaris.

Ara esta parat per que l’informe de mig ambient vulnera la llei.

Continuen, pel contat del Jarubo propietat de un  india sense descendència i ara del nebots, i havien dos cases una dels masovers del 1924 i la altre que era per descansar abans aquets camis es feien en carretes molts incomodes, per la forja, i la ceràmica podrien se de algun mestre de obres en renom. El seu estat es lamentable.

Continuen a la figura de L’Angel molt maca i ara esta patit vandalisme, la veritat que no cuiden massa el patrimoni.

Van passa molta calor mes val la pena conèixer els desastres que fan  per que la pela es la pela. Mes que mai et demanaria que si t’agrada comparteix, crec que es una bona causa.

I per mi res mes, si el meu somriure per la setmana, i desitjar-te que els focs t’agradin molt.

I per mi res mes, si el meu somriure per la setmana, i desitjar-te que els focs t’agradin molt.

Nectari

Be con saps en la revista Cuina fan el 2X1 i nosaltres ens hem aficionat al Nectari.

Aquesta vegada el xef Jordi ens ha presentat un all blanc en una mena de porro i musclo en escabetx.

Capuchini amb curri verd una mica picant, tinc que reconèixer que no estic acostumada a les especies i menys si picants, però per parlar s’ha de provar tot.††

Arròs amb tàrtar de gamba de Palamós molt bo el contrast.

Llom amb compota de verdures.

De pre – postres falsa remolatxa genial presentació amb el nitrogen.

Per acabar Panacota molt bona,i textures de xocolata pel meu company com sempre mes capritxos.

Els cafès en el seus fours i la degustació s’ha acabat.

plats exquisits

Aquí a Blanes ja respiren aires de festa major en la fira de atraccions, i el 22 el prestigiós científic Salvador Macip fill de Blanes, farà el Prego i tret de sortida de la festa. El 23 començarà el prestigiós 49é Concurs Internacional de Focs de la Costa Brava.

Com saps aquí en La Selva, estem de lluita, en contra de la Autopista Lloret – Blanes pel mal que fa al nostre patrimoni forestal.

De moment han aconseguit aturar les excavadores per que l’informe mediambiental esta malament.

El Ajuntament de Blanes en Ple s’ha posicionat també en contra.

Els dissabtes i diumenges fan sortides per conèixer el patrimoni afectat.

Com veus a Catalunya no paren de lluitar pels Presos Politics, pels perseguits aquí i en l’exili, esperant que algun resultat favorable, als nostres desitjos.

Com veus cada setmana escrit menys, però no sempre hi ha coses bones.

Mes el meu somriure per la setmana no pot falta i si t’agrada comparteix.

Cofres

Bon dia, si regalar bons per gaudir de una experiència gastronòmica o de relax pot ser molt interessant i una aventura.

Un dinar en expectatives on nosaltres eren els premiums.

També per fi vaig pogué gaudir del massatge, com recordaràs en el altra post va se fallida aquesta ocasió al Vendrell, un exit.

Conèixer el Vendrell amb familiars que viuen allí, es molt interessant, ja que te’l mostren amb molt de carinyo, el seu nucli antic, l’església. A pesar que el dia era molt calorós, el massatge et fa sentir molt relaxada.

També van gaudir de cinc tapes i el vi en el restaurant Molina.

El restaurant Molina situat en el passeig de Sant Gervasi de Barcelona es van atendre molt bé, les tapes de foie amb pera i moscatell, les croquetes, els cigrons amb sipions, els calamars a la romana, el ou trencat amb pernil va ser com un dinar, desprès ens va vindre de gust els postres i els cafè.

experiencies dels regals

El mòbil o va immortalitzar, donc les gracies a les persones que ho han fet possible.

Tornem a Blanes, per que sembla que aquí es passi menys calor i la platja i la piscina ajuden molt.

El 23 començar la festa Major, Santa Anna, i els focs como no podia ser de una altre manera, fins al 27.

El 12 y el 18 cantada de havaneres a Cala Bona, i el 28 el aplec de L’amor.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Desitjo de tot cor que tinguis unes bones vacances que t’ha ajudin a passar aquesta onada de calor que ens preparar pel evident canvi climàtic. A i si t’agrada comparteix.

Mes a prop d’Africa

Bona tarda, sempre parlo de un viatge, o de un restaurant que val la pena de provar.

La Taberna del  Pou, es un restaurant on cuinen molt bé. Tenen menú diari i de cap de setmana. El matrimoni que el regentar, te una particularitat, estan enamorats d’Africà, allí es respirar una influencia d’aquest  continent, en les fotos que hi ha penjades a las parets, si el Sr. Pou l’agrada la pesca. La seva dona va començar fa deu anys a porta uns pantalons per que allí, feien falta.

La gent de la vila de Llagostera, on se trobar el restaurant, anaven portem mes roba pels africans,fins que ara flecten un  container ple de coses per Gambia.

Quant entres al restaurant en la barra hi ha un àlbum de fotos, donen el material humanitari. I també venen coses: sabó de keratina, samarretes, polseres i cares de fusta per recaptar diners

La cuina que es fa, es de aquí. Las propines també es destinant a la causa.

El projecta creix en la ajuda de les donacions de material escolar de  l’escola Lacústeria de Llagostera i la guarderia Bugui Bugui de Cardedeu en l’idea de rehabilitar l’escola abandonada  de Madina Jambor,  al costat del poble de Jambur i a l’oest de Gambia en actiu.

Aquí neix la associació  www.sonriuresdemandinajambor.org.

L’escola en l’ajudar del voluntaris i socis es posa en marxa en febrer d’aquest any, imparteix formació primària fins que passin al següent cicle obligatori, Igualment se li donant uniformes que portant en orgull, i un àpat, molt d’elles el seu únic menja. Al costat de l’escola hi ha un hort on s’ensenya d’agricultura domestica.

Aquest, dissabte vam fer un dinar solidaritat, en una cuina de fusió, arròs en gambes, sípia i cacauets, pollastre en curri, mato en confitura de no se que, molt bona i poc dolça.

A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si, t’agrada comparteix,o pots col·laborar.

.

Entre Tast i tast

Bon dia com saps, soc una fan de la revista Cuina, aquesta vegada a organitzat un tast, al carrer Aribau 177.

La botiga de vins es petita, mes entren a la rebotiga, despatxos, i una sala preparada pel tast.

El enòloga ens va instruir de com seria el tast. Cinc vins tres de blancs, dos de negre del alt Penedès i una sorpresa.

Els vins blancs de el Penedès, no son gaire vells, 2 anys, el preu de 5.9 a 11 euros, van observa la corona, el menis, el comportament de la llàgrima, molt interessant. Les vam olora, comparar.

Els vam tastar, sota les indicacions del enòlogo, la llengua en forma de cullereta per temperar-lo, estreny la llegua contra el paladar per sapiguem el seu sabor, aprofitant que es cau pels laterals de la llegua on  teniment el sentit d’amarg, i al final a la gola.

En els vins negres lo mateix, em la curiositat que si fa olor de humit se li posa una moneda de cobra, (en el cava també) i canvia totalment.

La sorpresa va vindrà en el últim vi blanc del 74, sorpresa al obrir-lo pudia esta agre, mes no va se el cas. Groc intenses, i molt olorós tipus Jérez i el preu un euro on vam gaudir 15 persones a vegades trobes un gran vi en  els calaixos de sota de les botiges, arrisques i gaudeixes de un  tresor.

El dissabte, vaig anar ha un tast de cava pel enòlogo Antonio Menbrives, era en un gimnàs, tot jovent els mes gran nosaltres, com sempre siguin les instruccions del enòlogo, ja que aquí tots eren novells, sols per això era interessant, per veure s’ha de degustar (res de botellon).

Vaig aprendre que les copes no se han de posar al congelador, el aigua desmereix el producte, també com  canviar de una copa de cava a una de borgonya no es pot guardar molt de temps i sempre de peus els taps indicant com ha fet malbé. Com canvia el sabor, del cava . També un reserva de cinc anys, que s’ha fet per celebrar el centenari de la marca Laviret. Mes groc i sabor de mantega. Per finalitzar proven el vermut, fet en herbes que recorda la ratafia.

També ens va explicar el projecta del cava dins del mar, aquestes botelles suposo que seran boníssimes per que rasquen molt a la butxaca, (185 euros).

I  una mica tart arribar el post desitjant-te que t’agradi. Et deixo el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑