Fira de Tardor

El 7 de octubre fins el 3 de novembre, s’han celebrat a Lloret de Mar les XVI “ Jornades gastronòmiques de la cuina del peix de l’art”.

T’havia parlat de l’arròs de l’art, a la primavera, ara aquest m’ha sorprès gratament.

Han participat El Port de la Cala, que ha canviat d’amos, Restaurant la Lonja,Restaurant el Rosell, Àtics restaurant que havia parlat, Restaurant 58 Hotel Santa Marta bona experiència, desprès t’explico…. Restaurant Mas Romeu, Restaurant Sibius Cala Canyelles, Studio 66 divertit, Restaurant Can Bolet clàssic, Restaurant Marsol, Freu que  sovint et recordo, Restaurant Fenals internacional bona experiencia i l’escola d’hostaleria de Lloret.

El Hotel Santa Marta oferia un menú esplèndid: copa de cava de benvinguda, Tàrtar de gamba vermella,Ravioli de Bacallà amb escuma de salsa cardenal, Costella de turbo amb cremós de cigró, Coulant de xocolata amb maduixes osmotitzades i gelat de nata, acompanyat del vi del celler Espelt DO Empordà el café amb els fours l’entorn incomparable el servei immillorable, i el menjar un plaer pels sentits.

Desde aqui podien veure la Ermita de Santa Cristina en la reparacio per un llamp

En l’escola no van pogué gaudir per ser el pont de Tot Sants, feien festa, desitjo coneixer-la per opinar.

Avui he conegut el restaurant de Fenals internacional Copa de cava,Garoina farcida de marisc gratinat, Tataki de salmó amb salsa de cítric i fruits secs, Confit de bacallà amb mussolina de poma amb espinacs,Sorbet de Mar de cava Vi del celler Espelt i café, el menjar de molt bona qualitat, el servei atent.

Com veus aquestes promocions serveixen per conèixer nous restaurants i diferents propostes sobre un mateix tema, i per suposat diferents preus per totes les butxaques.

A Blanes van fer la fira de Tardor aquesta setmana amb cadiretes Carrusel de fusta pels nens, jocs de fusta, tallers i com no podien falta artesans de menjar i manualitats.

Avui a sigut un dia de vent, pluja i sol dia clàssic de tardor.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Castell de Santa Florentina

Hola una altra vegada aquí, per comentar-te una nova sortida a Canet de Mar.

Fa anys i panys que vaig gaudir de un concert en aquest Castell, que es troba en Canet de Mar.

Vaig veure en Facebook, que es podia visitar, i no ho vaig pensar hi vaig comprar les entrades.

Primera sorpresa, el programa falla, i no tinc opció d’imprimir les entrades, truco i  molt amablement  solvaten el problema.

Segona incidència, la visitar coincideix en la vaga general (per la sentencia del procés)i torno a trucar i tot es soluciona.

Intento fer la reserva al restaurant “Sis Q”, però res de vacances desitjo que quant vagis, puguis gaudir-ho perque es menjar molt be.

Per fi arribar el dia, el camí esta una mica malmès, per les pluges d’aquests dies.

Sobta trobar un Castell, fora del cim de la muntanya, però es que era residencia d‘estiu.

Ens donan les auto guies, mes tota la visita anirem acompanyades  per personal de la casa, es privat de la família Muntaner.

El castell esta datat en el segle XIV, mes en el 1900 es va fer una ampliació que es la part que es visita.

L’ampliació esta feta per Lluis Domènech i Montaner, com el Palau de la Musica de Barcelona, d’estil modernista catala.

Comencem pel pati d’armes, l’entrada amb un  arc molt mes antic, com la porta, trets d’altres edificis.

Seguim pel menjador, saló, l’habitació, que va dormir el rei Alfonso XIII,

sala de fumadors en una cúpula de vitrall per donar mes llum, el despatx amb el sostre rodo pla,  espectacular.

Te capella consagrada, a Santa Florentina per que tenia fa molts anys una relíquia ara esta en la part antiga que no es pot visitar. El quarto de bany dona idea del poder econòmic de l’època. La bodega i mil detalls mes.

A se m’oblidava aquí se rodo la pel·lícula Joc de trons.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Camprodom

Començar el cap de setmana amb un error, que va impedir gaudir de la coral Vesna composat per 56 nenes i 4 nens russos que en breu actuaran al Palau de la Musica de Barcelona.

Arribem a Camprodon i ens dirigim a la oficina de turisme, per orientar la nostre visita, i conèixer millor aquesta vila.

Hem començat per una visita guiada. Començant en la plaça del Carmen,explicant la posició estratègia de Camprodon d’entrada i sortida de fronteres i pels rius Ter i Ritort.

Comencen en una mica de historia rapida al segle O quant se feia una església, el espai del costat es considerava segur. Saltem al segle X,quant el rei volia el poder (Jaume I) i l’església també, el rei si instal•lar en un poble del costat Ral, i l’església cedeix, per que Camprodon perdria privilegis.

Segle XI, li concedeixen el dret de fer mercat, cosa que fa tots els pobles pròxims vagin a vendre allí. Com el prat era rodó d’això creuen que li be el nom. El seu escut composant per una senyera, la corona de real i un punt verd, del prat.

Segle XIX, la gent adinerada de Barcelona, encapçalada pel  Doctor Robert (metge que recomanava el aire pur de les muntanyes, estaven en la època industrial), i alcalde de Barcelona vam construït unes cases nobles, portant la llum i molts avanços para Camprodon.

Les cases emplaçades en el passeig de la font Nova i el carrer Freixenet, desprès aquesta gent se va desplaçar a l’Avinguda Maristany. Aquesta avinguda es tan gran com la del passeig de Gracia de Barcelona.

També en el any 1939, va se el pas de molts republicans a França, buscant una carretera inexistent.

Seguim en la plaça de la Vila, amb l’ajuntament, un edifici que havia set un hotel, ara apartaments, i com curiositat una casa al mig de la plaça per un lític veïnal on va dicta sentencia el jutge de pau. També en aquesta plaça va néixer Isaac Albéniz.

Seguim pel pont Nou, i mes anècdotes: dos cotxes se han quedat encaixat, seguin el google. I la resta del call jueu.

Seguim pel carrer Valencia que abans volia dir corredor del castell i ara es el carrer comercial.

Acaben la visita en la plaça de l’església de Sta. Maria.

Al mati ens llevem d’hora per anar a Molló per agafar el bus gratuït Teisa per anar a Espinavell, per veure baixar els poltres, molta gent, molt ambient i et recomano venir el pròxim 13 de octubre.

Tota una experiència, també recomano reservar restaurants es difícil dinar per la gran quantitat de gent.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

1-O

Be aquesta setmana no anava escriure però els actes m’ha aconsellant que si.

El curs ha començat,Filigranes, la tardor comporta tornar a la normalitat.

Filigranes o Quilling, es una tècnica, per donar forma a unes tires de paper, amb petits motlles, pinces, i eines que son difícils de aconseguir aquí en Espanya, tens que recorre a la venta per correu en Amèrica, o Amazon, i no sempre es de la qualitat desitjada. Es tot un mon i la meva experiència es dura, aprendo dels errors. Mes  treballo amb il•lusió.

Com et vaig parla en el post de https://blandamaraviajes.cat/2019/09/15/diada-2019/ no es va pogué fer la escalada a les 131 agulles de Montserrat, pels presidents de la Generalitat. Ahir vespra, del 1-O es va fer. ¡ Genial i emotiu!. El President Carles Puigdemont desde el exili tambe va encendre una llum.

El 1-O de fa dos anys la Policia i la Guardia civil, ens van apallissa en alguns centres per anar a votar, per l’ Independència. D’aquell fet hi han  membres de entitats culturals i politics empresonats, en espera de la sentencia del judici. Ara ja 7 persones mes detingudes acusades de suposat terrorisme…, desprès de una actuació policial espectacular. (500 policies 9 detinguts dos amb llibertat provisional). Secret de sumeri, amb filtracions molt partidistes i sense raonament.

Com estem en pre-campanya electoral tot si val. Com veus la situació al meu petit país Catalunya, es molt inestable.

A la tarda mes manifestacions arreu dde Catalunya.

Com veus aquesta tardor serà calenta.

A vegades apunto coses, al calendari, que em criden l’atenció: com es la baixada dels poltres que es fa a Espinavell el 13 de octubre.

Sense mes per explicar-te i amb molta feina per prepara noves sortides i poder-les compartir.

Et deixo el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Restaurant D’Or

D’els últims dies de platja a la tardor.

Si, l’ultima festa en la platja tot un  èxit, i el mojito molt bo, la música i el ball.

Vaig fer la reserva, si no, no pots entrar a La Fortalesa, en Sant Julia de Ramis.

Com et vaig comentar en el post https://blandamaraviajes.cat/2019/08/25/buscant-restaurant/,  era una assignatura pendent.

Aquest cop la barrera es va obrir, entrem amb el cotxe, i nos van indicar on aparcar, allí hi havia una exposició, mes era la hora del dinar.

El restaurant, molt clar i de formigó decorat, resultava molt sobri i una mica fred però el menjar bo i molt be atesos.

El Museu de l’Or nos sorprendre gratament, es un altra concepte amb pantalles de vidre digitals on pots descobrir moltes coses dels metalls i també de les joies de la prehistòria.

Van pujar a dalt, hi ha tres plantes. La tercera es per les exposicions itinerants, en aquest cas mitja ala era pel escultor Josep M. Subirachs (Barcelona 1927-2014) genial. L’altra part de un pintor mexican, Robert Llimós d’extraterrestres molt interessant.

La segona planta era on  estàven las dependencies militars, ara les 27 sales, amb exposicions de joies, meravelloses.

La visita diuen que dura una hora i mitja, pero nos estuvimos  mes, mereix la pena es molt recomanable, mes jo faria una suggeriment ver la meitat anar a dinar i desprès veure la resta.

En l’entrada fan descompte, a molts grups, jubilats, carnet de la Vanguardia, estudiants museu etc…., i la pot utilitzar les vegades que vulguis per  entra.

Desprès van veurà La Cúpula impressionant no, tu pots perdre.

Ens va quedar per veure el restaurant d’ Atempo del xef Jordi Cruz.

El Hotel es l’únic espai, com es natural, que no es pot visitar però te fas un idea.

A mi nomes em resta demanar-te disculpes pel retràs i deixar-te el meu somriure per la setmana. I com sempre si t’agrada comparteix.

Diada 2019

Tenien que pujar els escaladors a les agulles de Montserrat, la vespra de la diada, (131 com el numero dels presidents de la Generalitat) mes el temps no ho va permetre, ja saps que ha passat una gota freda, a Catalunya no ha fet res, però al país Valencia i Murcia si.

El matí de la Diada plutjos, els actes institucionals es van fer, mes els ànims estaven per sota dels minims ¿podriem fer la manifestació?.

Diuen que la festa no es la de tots els catalans, mes això no es cert tots fan festa i gaudeixen del dia. I hay un grup des de 2012 cada vegada mes nonbros que aprofitem per reclamar l’Independència.

Vam anar a dinar a la Nova Marquesa, ple de gent, a la porta mes gent per entrar.

La gent amb samarretes per la diada ja sortien, com el sol. La tarda esplèndida.

Diuen que eren menys que altres anys, com ho saben si mai nos han reconegut.

La foto de la  diada de la Mercè era tan plena com la de la diada del 11. Hi havien menys com ho compten???.

Diuen que estem cansats, que hi ha gent a la presó pendents d’una sentencia, segurament injusta, com el judici, però jo hi era, i els carrers adjacents a la plaça Espanya estaban plenes per fer pinya, aixecant castells humans com sempre.

No entraré en  el ball de números que sempre hi ha, sols el que van veure els mes ulls.(aixo que tèsplicat i viscut).

La repressió que patim els catalans des de el 2017 no para, però nosaltres tampoc.

Diuen que es un somni, però si no es somia no es construeix res.

Desitjo que el pròxim any sigui diferent el meu post, que guanyi la llibertat i la democràcia.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Montsonis

Montsonis es tant petit que no surt en alguns mapes, per sort al GPS si. Arribant a la destinació li vaig posar carrer Major 7 i res, ens vam dir, no serà difícil trobar-lo.

Arribant a l’església i el Castell a baix cosa que nos va sorprendre. Els castells normalment estan al cim.

Entrant pel carrer Major sorprenent-me el hotel on tenien l’allotjament, pràcticament Montsonís es un carrer.

Per la tarda vam visitar el castell com  et parlava en l’ anterior article en https://blandamaraviajes.cat/2019/09/02/la-brama-dels-cervols/.

Cal dir que el Castell esta a sobre de la ribera del Segre.

Hi ha dos restaurants. Vam dinar en la Botiga de Montsonis, del mateix hotel, era una fresquera com una cova han aprofitat les parets, es molt original.

En l’ hotel es van proporcionar les entrades per visitar el Castell, si tens el carnet de la biblioteca de Barcelona fan descompte. Al mati també ens van deixar les claus del Salgar i com arribar.

El Salgar esta a prop, es un convent i una església a la Verge del Carmen. El convent ha aprofitat tota la paret de roca per fer els pisos, l’església es rustica però maca de veure.

Allí, en la Ribera del Segre, vaig entendra les explicacions de la guia castell, els simbols, per que no sabien llegir: el castell amb la petxina i el xiprer estan en el camí de  Santiago, per això acollien als peregrins. Ribera del Segre.

Artesa del Segre vam dinar als Jorper’S, hi ha menú bon menjar.

Vam arribar a Camarasa i al pantà de Sant Lorenzo de Montgai, i vam recordar una altre sortida a l’hotel de Monestir de les Avellanes.

Sortide per veure els cervols i Lleida

Be tots els viatges s’acaben, desitjant fer mes.

Setembre ha començat i el temps ha canviat fent una mica de fresca al vespre, al menys descansem de la calor  intensa de l’estiu.

Ja estem preparant la Diada del 2019, per això a mi nomes me resta deixar-te en el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

La Brama dels Cervols

Portavem dies preparant aquest viatge, mes les coses de la natura son en unes dates determinades, i si tot va bé.

El Pantà de Mequinensa o Mar de Aragó, es gran, no estava massa ple, mes han fet un passeig fluvial molt maco. Allí van molts alemanys a pescar el silur (peix de tres a quatre metres i al voltant 200 kgs.). Ens feia il·lusió veuren un, però no va se el cas.

Ens llevem a les 4:30, sortint a les 5:15 per cerca els cérvols, anem cap a Peñalva, Candasnos i prop del pantà Miquenenza i termini de Fraga de uns 435 Kms quadrats (un termini dels mas grands d’Espanya) per un coto, pels camins, si, si tens que anar en algú que conegui la zona si no es molt fàcil perdre. No els sentiem,  la brama es el soroll que fa el cérvol mascle cridant a la femella, al mourem ens vam passa tres amb els ulls brillants, ja estaven contens, ¡el viatge a valgut la pena!, desprès van veure mes, un mascle madu, femelles i alguna cria.

Tants anys anant a Fraga i no sabia que tingues un  termini tan gran.

El fet de anar acompanyada de gent que coneix la zona, ens van porta a Cardiel un poble abandonat, ara han reconstruït l’església, allí celebren “la feria del Rocio” a les hores hi ha molta gent, ara nomes hi havien conills.

Seguin el nostre  viatge direcció Montsonís, on tenien dos nit de hotel rural (regal cumple).

A la tarda van visita el Castell, la guia es va explicar característiques dels escuts, com: quant la cara mirar endavant significa que es el propietari del castell de les terres i que pot fer justícia. Si mira a la dreta no pot fer justícia. Si mira a la esquera res (Fill bastard), també com menjaven, per que dormien asseguts tantes curiositats que em fan recomanar molt aquesta visita.

Jo seguiré viatge no sin deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteixis.

Buscant Restaurant

Buscant uns restaurants a Sant Julia de Ramis, que els vam trobar????, de aquella manera, al recinte de a la Fortalesa, sols s’accedeix amb reserva prèvia o axis nos lo va semblar.

En La Fortalesa hi ha dos restaurants L’Atempo, portat per Jordi Cruz. I el restaurant DOR, a part de un museu i fins i tot pots pernoctar en les seves habitacions exclusives, que tenen noms de pedres precioses.

No vaig gaudir  de l’experiència…. desitjo que aviat poguí fer-ho. Mes el viatge va ser molt profitós per conèixer: La Muntanya dels Metges, amb la seva Església, en ruïnes però molt ben documentada, en els panells informatius del recinte i les vistes meravelloses. També hi ha un poblat ibèric.

Aquesta part del Gironès no la coneixia, i val la pena, mes era hora de dinar i vam acabar al restaurant El Caliu, cuina casolana bona de veritat i be de preu.

Trobar restaurants bons i econòmics resulta mes difícil en el mes agost, per que tothom esta de vacances tret els turístics.

Estaven de cloenda de Les Festes dels Copatrons, quant van fer una Cantada de Havaneres, al Banc dels Musics de Blanes, volen recuperar les tradicions dels anys 1980 i 90 del segle passat.

 A càrrec del grup Cabotatge,(que els vam escoltar en el Mara de Deu del Vilar) i del grup Poble Sec del barri barceloní.

Aquesta cantada va acabar en un fabulós cremat, que se va fer amb paciència durant la cantada i va finalitzar en el just moment, ja en les gotets, els van repartit, formar-se la normal cua.

Els dies s’escurcen, mes les temperatures agradables son properes pels concerts l’aire lliure.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix

Bloc a WordPress.com.

Up ↑